Page:Il Cumin della Cadi de 1656 e Mistral Giachen Berchter.djvu/8

This page has not been proofread.

La Claustra de Muster era da quei temps, concernent la confirmaziun e benedicziun digl Avat, dependenta dagl Uestg de Cuera. Igl uestgiu de Cuera fuva el dequors dils onns antecedents sembrugliaus en gronds deivets, tal'uisa, ch'ils beins e las reditas digl uestgiu vegnevan impegnadas als crediturs, perfin a protestants. Vegnent quei ad ureglia a Roma, han Papa Urban VIII (1623–1644) ed Innocens X (1644–1655) relaschau differentas bullas (brevs), entras las qualas els han garegiau dagl Uestg de Cuera, che las pleivs en igl entir uestgiu de Cuera, ch'eran sut ne incorporadas vidavon allas Claustras de Nossadunnaun, Faveras, Marienberg (Tirol)[1] e Muster, daventien dependentas dals Avats dellas respectivas Claustras e buca pli dagl Uestg de Cuera. Cheu encunter havessen lu las numnadas Claustras giu l'obligaziun de contribuir tons e tons mellis per saver pagar giu ils deivets digl uestgiu de Cuera.

1655, ils 30 de Fenadur ei Adalbert de Medell, oriunds da Tujetsch[2], vegnius elegius sco Avat de Muster. El haveva fatg ses studis plirs onns a Roma el collegi de Propaganda fide ed, ornaus cul tetel de doctor ella filosofia e teologia, fuv'el avon quort temps returnaus ella patria e steva en ses 27 onns. Aunc avon ch'el vegni benedius sco Avat ei il Nunci de Lucern, Frideric Borromeus, sevolvius tier Adalbert II e ha perschuadiu el dall'idea de Papa Urban VIII e ses dus successurs Innocens X ed Alexander VII (1655–1667) de numnadamein surprender entgians pleivs sut sia jurisdicziun e pagar persuenter 2000 fl. agl uestgiu de Cuera, — ina idea, alla quala Avat Adalbert II ha dau mo vesamein siu consentiment.

1655, ils 28 de Settember ei vegniu fatg a Cuera en preschientscha e cun consentiment de Gion VI Flugi, Uestg de Cuera ed Adalbert II de Medell, Avat de Muster, ina corrispondenta scartira, ch'ei vegnida confirmada ed approbada da Nunci Frideric Borromeus. 'Gl auter di, ils 29 de Settember ei Adalbert II vegnius confirmaus

  1. Ina gronda part dil Tirol e dil Vorarlberg udeva entochen 1805 tiegl uestgiu da Cuera.
  2. Siu frar Conradin ei staus Mistral 1668, 1669 e 1682, 1683. Landrechter 1678 e 1684. Ei morts 'gl 1. de Zercladur 1691. — La davosa persuna de quella nobla schlateina a Tujetsch ei stada Dunschala Onna Maria de Medell, morta ils 28 de Fevrer 1756, fertont ch'il davos um ei stau Josef de Medell, ch'ei vegnius ella lavina a Zercuns ils 6 de Favrer 1749, mont en agid als sventirai de Rueras.