Gerusalemme liberata/16

Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XVI. edit

Argomeal.

Entren i duu compagn dove tè a tecc
Rinald, e vederi una gran delizia;
E fan s tant , dlsen tant qui) dò golp vece,
Ch' el tceujen via de quella soa messizia.
El sta dar a pìentalla , anch a despecc
Di lacrem , di pregkier pienti de malizia.
Desfaa el pala zi , la fa prest a ' andassen
Per aria Armida, e tè sul vendicassen.

Eni palazi magnifegh l'è redond,
E l'è tant grand che in mezz gh'è on beli gi arditi.
No s'è vist ol ter tant in tutt el mond,
Gli' è dent tutta 1' industria del ciappin.
L' han faa i diavol tutt de scima in fond
Con di ringher ; dì poggi ce u senza fin ;
£ gh' è tane lambarint inanz rivagli , •

Che ghe va la strolabbia a savè andagh.

Lassand costor cent olter port , van dent
Per el porto n pu grand e sontuos.
Veden i canchen d' or e i ani d'argent,
L us ter , mazzi ss , ben lavoraa e sci al 09 j
Ma i bassrelev f a contempla) arent ,
Varen tucc i danee , tant hin prezios ;
Gh'è di figur tant naturai , tant viv,
Che pare* propri tane personn feltiv.



56t
Se ved Ercol in meta, a dò don zeli
Con solt la rocca adrec à spuass sui did ;
Quell ch'ha faa sta Pluton f che ha porlaa i steli,
Adess el pirla el fus , e Amor e) rid.
Gh'è Jole che la ruzza insci beli beli ■
I arma eh' han faa tane stragi e tane ferid.
Con la peli del lion < la fa on cappusc ,
Ma a qui) polpinn quell pel Tè tropp dar use.

Gh'è on mar per mira sott e sora , e el fa
On gran scumozz eh 9 el par giust laccemer.
Gh' e on' armada naval de scia e de là
Con di arma sbarlusent che paren ver.
Gh'è on fueugh , on battibuj de spaventa,
Gh'è on ci asm o tal ch'el fa scodi i palpcr.
Ve chi gh'è Ottavi, de là Marcantoni
Che sij baratten senza zerimoni.

Diressev che strappaa noden i scceuj, '
Che i montagn coi montagn fan trucch roazzucch,
De tanl che van i barch in quell gran vceuj
A sconquassass con furia e badalucch.
Fiocchen fiamm e saett, van a moeuj
Mori sassi naa tane pover m animai ucch.
A neh ch'el so camp noi daga minga indree,
Cleopatra la va fceura di pee.

E Marcantoni daj a seguilalla,
E el renonzia d' ess lu T impera tor.
Colee el l'ha fatturaa, noi pò lassalla,
Del resi noi gh'ha gnanch ombra de timor.
El se vergogna e el fremm, ma la sia a galla
La passiou che l' instria sul pont d' onor.
Ora el guarda in cagnesch grattand la crappa
La gran balta ja, ora el so ben che scappa.



36a

Là poeti in Egilt in scoss de la soa deja
El par ch'el speccia eì paradis di occfa.
£1 guarda fiss quell beli muso, e èl s'ideja
Con l'ess areni a lee de gioctagh pocch.
De sti istori scolpii de maraveja
Hin qui) poTton fòa eoi barlicch barlocch.
Dopo avej vist e avej capii dedrizz,
I duu soldaa entren dent e «tiren drizz.

Pian con sto titen drizz , die inanz on poo
Oh' è on lambarint tu ti imbrojaa e confus ;
E gh ; è de spess di slreccioeu senza eoo,
Che i sceu dessegn voraven andà bus;
Ma gh'han el Hber del brav mago , e soo
Ch* hin informaa per podell mett in us.
Defalt guardandegh su ticeuven la sccenra
De savè destrigass e sortinn foeura.

