Chela de la doi sores

Chela de la doi sores  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna
Chela de la doi sores


Na uta l'era un om e na fémena e i aea doi pìciole, una la era valenta e burta l'autra era bela e cativa. Chela burta mare ge volea più ben a chela bela che a chela burta. La la fajea semper lurar. Na uta la l'à manada a filar col fus: La é jita apede un'aga. Candenó l'aga ge porta via l fus. Sta pera pìciola no la se à più fidà a ciasa e la é coreta dò l'aga per ciapar al fus.

In ùltima la é ruada apede na ciasa. L'à batù e daìte na fémena l'à domanà:

Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. Ma la pìciola à tant preà infin che la l'à lasciada daìte. La l'à sconeta sot un scrign. Candenó vegn al Salvan e l disc: Chi él che puza da ciarn batejada, dime! Sta pere fémena no se fidaa un pez dir nia, in ùltima l'à dit: Se tu me empromete de no ge far nia te l die: l'é na pera pìciola. Dapò semper la servìa, l Salvan ge volea ben. Indoman canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta de òr. La é sin jita a ciasa e la ge l'à mosciada a so mare. Chesta à dit a chel'autra beza: Va ence tu. La é jita ló dal Salvan e la ge à servì, ma la dijea semper: Noe che ciape ence gio na viesta de òr?

L Salvan se à inirà e al l'à trata amò in chela not fora de ciasa.

A le bone pìciole la ge va ben e a le burte mal.