Amò valch da la Catertempora

Amò valch da la Catertempora  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Amò valch da la Catertempora


A. - Na sera l'é vegnù Bertol Salin da Moena su e l'é ruà a Sen Jan. Dant l'osteria de Pilat l'à vedù n ciaval. Parché l'aea prescia de ruar a Pera l'à domanà l'ost e chi che era aló, de chi che l'é chel ciaval. Nesciugn no ge saea dir. E el disc a l'ost: Mben, se no l'é de nesciugn de voi, me l tole e apena che son a Pera l mane sobit de retorn e l'é montà sù e l'é se n jit. Canche l'era a Antersief l'é vegnù chist semper più gran e più gran e te pec menuc l'era più gran del ciampanil de Sen Jan. Bertol se à spaventà debel e l'à fat l segn de la sènta crousc. Apena che l se à segnà, l'à fat la bestia n saut e la é sutada te la veisc e demez la era. Bertol nveze l'é dat jù te n n screpin e l'à cognù jir a pe a ciasa. Sgrafà e nsangonà l'é ruà a Pera e sia fémena apena che la l'à cognosciù.

B. - Na uta l'é vegnù Tita de Megna da Busan per jir a Mazin. Sa Pantl l'à scontrà n om che menaa n ciar con doi manc. L domana Tita se no l ge menassa l ciar sa Mazin da l'ost, che el no à temp. Cauja che Tita era fiach dal viac, l'à dit de scì. L monta sù, ma apena che l'era montà, i manc jìa desche tarlui, n moment i era sui spic di monc l'auter te val e fora per bosć e ruves, e ite te sfessure va l viac. Ma Tita se n'à ascort, che l'é la catertempora e l se à segnà. Sobit l resta ferm l ciar e Tita l'é sutà te la veisc. Dut bagnà l'é vegnù fora e l se n'à ascort, che l'é a Pera. Bagnà su e su l'é se n jit a Mazin.

C. - Da la not de Nadal va stroz la catertempora. Senó dut l'an no se la veit nió. La nótera da Vich, che era sa Valongia a stera, à cognu se n jir de not a ciasa, dò che l'à lascià vea. Canche la é stata pagina:167 sun Col de via neva, l'à vedù dant se n gran tormen de vent e canche la é ruada sun chel post, l'era na bora per travers a la strada. La volea sutar soravìa, ma te chel moment la se auza sta bora e la doventa n ciaval con eies de fech. L vegnìa semper più aut fin che l'aea l'auteza de i monc dintorn. E sta pera nótera sun schena de sta belva, l'aea na paura tremenda de sutar jù. La cridaa e la sbraiaa, ma nia no ge joa. La catertempora la é jita a speron su per la val e per Badia e fora per Gardena, e su per la mont de Sousc e per Neva la é ruada sa Vich, che ja Sen Jan i sonaa l'Aimarìa. Al prum colp l'era la bestia svanida e la nótera, spaventada desche n poie te n fol, e su se la troa sentada sul brenz de Vich.