S'ieu sabi' aver guizardo

S'ieu sabi' aver guizardo
by Berenguier de Palazol
(ca) S'ieu sabi' aver guizardo


S'ieu sabi' aver guizardo
De canso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cuendeta de motz e de so.
Que perdut n'ai mant bel cantar,
Per qu'eras m'en pren espavens;
E si n'ai estat alques lens,
No m'en deu hom ocaizonar.


Qu'amadaus aurai en perdo
Longuamen, en aital guia
A ma bela douss'amia,
Qu'anc re nous plac no m saupes bo;
Ni anc res no saubi pensar
Qu'à vos fos pretz ni honramens,
Qu'al tost far no fos plus correns
Que si'n degues m'arma salvar.


E ja dieus amia no m do
S'en lieis mos cors se fadia.
La flor de la cortezia,
Ella m'aura o autra no,
Qu'à sola lieis m'estug e m gar:
E son aissi sieus solamens,
Qu'autre solas m'es eissamens
Co qui m fazia sols estar.


E no farai plus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu'en remanria
cent domnas aurian ne pro;
Qui sabia ben devisar
Las beutatz e'ls ensenhamens,
E la cortezi' e lo sens
Aissi cum s'escairia far.


Aissi fenira ma canso;
E no volh plus longa sia,
Que plus greu la n'apenria
Mo senher, e siei companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar
Quar es adretz e conoissens;
E fai tans de rics fach valens,
Lauzengier no l pot encolpar.