£ sortii, in d*on colp d'oeucc tutt in d'on bott
Veden el beli giardin propri d'incant.
Veden pescher , fontann semper in molt ,
Vari erbeit , vari fior e vari piant ,
Vi al , pertèr, colli nn , vali, bosch e grott,
Ch' el mej pittor nói porrav fa oltertant.
L' è tuttcoss scompartii con lant giudizi ,
Ch' el par naturalezza, e l'è artifizi.

Se ved che la natura anch lee ingegnerà
In quell beli sit Pha faa on sfori de natura;
£ con gran simetria de giardineta
Ij 4 ha miss el beli e el bon tutt in figura.
L' aria la par come de primavera ,
La dà ai'brocch e al terren fior e verdura;
Ma che ? asca.i fior, de frutt n'en manca nò,
£ gh' è' i madur con qui) eh' hin zerb anmò.



365
Sora Y i Stessa pianta e i brocch istess
Gh'è i figh passitt mes'ciaa cont i fi oro n.
Gh'è fiuti de staa coi invernengh appress,
E tucc a on bott i frutt d'ogni stagion.
Ea vit smorbia la cress giamo a lutt cress ;
Intortiandes atlorna ai paron ;
E insemina coi garzceu gh'è già di sgrazz
ì)'uga bianca e de negra, ebin longb mezz brazz.

Canten tra i frasch di pian ti usellilt,
E han tucc avu* lezìon col fragiolett.
Svolazzand sui fonlann e tra i boschi tt,
li' aria pceù la ghe fa sott el bassett;
Se i usij tasen , la fa i som giugbitt ,
Se i usij canten, subet la desmett:
In somma , o siel cas o siel apposta ,
Se dan l'aria e i usij botta e resposta.

Sgora pceù in mezz ai olter on usell
Cont el becch ross e i penn de pu col or ,
£ quest el parla in mceud che a no vedell
Eccugna credei on omm che sa descor ;
Anzi el mostra d'avegh on gran cervell ,
E el canta in rima de improvvisador.
Allora zitto tutta la bregada,
E ¥ aria anch lee la resta lì incanlada.



Guardee , el cantè , tra i frasch on bottonscin
De rceusa quand l'è lì doma nassiiti:
Guardee on poo , n'eel mò propri on beli rosin
Col vermecc mezz scovert e mezz sconduu?
Guar della poeù quand la se slarga, e infìn
Guardee quand la de venta on grattacuu.
IParela quella che l'innamorava
Tancgalant, tane tosami quand la spontava?



564

Insci la volta la la nostra viltà, '
E appennasemm nassuu che semm già acctumm;
L'aprii el torna ben, ma, che te sitta!
NoHbrna el nosl prim fior, uè el bon rossumm.
Godemm donch el bon temp , che la desditla
La vegnarà a boffann prest in la lumm.
Stemm in goga magoga, e liremm 1^,
£ femm 1' amor quand pomm innamora.

Tncc i usi) soltènn su, qnand el tasè,
A canta a quanta vos gh' bau in la gora.
I puvion se basen , e no gli' è
Nissuna bestia che no se innamora»
L' acqua , la terra, i piant se fan vede
A ressentiss , a rescoldass allora •>
In somma el par ch'el dia d'amor el sia
Lì a fa giornada, e el gli' abbia cà e hot li a.

Tra sti cant, sii dolcezz e sti bej vera
Che fan feltivament intenerì,
Quij duu brav compagnon no fc'hin depers,
E no se lassen minga succudk
Guarden intant tra cert brocch per traverà,
£ scovren , o almauch creden de scovrì :
Sibben, che squajen el meilott settaa
In scoss ile la soa cara , e lee su on praa.

L'ha on veli al coli minga pontaa, e i cavij
Svolazzen liber col rizz naturai.
L'è straforada, e el 1 usi ss mej con qui)
Gott de sudor el cerin giovìal;
Ma i oeucc , oh qui) oeucc furb, qui] oeucc monij
Gh' han propri denter el peccaa mortai I
Se stan speggiand tucc duu senza ar vi bocca,
E in ci par giust Saneoa con la soa gnocca.



