Gerusalemme liberata/20

Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XX. edit

Àrgoment.

El camp éCEgitt el riva al fin del gicpugb,
Eelcombatt col nosteamp, e el fa giornada,
El sbalza gìò el Soldati che Fé tutt foeu^k,
Lassand la rocca a porta sbarattada.
Anch el re el solta voltra; ma don Iceu^i
Strìngaa tucc duu et ona famosa spada*
Goffred el veng, e el va a tacca adrit tiara
A la tomba de Crist la soa armadwra.
■ •

ijrià i bottij de per tutt eren avert ;
Già eren sonaa i des or, quand i Pagan
Postaa in scima a la tòr , de la han scovert
Come ona certa nebbia de lontan ;
E a pocch a pocch han cognossuu del ceri
Che T èva el camp amis di Egizian ,
Che col gran polvereri el ten quattaa
On basgiceu de campagli, collinn e praa.

Allora dan su alegher a sbragià.
Benché sien saraa su pesg che in d'onghett,
£ fan on rabadan che no sen fa
Gnanch la mitaa quand porten el mosgett.
Queir esercì t che veden a riva ,
L'è minga pocch el spiret ch'el ghe meli
Pien de speranza fan del tri bui eri ,
Tran giò di frizz e di sen di improperi.



I nost ti' hm minga locch 7 s'accorgen ben
Coss' è sto riassesta furia e sta bravura $
"Veden anch lor el camp d'Egitt ch'el ven,
Stand cont i canti Occi al in su on' altura.
Subet ghe buj el sangu , e hin già tant pien
De foeugh ; che vceuren battes ad ri t tura j
E i gioven pu feròzz abinaa insemina
Sbragen : Goifred dà el segn , e hin senza flemma.

Ma el diade nò Goffred; per quant n»z faghen,
Fina al dì adree., e taut è , boeugne che crenneji -,
T?ol vceur gnanch scararauzz,nè el vceur che vaghen
A dagli el tast,e fflanch poeu. che i peccenneo.
£1 ghe par giust per tutt quell dì che staghen
In reposs , e che disnen e che scehnen.*
Fors el l'ha faa perchè i nemis podessen
Mantegn} , tutta la soa boria e anch cressen.

Tucc se preparen, e hin de mceud ansios
Che sponta l'alba, che n'en veden Tura.
Infin la sponta, e el.ciel. sguraa e spazio? •
No T è mai pars tant luster come allora;
I ragg del so pu viy , pu luminos
Quella mattina han stravanzaal' aurora. ;
£1 gb' èva el so a porzion <tant .pu splendor -
Per scovrì i gran prodezz e fagh otìor.

Goffred lést al prjm segn de mattutin '•
Li' ha già a 1' ordeti V esercii e el s' invia ;
Ma el .mett Baimond in guardia al re Aladin
Con tucc qui) Cristian quant mai ghen sìa,
Che , veduu el camp franzes insci vesin ,
S' hin. redutt lì a monton de la Sorta :
E per segurass mej del re in preson
El ghe cress ona troppa de Guascone



i 88

£1 va el Bngtion cont on cert brio, fcli'el marca
Che la vittoria l'ha de vess per lù.
£1 par fettiyament on patriarca
Assistii e favorii de quell lassù.
£1 gh'ha on volt maestos e de monarca
Cont on color vermecc de gioventù ;
No gbe cala che-i ài, e pam el n'ha assee
De pari ai sguard 7 ai alt on san Michee.

Ma noi va tant inanz eh' el ved 1) pront
Tu.tt T esercit d' £gitt fch' el sia a spacciali.
L'ordena ai soeu arriyand d'occupa oh mont
Che lu el gh'ha a man sinistra appos ai spali j
£ el fa on camp streec de fianch e largii de front
Invers el pian tutt quelL eh' el pò slargali;
De scià e de là gh' è on' ala de cava} ,
£ gh' è in mezz i pedo» sirene fin amai.

- À man*' sinistra el mett vers la montagna
I duu prencip Robert pussee al sicur ,
£ per terz in del mezz el ghe compagna
So fradell, tnec tri? brav de tegnì dur.
Lu el se mett a la drizza a la campagna,
£ T ha a prozion del ris'c pussee premur ;
Che 11 el nemis , eh' el gh' ha molto pu gent,
£1 pò sperà de strengel facilment.

