Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/141

This page has not been proofread.


bria
106


rat1833-1995:267 (MdR); b) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); c) e dijea che se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. ö dischöa chö söl völ chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.); d) "Se te ves stèr apede me, no t’ès brea de te cruzièr per la feides "Se te ves ster apede me, no t’es brea de te cruzier per la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); e) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ se dé la bria (MdR) Ⓘ darsi la briga Ⓓ sich die Mühe machen ◇ a) Dè de chël che ves orëis dè tant de bria, vói profité de vosta bontè. Dè de quël che ves orëis dè tant de bria, voi profité de vosta bontè. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

bria (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ bria.

brìa (moe.) ↦ bria.

bricon Ⓔ it. briccone ‹ afrz. bric(on) ‹ fränk. * brik (EWD 1, 346) 6 1875 bricogn pl. (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. bricun Badia bricun grd. bricon fas. bricon moe. bricon fod. bricon amp. bricon LD bricon
s.m.f. Ⓜ bricons, bricona, bricones
persona malvagia e disonesta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ briccone, mascalzone Ⓓ Schurke, Gauner ◇ a) arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

bricon (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ bricon.

bricun (gad., Badia) ↦ bricon.

briga (amp.) ↦ bria.

brilant Ⓔ it. brillante 6 1875 brillante (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. brilant Badia brilant grd. brilant fas. brilant
agg. Ⓜ brilanc, brilanta, brilantes
che si impone all’attenzione per doti particolari (gad.) Ⓘ brillante Ⓓ glänzend ◇ a) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt de plü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

brilant (gad., Badia, grd., fas.) ↦ brilant.

britl (mar.) ↦ britola.

britola Ⓔ nordit. britola ‹ kroat. brȉtva (EWD 1, 348) 6 1833 brittola (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. britola mar. britl Badia britula grd. britula fas. brìtola fod. britola amp. britola LD britola MdR britola
s.f. Ⓜ britoles
coltello a serramanico a una o più lame lunghe meno di 8 cm (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ temperino Ⓓ Taschenmesser
britola da penes (gad. V/P 1998, grd. G 1923, MdR) Ⓘ temperino per penne Ⓓ Federmesser ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? / Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? Olà él vosta brittola da pënnes? / Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

britola (gad., fod., amp., LD, MdR) ↦ britola.

brìtola (fas.) ↦ britola.

britula (Badia, grd.) ↦ britola.

broar (bra., moe.) ↦ broé.

brocia Ⓔ BROCCA (Motion zu BROCCUS) (EWD 1, 349) 6 1878 brōccia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103)
gad. brocia mar. broćia Badia brocia grd. brocia fas. brocia fod. brocia amp. brocia LD brocia
s.f. Ⓜ broces
organo di collegamento formato da una testa e da un gambo appuntito fatto di legno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiodo di legno Ⓓ Holznagel ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

brocia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ brocia.

broćia (mar.) ↦ brocia.

broda Ⓔ germ. * brod (EWD 1, 360) 6 1838 broda (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. broda mar. broda grd. broda fod. broda LD broda
s.f.
minestra poco saporita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ brodaglia Ⓓ Brühe, Gesöff
jì en broda (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ crollare, andare in rovina Ⓓ einstürzen, zusammenbrechen, zugrunde gehen ◇ a) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

broda (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ broda.

broderé (mar.) ↦ brodolé.

brodo Ⓔ it. brodo (GsellMM) 6 1844 brodo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
amp. brodo
s.m. Ⓜ brodi
alimento liquido ottenuto facendo bollire in acqua salata carne, verdure o altro (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ brodo Ⓓ Brühe
brodo de fajuei (amp.) Ⓘ minestra di fagioli Ⓓ Bohnensuppe ◇ a) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

brodo (amp.) ↦ brodo.

brodolà (col.) ↦ brodolé.

brodolé Ⓔ *BIS-ROTULĀRE (Gsell 1991a:124) 6 1878 bordorà 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. brodoré mar. broderé Badia brodorè grd. burdlé fod. brodolé col. brodolà amp. barolà LD brodolé
v.intr. Ⓜ brodola
avanzare girando su di sè (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ rotolare, ruzzolare Ⓓ rollen, purzeln, kollern ◇ a) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guar-