5G£
Qui] duu moros in quella positura v

Ko staran minga franch a fa del ben.
£1 Tass mò je descriv come in pittura ,
E ci dis di voeult anch quell che no oonven.
Sol tee via sti pocch vers, o giovenlura,
Ch'hin coss cossett che gh'han sott el velen.
Intant i duu soldaa veden tuttcoss,
£ in pè del scior Rinald deventen ross.

Quel! moroso tt , quell cascaraort el gh' ha
Taccaa in zentura on speggi n de cristall ;
Lee la se leva in pee, e el ghe le dà
De tegnì sald perchè la vceur drovall.
Lee in del speggiass l'ha on sguard de consola,
£ lu no Tè mai sagg de contemplali:
Lee la guarda in del specc, lu el 'guarda a lee ,
' £ siati lì insci come duu candiree.

Lu l'ha giist d'esse gh s'ciav, lee d'ess patrona ,
Che già i donn vceuren semper la man drizza :
Damm , ci dis , on' oggiada de si mona ,
Poss ess invers che subet la me indrizza*
Gh 1 hoo mi el re irati chi de la toa persona
In sta gran fiamma che Tè semper pizza;
Guarda el me ccenr, che l' ha scolpii in del mezz
Molto mej che in del specc i tò bellezz.

Ma se de mi no te see cossa fann,
Almanca de ti istessa te podesset
Guarda el tò volt, che te poeù ben cercami,
Ma el pu beli certo no tei trovaresset.
£1 tò 1' è on muso de imparadisann ,
£ a vedell via del specc te restaresset ;
]Nol pò relrall on veder, guarda in ciel,
INo gli' è eh' el so ch'cl le sia on specc fedel.

Voi VII. ai



566

La seguita a gitistass sentend sii istori,
E la ghigna sott' acqua la furbetta.
Spartend i trezz cont el petlen «favori ,
La fa servì el gasgiolt de tavoletta.
La se giusta el topè sul sciali di mori
Con dent per dent di fior con la cornetta ,
E in mezz al' sen , pontaa el fazzolettin,
La ghe raett dò o tre roeus ch'hin senza spin*

Noi menna tanta bulia ne tant ari
Con la cova 7 slargandela ? el pavon :
Ne dopo vess piovuu cotnpar in l'ari
Tant beli queir arch che fa legni de bon - 9
Ma quell che l'ha de pu prezios e rari
L' è on zenturin d' ona nceuva in verni on.
L'è faa de roba che no la se ved ,
£ anch ch'el le diga el Tass, mi el stanti a cred.

Collerinn tender, repetton grazio*,
Pas favorii, simonarij , ghigni tt,
Oggiad dolz , lacriminn , paroll mosto* 7
Sospir e tuezz sospir, mojnn, basitt
Lambiccaa adasi col fceugh -amoros,
La n'ha faa fceura eì -zenltmn ch'hoo dilt

Suest el le porta semper in sui fi anch f
a no se sa s' el sia negher né bianch.

Quand pceù Tèa l'orden,la ghedis: Vod via;
Basandel prima de sora marcaa.
De tant in tant Tè soleta sta stria
A visita i soeu impiaster reservaa.
Lu allora el resta senza compagnia ,
Ch'el n'ha de grazia in quell Iceugh incanutì
£ el se ne va pass pass guardand intorna,
Bernina falsJ e el speccia «he la, torna.



36 7
Ma quand el se fa acur , che ven la noce ,
Che la pias ai moros pussee eh' el dì,
Se retiren a tecc sii duu bambocc
Unii semper a accana , unii a dormi.
In temp niò che costee , iassand i locc
Per leqd ai sceu strioez, la scomparì,
Coi arma ben luslraa sbatsen qui) dna
Fceur* del lceugh ^cV ere» staa scondita.

Come on polkdfer kst de bona Jenna,
Bizzarr e spirito*, e nsaa a la guerra,
A neh ch'el se teglia in stalla, anch ch'el se monna
Per i praa a mangia V erba co) eoo a terra ;
Appanna el ved qtfej arma , e eV sent appenna
D' ona quej tromba ei turlurù tanterra ,
Che già el vorav porta vun coi barbis ,
E corr tmssand contra i cava) nemis.