£ chi i soeu Lorenes, e chi el gh'impiega
De talla la soa arraada el beli e el bon;
E insemma ai nsser el- ghe fa andà in fregar,
O sia denter per denter quej pedon.
£1 fa sta i venturer pceù de bottega
Lì appresa con di olfcer brav in -d'on canton j
£ de sti venturer bizzarr e nobel
£1 ne fa cap Rinald come el me) mobeL



47 r
Cerchi el solet , n'hoo assee che se combatta

Come hoo vist lanci Vóeult: su tocchee via 5

Chi el zel el ghe vestir tutt, adess se tratta

Del vost onor, del me, de quell de Dia.

Tappellej , triei luce a spada tratta ,

Gerusalemm le nostra, e nostra sia;

Ma che serva? el mej l'è che la se spaccia;

Ficfcuj, ve vedi la vittoria in faccia.

Chi ci forni el so descors, e el pars che in quella
Vegniss del ciei come on luni de candirà,
O 'per di mej come on moccusc de stella ,
De qui) che veguen giò de staa a la sira;
Ma questa 1* èva ona fiamma pu bella ,
On ragg de so ch'el tceuss Goffrcd de mira,
E el ghe fé on sere iiitorna al eoo , talché
Strologhènn vari ch'el doveva ess rè.

Fors, se no Ve trópp ardiment el riost
D'entra in sancta sanctòrum adrittura,
L' è staa l' angiol custodi eh' el s' è most
A circondali sott à quella figura.
Ora intant che Goffred l'ha miss a post
El so camp , casciand spiret e bravura,
El general d'Egitt gnaneh lu noi manca
D'ordenà e aninik i soeu con faccia franca.

El destend el so esercit guardand sa
El pian già faa , vist i Franzes vesin ,
E el fa duu corna, e el mett de fianch anch lu
Quij a cavali e in mezz i fanlazzin;
E el sta a man drizza al sit che ghe premm pu,
E el Ioga el re Altamor al fianch manzin.
In tra i pedon gh'è Muleass per guida,
E giust io mezz de la battaja Armida.



/>7 a

Emiren > Trsaferna e el re Indian
La i ha a la drizza , e i mobel mej con lor;
Ma dove la se slarga vera el pian
1/ ala sinistra in sit molto maggior 7
I re de Persia insemina ai re affricati
Con qui j pu tene stan sott al re Altamor.
Chi arch, sfronz, balester han d'andà a lavo >
E fa tane tir a on bott de scuri el so.

Insci l' ordena i squader Emi re n ,
E anch lu el passa e el repassa e foeura e dent

Ju o i soeu interpret se fan intend ben,
Mes'ciand penn , premi , lod , barboltament $
E el dis, s el ved on quejghedun cjie ten
Giò el eoo: Cossa poli fa vun contra ceni?
Set matt a ave paura \ me confidi

De boffaj via giust come mosch , men ridi.

E el parla a on oher: Per recupera
Quell che n'han toh te see faa a marayeja;
E el ghe ne sa de moeud rappresenta
Tant naturala , tant viva V ideja y
Che a quell ghe par de sentiss a prega
E de la patria e de la soa fameja,
L' è la toa patria , el dis , che la te tocca
El eoe ur, parland insci per la mia bocca.

Defend la nosta vita } i legg , i ges
De ferid , de ruinn , de millià intort -,
Salva i tosano dj marcaditt Franzes,
Segura i nost sepolther , i nost mori.

1 vice revoltfta a ti ; pu oppress del pes
Di guaj, che de l'etaa, ci amen confort ;
E la miee col stomegh sbarlaa foeura

La mostra lece, cima e ficea in fassoeura,



4!?5

À tanci poeù el diseva: À))on coracc,
Sii faa campi on de l'Asia, liii de ju itali a •
Degh addossa quij birbi > e fehn affacc ;
Che r è ben de rescn de vendichila. •
Insci eoo vari fràs , con bon mostacc
£1 vorav lu sta pinola indoralla;
Ma i general stan zitt ; e già i dò armad
Staven fresch se s'usava i cannonaci.

Cl}e beli spettacol degn d' ess conterà plaa
Quand i duu camp andaven a incontrassi \
"Vede tane sqtiader insci ben s'ceraa
Già in att de bassa i arma e de assaltassi
Tede i bander de scià e de là sbandaa,
E i penoacc a voltasti e re voltassi
Vestii, impreS) bord, mod e color tant vari,
Or, argent, arma che s'eioppetten Tari.

