Te vedet, Appianin?

Te vedet, Appianin?  (1810) 
by Giuseppe Bossi

Isepp Boss (1777-1815)‎

Te vedet, Appianin?

Te vedet, Appianin,
sto bell gabinettin?
Vuj ch'el sia pitturaa del tò pennell!...
Cattà mò fœura tì quejcoss de bell.

Ma no me tira a man
nè Vener nè Vulcan,
nè quei olter bambann di temp antigh,
chè de quij là no m'importa on figh.

Mì, se avess de dì mì,
vorev pitturà chì
on tempiettin, e che ghe vegniss fœura
la Gina sbilidrenta in soriœura.

E chì, pœu, on bell laghett
a l'ombria d'on boschett,
e la Ginetta che trass fœura i pagn
per rinfrescass on poo, tujend on bagn.

Me par già de vedella,
la cara virisella,
col cuu in su l'erba, e i brasc pontaa dedree,
provass a l'acqua giugattand coi pee.

Chì, pœu, farev on sit
giustaa propri polit,
cont on bell sofarin denanz a on specc,
e la mia Gina a reposà sul lecc.

L'ha minga de dormì;
l'ha de voltass vers mì
cont quij car oggitt dolz, con quell bocchin
ch'el par d'ona madonna del Luin.

Vestii... son minga matt!
Guastarev el ritratt!
E pœu, già, con quel specc, te m'è capii,
vuj l'interess e el capital compii.

Del rest sfoga el petitt
fasendegh di Amoritt...
faghen on para là vers el tempiett:
faghen quatter o cinqu in del laghett;

e ses o vott, che jutta,
quand la se sbiotta tutta;
e paricc che sgoratta intorna al specc....
e faghen on basgiœu su per el lecc.