Col de mé  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Col de mé

Da doman de Ciaslea l'é na colina separada, che se chiama "Col de mé". Aló i tegnìa, sot n gran pec a meisc de mé i veies Fascegn e i sie aleati, i Fedomes, chi da Neva e chi da Val de Sènt Nicolò régola de pien, che duraa ot dis. Ogni dì, apena che levaa l soreie, se troaa aló duc i omee fenc sora chinesc egn per dir rejon e per se rejonar sù de chel che trataa per se parar dai nemisc. Dapò i nominaa i sorastantes di verieres e i omegn de régola per ogni valada. Dapò vegnìa, a chi che se à destint (vantà), te valch dafar n vera o per l ben del comun, depent sul scudo (scilt) tenc de ponc o tante de steile, cotante oute che l'à fat na braura te chel an. Chel che aea te so val l maor numer de chisc segnes vegnìa (elet) nominà per sorastant che era a temp de vera l capo di verieres e giùdize a temp de pasc. A temp de vera i bruscaa anter ic, chi che à da comanar sora duc i verieres. Ic e ence i etres, che aea n cert numer de chisc segnes, i aea l bon de star de ciasa (majon) te ciastel. Da mesdì l'era la régola de pien fenida. Con n corn i dajea l segnal che ades duta la jent pel vegnir su. Fémene, touse, bec e beze, duc i corea n su, per esser i prumes apede utar e per veder da vejin la oferta. I preves paghegn fornii su e su de fiores e cordele mazaa doi o pagina:98 trei armentaroi, dapò i balaa e i ciantaa dintorn a l'utar, bel zirolà sù con fiores e dasce, e i preaa che l ciel ge mane ton e melaur a la pera jent. Fenide che era le funzion, la jent fajea jir l moèl e sas (= n gran boz de creida gros). Duc i era aliegres, i ciantaa e i cigaa e i balaa e i se devertìa con ogni sort de jeghes, che era la liza, tiradeit, ranggeln, seilziehen, wettlaufen, menar la bandiera... Na cianzon, che nlouta i la ciantaa, la é sentuda da n veiat de nonantadoi egn. La é ben mata, mo mpò la note sù:

Nos do vin bibe vu
A inóm de Numa l sas
A nos ton e pàbol assà
Pos mort Elis a du.

Ant Tina Rez abù
Pepe tor pìcol coa
N barat les bot (bez)
Taf con slap gara.

Mo ence, dò che Fascia é stata cristianisada vegnìa fat aló chele feste, demò che mpede far le funzion con armentaroi i bruiaa n pop de stram. Aldidanché recorda amò la procescion da Sènt Vit a le radunanze fate lossù. E i bec bruja amò anchecondì da carnascial n pec o n pop de stram.