Insci vedend qui j arma barliften*
Qnell nobel gioveoott el se scorliss.
No T è smorzaa el so iceugh*, e ei se ressent
Al ciasmo de l'alzai ch'el le feri ss,
Benché el fudess caio» e lasagnent
Tra tanci spass e se pò dì el domiss.
Intani Ubald , soitand fceura de slanz
Col scud faa a specc, el gbe le mett denanz.

El le guarda Bi®ald insci de sfeiess,
E el se ved dent di pee fina a» la gnucca,
Coi rizz inzipriaa come el fudtfss
On parigin , anzi on bambin de Lucca.
Per defesa el gh'ha on sciabel ch'el pò vess
Bon per on quej fancin vesti a l'ajducca.
Ij' è prezios , ma l' è faa per andk sott
A quisla ona fortezza de pancolt.



368
, Giust coinè vun che avend dormii assossenn ?
Scorili el torna per forza in so sentor,
Insci el reste Rinald quand ghe moslrènn
La soa figura , locch , pien de stupor.
£1 glie verniga el sangu dent in di verni;
Wè el voi za pu de guarda al specc né a lor;
L'è tant muff e confus che, se in quel! menter
Gli' èva lì on pozz , el ghe se tra va denler.

Ubald servendes de sto bon quart d'ora:
Scior Rinald, el ghe dis, come la femra?
Mezz el mond, se pò di, *l\è sott e sora ;
£ i brav fedel hin là a Gerusalemm ;
£ ti te slee chi quacc in toa malora,
£ no l'è pu la gloria che teprcmm!
Tra lanci guerr, dimm, cossa slet chi a fa,
O valoros campion d' ona scia-e-4a ?

Che sogn e che incamesem eel mai qnest?
Dov'è el lo spire t? com' eia st* istoria ?
£1 te speccia Gofired, andemm, fa prest,
A incontra la fortuna e la vittoria;
Giacché t'ee faa el prencipi , fa anch el rest ;
Desfa i nemis, che l'è per ti sta gloria;
Finché gli' è Turch vaj a laja giò in fett ,
£ brusa in la soa Mecca anch Maomett.

Pensee se l' opere sta me desina !
Per ori poo quell brav gioven noi zittiva,
Ma el mudè la vergogna in Unta fina
Tutta in despecc , e el sangu el gbe bujva ;
£ s' el gh' ha anmò la faccia scarlattina ,
I/è effett d'on nobel sdegn ch'el le ravviva.
Cicch ciacch , el scarpa i berlinghi tt de rabbia ,
K noi voeur pu resta saraa su in gabbia.



36 9
J^cl dis ne bìff né baff, subet el trotta
Fceura del lamberint pien de remors.
Intani Armida innamorada e cotta ,
La ved stringaa a la porta el so can cors.
Fors, la sciame 7 senza gnanch dimm nagotla
Binald el scappa, e l'era olter che f ors j
Che defatt el le vist (ne la specciava
De vede onsimel colp) che già el tondava» ;

La vceuss s bragia: T'ee coeur d'abbandonammo
Ma i paioli del dolor hin lajaa su,
£ rebatlendegh sul coeur sii reciamm
Hin come stii letta d è asquas de pù.
Poverascia! hin staa rott i soeu ligainm
De maggior forza e de maggior vcrtù ;
La se n' accorg ? e pur coi soeu slriozz
La voeur ancamò fa del furugozz*

La sa cont ibestèmm i pu esecrand
La quintessenza d'ogni inslriament;
La sa come se pò cont od comand
Sconvolg la tersa e el ciel in d* on moment.
La dis del tutt, la fa del tu t torcia quand
Semm al taademm la pò concWd nienU
Olter remedi infin no la ghe trceuva
Che mett la soa bellezza a sta gran proeuva.

