Envidia no porta ben

Envidia no porta ben  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Envidia no porta ben


Anticamenter vivea ta Cianacei n vedof con 3 touse: Catarina, Grétele e Lijeta. So pare de chiste touse l jìa a la fiera de Busan. Canche l se n jìa chele 2 touse più veie le volea semper che so pare ge porte valch. E Lijeta no ge domanaa mai nia. So pare l'aessa volù che ence chela ge domanasse valch.

Na dì inant che se n jir l'à dit: Lijeta tu no tu me domane mai nia: sta uta te voi ence a ti portar valch.

Mo la disc pare aede semper da ge portar a mie sor no voi nia no.

- O sta uta te voi portar a ti, dì che che tu ves?
- Emben pare portàme n fior.
- Scì e te n voi portar un bel.

E l'é se n jit e l'é jit a Busan a la fiera e l se à desmentià.

Canche l'é stat n pez inant l se à recordà, e l'à dit: O varda me é desmentià l fior, amò apede che ge l'é emprometù de ge l portar; E l va ite per na val e n pech en ite che l'é stat, l'à vedù na bela majon. L'é jit ite e l cherdea che l sie te n'ostarìa e l spetèa che vegne l famei a tor fora l ciaval e nia no l'é vegnù.

- Po, l disc – me l tole fora gio e l mete te stala.

Canche l'é stat te stala vegnìa jà la pastura ju per fené. L ge à dat da magnar, che l se peissa pae ben dut, l'é jit sun majon. Ence aló no l veit nia auter che sun desch la cena per un. L'à magnà, l'à spetà n pech, nesciugn no vegnìa e l se à pissà de jir a dormir. L'à vedù n usc e l'é jit ite e l'era n let enjignà per un. L'é se n jit ite e l se à endromenzà e l'à dormì fin le doudesc. Da le doudesc l se à descedà e l'à sentù n gran bùgol. L se à sperdù ma dò no l'à più sentù nia. E l'à dormì fin l'indoman. L'é levà l'é jit sun fenestra e l'à vedù n bel vidor pien de fiores.

- O varda l disc che bie fiores. Vae sobit a ge n tor un a Lijeta. Paaré dut zeche che l costa.

L'é jit jù, l'é jit dintorn e l'à vedù n bel ciuch de nàgherle. E l se à taà via n bel pùscerle. Apena che l'é rua na burta bestia e l'à dit:

- O furbo, tu me as batù via le ame, cognaré morir, ma tu moriras tu, tie touse e duc cognarede morir co me.

Chist pere om l se à tant sperdù che ge é sciampà le nàgherle jabas.

E l'à dit: "O bona bestia dapò no l'é più remedie e - Scì ma tu no tu fas. - Scì dut - Emben mana una de tie touse a me rencurar.

E chist om l'à dit: Se mai che le vegn.
E dal sperdù l no se recordaa nience de se tor sù l pùscerle.

Sta bestia l'à dit: Tòletelo - E l se l'à tout e l'é jit sun majon cruzià - che l se desmentièa fin de disnar. L'à montà la caroza e l'é vegnù ta Cianacei, ma dut embasteà.

Chela Lijeta la é jita encontra: O pare co pàssela?

E l'à dit: Mal, e l ge à contà.

Ades l disc cognede jir una o l'autra a meter cura de chela bestia se no cognon morir duc.

Catarina e Grétele le à dit: A noi no, no jon a meter cura de bestia!

Lijeta enveze l'à dit: Vae ben gio jà che son stata cauja.

So pare aessa volù più bolintiera chele doi autre. Ma cauja che no le à volù jir, l'à cognù tor Lijeta. E l se l'à touta te caroza e l l'à menada te chesta val e te chesta majon.

Desche l'autra outa l'à tout fora l ciaval e l l'à metù te stala e vegnìa la pastura ju per fené sche l'autra uta l ge à dat fora da magnar, e dapò l'é jit sun majon. L'era la cena injignèda sun desch per doi. I à cenà e dapò se à vert chel usc de chela cambra e l'era amò n usc. E l'à vert sù e l'era n let ence te cambra da ló ite.

E l'à dit: "Lijeta vàtene a dormir e no aer paura!

I à dormì duta la not e no i à sentù nia. L’indoman l l'à menada te l'ort e apede chel ciof de nègherle l'era la bestia.

E l'à dit: "O bravo t'as mantegnù parola. Tu Lijeta no aer paura che no te menciarà nia. E tu tu pes te n jir a ciasa.
Chist om l ge à fat n bos a so fia e l'à tout cumià, perché l se pissaa, apena son demez l la sbregarà en tante mizàcole. Chel om empascionà l'é se n jit ta Cianacei.
E coscì l'à passà via n an e Lijeta l'à domanà la bestia che la lasciasse jir a troar so pare.

E la bestia l'à dit: Scì mo recòrdete de vegnir apontin canche t'as idea de vegnir. Tòlete l temp e Lijeta la volea na dì. Ma la bestia l'à dit: l'é massa pech, te lasce trei dis, varda che ora che l'é canche tu te n vas, e da chela medema ora l cart dì che tu sie chiò!

- Scì - e ela se à fornì e la é vegnuda a Cianacei.

Canche sie sor l'à veduda le à ciapà na envidia: Varda sta scimia, cherdaane che la sie morta e enveze la vegn vestida sche na principessa. E la varda bon.

So pare enveze tant content: "O Lijeta dal cher co te pàssela?"

- Bona, pare, bona a mi no me mencia nia. Gio é da magnar e da vestir e posse star trei dis chiò apede voi.

Sie sor, canche le à sentù che la stasc trei dis le se à conseà: "Co fajone, che la fae enirar chela bestia che canche la rua de retorn la se la magne."

E la terza sera le à envià i sonadores da Cianacei e duc i fenc e le touse a balar. E sta pera Lijeta la se à perdù l temp, che no la ruaa più a ora. E la se à tant sperdù e la é se n jita sobit. Canche la é ruada te chela val l'era la bestia che vaèa e la disc:

O bricona tu me as fat morir, ma tu moriras tu, morirà to pare e tie sor.

E chesta pere Lijeta grama l'à dit: Mo mia bona bestia no él più remedie?

La bestia: Scì mo tu no tu l fas.

E Lijeta: scì dut che che tu ves.

- Emben me dar la man de sposa.

E Lijeta ge à prejentà la man dreta e la l'à piantada te chela de sta bestia: E l'é vegnù fora n bel tous e l disc:

O brava Lijeta per te sarà semper ben. Jiron a ciasa de to pare, faron le noze e dapò jiron a troar mi pare.

E i é vegnui ta Cianacei. Canche so pare l'à veduda l’era tan content e enveze sie sore enirade.

"Ma varda chesta scimia cherdaane da la roinar e enveze la vegn con n spos, che no se pel veder n più bel."

E so cugnà l'à dit a so fémena. Cognon ciastiar cheste doi che no le varde endò de te roinar, se le pel.

E Lijeta l'à dit: "Na na!" -

El l'à dit: o cugnède, vegnì pura che ve mene po a veder olache stajee.

E l le à menade te chela val e l'à fat vegnir doi più burte bestie che de chel che l'era el.

E l'à dit: Stajé chiò, fin che vegn un, che ve dasc la man de spos.

E coscì l'envidia la é stata ciastiada.