La corr senza resguard, senza relego y
Cuardee la scenna come l'è muda da?
Costee cont on. quej sguard l'ha faa sta a segi*
I prenci pai d'ena famosa armada,
Tratta ad con gran superbia e con desdegn
Tutta quella gran turba innamorada;
Che besognava cascagli mórt ai pee
Per ave mezza grazia de costee.

21 *



j~o



Pientada adess come in canton del ruff ,
La va cercand vun che ghe volta i spali ,
E se di so bellezz e] n'è già stuff,
La vceur tenta lucci and de morisnall*
La batt i sass, la nev, senz'alza el zuff;
Ghe sia che intopp se sia , la sa passali j
£ per guadagna temp l'alza la vos ,
Giongend poeù appresi al mar el so moros.

La sbragiava de matta: Ah caro ti
Te me portet via mezza eoi scappa ,
£ l'oltra mezza te la lasset chi]
Tceù ; o damm el rest, t> coppem, e pceùvà.
Se i tceu ba&itt »' han de vess pu per mi ,
Che i abbia on'oltra, ma almanch damm a tra;
Sent dò paroll f e infin, qua ad te si et sagg,
Te see in strada , tend pur al tò viaggi

Ghe voeur pazienza , allora el dis Ubald,
Cossa vocutt fa ? costee se pò sentili* ;
Ma con quell muso guarda ben Rinaìd,
Con tra i preghi er e el piang se s tanta a dilla,
Bon per ti se a qui} smorti te sfcee sald ,
T(o curand die la luccia e che la strilla!
Gh'è del ris'c , ma vengend te see patron
De comanda a ^bacchetta ai tò passion.

£1 se ferma Rinald , e riva, in quella
Sbanfand Armida , e tutta piangiorenta.
In mezz al gran magon no Tè manch bella,
Come l'avess la soa cera ridenta^
La ghe spiega el dolor eh 1 el le martella
Col> guardagli fi** , ma no- la se lamenta*
Lii mò el sia col eoo basa , né el tnotov* vers
De guardalla , o el le guarda, de trajvm*



5; i
Come on sopran che prima de dà foeura
A bescanta 8u ibrt on' arietta ,
Con ceri gorgh delicaa el par eh' el mocura ;
£ el fa vegni la voa d' ona scaretta ;
Insci coétee che l'è de bona scottila,
A neh in mezz a l'aliami e a ia rabbìctta,
Inanz ebe col desoors ia vegna a tir,
La manda inanz l'esordi di sospir.

£ la comema insci : No vuj pregatt
Come la tea morosa , nò signor - r
Focch fa el font staci a sì , ma vedi in fait
Che te rincress anch d'ave tua a l'amor.
genlem come nemis: stan a sti patt
Anch i nemif istess intra de lor.
Quell che te cerchi el cerchi in tant in quant
Tel pan ia, e portamm odi tant e tant.

Odienti pur, guarda a perd sto beli piasè,
Se a odiamm Tè el mej piasè che te gh'ee ades$;
£ se tei credet gitisi, quell che l'è l'è.
Anmì boo odfaa i Cristian, t'hoo < diaa ti istess,
Sont nassuda pagana , e procure
De fa tant eh' el vost camp el se perdess;
Ti t' hoo perseguitaa , ti t' hoo ciappaa ,
£ t'hoo tegnuu fceura di pee intanaa.

£ ghe n' è anmò per seguila i vb idej :
Quell che te brasa ,. e\ to maggior despecc
Li' è staa che cont i bonn e coni i bej
T' hoo intizzaa a no vess pu tant mennafrecc.
T'hoo donaa quell che * aveva de pu mej,
T'hoo faa padron despotegh del me lece?
Hoo votam infin vess tova, e vesseK^tvtta ,
Lassand tane moro» piimn» a bocca' s*tW



072

Orsù y che sien pur quist tu ce quaiic i guaj ;
E per sti mancameli t e per sti ingann
Lassa el sit eh' el C è staa car fi riamai ,
E vattea con sta furia del inalami.
Va, passa el mar, scombat t, squinterna e dajj
Strappa la nosta fed , bon dì ; bon ann !
Che nosta fed ? no 1' è pu mia , crudel :
Nogh'hoo oltr' idol che ti né chi ne in eie).

Àccettem anca mi , no vuj de pu $
Poss cerca manch fi ita a on nemis pu fier?
£1 vìncitor el menna i s'eiav con lu,
£ el cacciador i usij in del carner.
Mostra là al camp che t' ee savuu famm sa f
Tcgnem come se fa$s on tò stafferj
£ fa savè che mi voreva fattela,
Ma la mia astuzia t* ee savuu rebattela.

Gossa stoo a fa? perchè no me bertoni
Sta cavellera? già no la te pias;
Boeugna smoccialla senza zeri moni
Per fa anmì de servetta e viv in pas.
Te seguitar 00 ad ree , no digh fandoni ,
Anch in mezz ai baruff e in tucc i cas.
Gh'hoo anmi assee spirct de casciamm inanz,
De menatt i cavaj ; de porta i lanz.

Faroo del tutt , comanda , e ubbediroo:
Per salva tt saront pronta a restagh mi.
Te staroo iuanz , e han de tajamm el coo ?
Han de sbusk sto sen per feritt ti.
No gh'è omm tant furios ? mi credaroo ,
Che per rivatt el m' abbia .de feri ;
£ el tr&tegnarà el colp a mezza strada
Per sta "bellezza adess insci sprezsada»



5 7 3 •
Bacola! cossa voja a tira a man
Sta mia bellezza che no var on sgrizz?
Ma in quella i lacrem eh' even lì de man 7
Spi uè n fceura de raoeud che l' ha i ceucc nizz;
£ la se sbassa per ciappagh la man
O almanch la vesta, e In el se ten su drizz.
L'è gio V ine a s ter , i lacrem stan dent x
E el resta amor de fafura in <juell cimént. 1

' No- Y entra amor ,' perchè contra la forza
D' on anem resoluit noi ghe guadagna ?
Ma s' el so foeugh con tant giazz el se smorza ,
Gh'entra almanch la pietaa, Ja soa compagna.
£1 se sent s ? cess,'e el resist, ma el se sforza,
£ l'ha i ceucc ras con tutt che noi caragna.
Fina i sospir el je soffega, e el voeur
Mostra ss in volt quel! che no l'è in del coeui 1 .

£ pceù el respond: Armida, pagare v
Des onz de sangu a levalt sta passion.
Per destoeutten no soo quell che farev ,
!Nè mi gh'hoo rabbia né mala intenzion.
"No vuj vendetta, né le poss ricev
Per serva o per nemisa; oh che reson!
Fina che t' abbiet fceura de manera
Drovaa l'odi e l'amor, quest si l'è vera.

Ma che ? semm tucc de carna, e pccu te see
Pagana, e gi ove n otta sul prim fior,
£ me darev la zappa arimi sui pee
In l' istess cas , se voress fa el dottor.
Sia imraoiriaa , sia alegher , te saree
Scolpida in la mia ment de tucc i or.
£1 me onor , la mia legg l' ha d' ess sicura ,
Del rest te saree ti la mia premura.*



N



•574
Orsù, n'emm già faa tanl de vergogna»;

Àdess Tè temp mò de muda register.

A quell ch'è aadaa mettemegh pur su on sass

Chi in despart , e ai nost^spes femmes meisler.

Guaja se in tutt el re&t del mond se fa*s

Di fatti mee sto brutt concett sinister!

£ anch ti ve in del tò stat, sia malanaggia!

No sta a soffrì su; quel) beli volt sta maggia.

Mi voo, ti fermet , che sti duu mee amia
No vc&uren minga chd te tceuja su;
Va in oltra part, e fa come se dis,
De la necessitaa fa Ile n vertù.
Intant eh' el parla , lee el le maledis
In del so eoe ut , e già noi ne pò pù y
La glie dà oggi ad de basii isch, e già
La sbotti ss foeura a dagh noe uva de cà.

Ti ri è fioeu d' ona donna de ben ?
Te see fioeu d' on. marmor e d' on sciocch j
T hai! daa de tetta i dragh col so veleo ,
E se ved che t? ee minga tettaa pocch.
Cossa st>o chi a sfiadamm ? el dà a tra ben
Senza scompone^ ; guardéli li quell scrocchi
Jfol tra on sespir al me affitti n de sta sort,
L'ha i oeucc succ , e noi ven uè ross» ne saiort.

Coss' hoo de dì? coss'hoja *le tasè?
El traditor l'è in proci ut de pientamm,
E de maross ci vecur famm cred d' ess me ,
E ghe par de fa on spiceli a perdonatimi.
Magatton fals ! chi no savess chi Y è j
Che bej predegh ! gh' hai olter de cuotamm?
Guarda ; o ciel 9 i Iceu fulmen dove vau?
Con tra i* torr, contra i ges: che colpa gh'hari?



Va pur, birbant, a god quella quieti
Che te me lasset chi, va pur, birbata*;
Te vegnaroo come on spiret follett
A perseguita semper tant e tant.
Coi viper > cont i fiamm , cont el spoglie tr,
Se t' hoo avuu amor , te nosaroo oltertant ;
E s'él voeur el destiti menatt sicur
Anch tra i ond> aqch tra i seha;uj, va al camp, va

Là frecassaa t' ee de paganti hi penna (P ur *
£ien de ferid ; -là te faree el cont giust ;
£ là perdend a poccb a poccb la ìenna,
T" ee de spuà el me nom, de damm sto gust
Chi el fiaa el ghe manca, e'- sti pareli appenna
La je die per mitaa del gran desgust.
L'ha el sudor fregg, la resta tramortida,
L'ha i ceucc bis, la je sarà: anem Armida.

T' ee saraà i oeucc, meschina! e el ciel noi Voeur
Cordatt nissun restor ai gran traVaj ;
Dervi, e guarda ch'el 1 uccia del ver cceur
£1 tò fìinald, e adess noi menna baj.
Oh che remedi al tò gran creppacoeur,
A vede ch'el sospira a quant è mail
Oh che atl pietos ! ah prima eh' el te lassa
El des mostra on magon che noi ghe passa !

Coss' hai de fa? lassalla lì. e vedella
In quell slat? pover marter! l'è confus.
Che corapassion , che cortesia l'è quella ?
Pur boeugna andà, el viagg l'è 'già conclusa
Già hin in barca , già voghen , e fan velia
Insemina con colee che je condus; '
£ hi anmò el guarda, andand in alto mar,
La ma, ma anch la riva la scompar.



5 < 6 - ., . '

Tornane! 'Armida in so sentor , la osserva
A tutt tir d'oeucc e no la ved nagott:
Sont pientada, la dis, boeugna che derva
I ccucc per vedemm chi sola tutt a od boti;
E Ussaro m inezia moria? ah cossa serva!
Noi m' ha.daa on rnezzajult quell galiolt;
£ hoo de curamen ? razza marcadetta !
Ghe voeur olter che piang , ghe voeur vendetta.

Ah che i lacrem hin arma od poo tropp fiacchi
Trovaroo el mceud mi de vedenn la fin.
\uj seguitali , no l'ha d'ess salv , per bacco,
Ne in ciei ne in terra, ne a cà del ciappin.
Yuj taòca 11 su sqnartaa : che l'abbia el smaccb
De vess d'esempi a tucc i malandrin.
Lu l'è ona fiera, anmì deventaroo
Pussee fiera de lu; ma con chi l'hoo?

Povera Armida! l'èva el terap allora
De straqgorall quand el t'è daa in di pee,
X' è staa tò présoner, e in toa malora
Te Tee salvaa; va adess, boffegh dedree.
Pur faroo adess quell che n'hoo faa abonoro;
Con sto muso e st'iogego ghe daroo adree:
Sto muso insci sprezzaa l'è bell'aumo,
Lu l'ha de vendicass , ch'el sfris l'è so.

Lu l'ha d'ess la merced del mandatari
Ch' ha de taja via el eoo de quell' indegn.
O brav morosi fin d' adess me deciari
De sposa quell eh' en sortirà in st' impegtL
Mi, eh' hoo d'avegh tant stat ereditari,
Per sta vendetta ve doo in dota on regn.
Se con sii patt.no trceuvi on avventar,
Sciora bellezza; te feè poecfc. onor.



5 77.
Te refudi il e el regn , e pceù anch la vitta,

Me vegni in odi propri de per mìj

Quant è mai sont al mond per mia desditta?

Ghe stoo specciand de vendicamm on dì.

Insci sta grama tosa derelitta

La se sfoga e la volta via de Ih

Coi ceucc torber stravolt la guarda in fiasca,

L'ha giò i trezz, ross el volt come ona brasca.

Rivand a ci, con certe parolinn
La ciama on mezz esercit/de bargniff.
Già el ciel l' è pien de nivol zenerinn ,
£ el so el deventa del color di gniff.
Sora el menasela el vent di gran ruinn,
£ sott miflia dianzen cont i sgriff j
Ttò porraven fa vers lant spaventos
Cent inspirlaa in del dì de santa Cros.

In torna al casament gh'è ona noce scura ,
£ no gh' è eli' el s'eiaró de la lusnada
Che in quell gran tene la fa cress la paura.
Girand come ona vipera infogada.
Fornii el scur , el fa el so la soa figura,
Ma V ha ancamb la cera ingai biada.
L'incant l'è rott, né resta in quell gran spazi
On segn de dì: Chi' gh' èva el tal palazi.

Come se ved di voeult di nivolon
Che pariran montagn, casti) o cà ;
£ on poo de vent o el so je tra a monton;
O on sogn d'inferma appenna el ven ch'el va :
Insci spari ss la bella abitazion ,
Restand i briccol mal inguaa anmò là.
Col li ber di incantesem in saccoccia
Colee la s' alza al ciel. dent in caroccia.

Voi. FU. aa



3 7 8 . ^

La va sui nivol semper camminand ,
£ gh'è e] tron ch'el le menna per la posta $
E già la ved con 1' andà tant girand
Popel in cogne t de la part opposta.
La passa i cologn d* Ercol y e lassand
A la lontana i Spagnoeu e i Morì apposta,
La sia sul mar sospesa, e la s invia
Per la strada pu curta invets Sona.

No la volta a Damaseli, anzi la schiva
J)e vede la soa patria on di insci chaera;
Infin dov'è quel] tal laghett la riva
Al so caste! 1 , e lì la mett pè a terra 5
E casciand via la gent che le serviva y
La sia eòi scen penser che ghe fan guerra.
Fan sott vergogna e sdegn , ma infin besogna
In sto garbuj che ceda la vergogna.

Sibben , la dis , andaroo anmì a ingaggiamo!
Bel re d' Egitt , e imparar oo a batt dur ,
Tu) fa del tutt, mudamm e remudamm,
Fa millia slravaganz, millia fi pur.
Portand la spada e i frizz, Vuj ingegnamm
D' intizzk i bull a fa di gran bravur.
Purché veda stringaa quell marcadett,
S'ciavo suo scior onor e sci or respett.

So dagn del me tutor, se noi ghe garba
Sto proced: chi insci vecur nient ghe dorar.
Chi m'ha inviaa Pè pur staa lu me barba;
No sai che i donn squas tucc hin biridceui?
Se adess el resta con tanto de barba,
Lu el m'ha miss su sta strada e voltaa el coeur ;
L'è lu ch'el m'ha daa el did sott a la cova:
Quell .eh' h oo faa e cfce faroo l'è colpa sena.



57$
£ lì in manca de quella l'ha già unii

Donzell, lecchee, staffer, brazzer e pagg;

Li* ha già faa imbaula gio] e veslii

De (k spicca i ab bellezz d'avvantagg.

Montada in cocc pceù no 1' h? mai dormii

Wè dì ne noce in tutt el so viagg ;

Finché la riva a Gazza dove gh'eva

Pu gent, pu amis che no la se credeva*



38o