Pare n on bosch e quel!' armada e questa
De piant de scima per tane ast su drizz-;
£ già i sfronz giren, già hin i lanz in resta,
Già tiiaa i arcb, già su la corda i frizz.
Fina i cavaj anch lor alzen la cresta,
£ anch lor cornei patron gli'iiangiàelfceiighpizz,
£ el sbroffen di naris , e cerchen guerra
Sbattendcs, righi gnand , raspand la terra.

L'è on gran spettacol , ma el fa beli vede ,
£ nass del scagg on gust che l'è on incanta
. Insci i tromb fan Stremi, ma fan piasè,
£' è on son ferozz , ma alegher tant e tanl.
Pur el fa mej figura , e sebben l' è
Molto manch el nost camp , el porta el vant
E i so arma hin pussee luster , e i so tromb
Sonen con. pussee spiiet, e rebomb.

Voi VII. »7



474

I Cristian coi tromb prima i sfidanti,
E i Turch coi so han respost : Vegnii por vii
Allora i bon Frames s' ingenuggènn ,
Basènn la terra , e han din 1* Ave Maria.
El sparì el sit in mezz, e s'incontrènn
Tncc duu i camp senza di bondussuria.
Già in di fianch gh' è ona fiera cattabolda,
E anch qui) de faccia se la ciappen colda.

Ora chi è siaa mo el prim tra i.Cristiaa
A fk besucc e ave onor di so prodezz?
Giust ti GHdippa che t'ee ferii Ircan ,
Ch' el se credeva fors de scampa on pezz.
Quell pover re d' Ormuss per la toa man
El gh' é restaa col stomegh spartii in mesi,
E di nemis l'ha poeù dovnn sentì
Anch a loda qaell colp inanz mori.

Rotta 1' asta , la branca infuriada
La soa sparpajadora , e la galoppa
In mezz *i Persi'an- per fass fa strada
Anca dov'hin passee racco! t in troppa;
La taja giust al sit del portaspada
Àsquas in duu Zopir perchè el le intoppa}
E la fa in gora a Alarch ona fenestra ,
Tajandegh el canal de la menestra.

L'è stramortii Arlasers, l'è mori Argee
tn grazia de sta brava signorina ;
L'ha anch Ismaell de regordass de lee,
Che la ghe tpja via la man manzina:
Va giò la man ; la bria la ghe va adree ;
E sur cavali la fis'cia la marti n a.
Sfrenaa el cavali in mezz a traella turba
£1 colta } el tra scalzad, e el le desturba.



4*j5
Quisl hin i co]p che ha faa sta soldaronna , .
Asta tane oiler che no se san gnanch.
Van per dagh qui) de Persia la marcorina.,
E van in troppa per lavora f ranch;
Ma so mari , tntt coeur per la soa donna ,
L'è in soa difesa , e el gh'è seraper al fi aneli T
Insci impegnaa e d'accord hin sti dnu spos
Prosee iort , pnssee lest , pussee animos.

Eissun n'ha mai trovaa trai giceugh de seri ma,
Come n* han trovaa lor vnn de sta sort $
No defenden se stess, ma jutten prima
Lu la donna , lee l'ornm : quest l'è el so fori*
Lee la rebalt tra i colp quij che la slima
Che possen porta dagn al so consori ;
Insci col scud el gbe repara i bolt,
E el drovarav magara anch el eoo biott.

!No penscn che a defendes a regatta ,
E vun per 1' olter slan sul fa vendetta.
Se dan di gnocch a lee, In el se ne impatta 9
Anzi hin pesg, hin mortal'quij che lu el petta.
£1 sa Artaban se la ghe tocca fratta ,
E gnanch lu Alvant noi pò passali a netta.
Per vendica el so spos lee peeà a Arimont
La ghe spacca in d'on colp l'oss de la front.

Insci dan lceagb i Persian; ma i nost
Col re de Sarmacant gh'han pu de fa,
Che dov' el passa o el riva, a dagh sui crost,
Quell l'è ori sfragell che no sen ponn salva.
Fortunaa - quell che sballa, e a so mal cost
TSoì resta li mezs viv anmò a stantà $
S' el fei r noi le forniss , gh' è lì el cavali
De pestali , de follali , de mordignalh



4 7 o

in duu coip Àltamor l'ha già spedii
Brunellon gì osa, e el pajalonga Ardo ni.
Vuq T ha come in dò ciapp el eoo spartii ,
Che dondand in sui spali fan zeri moni ;
E r olter l' è per accident ferii
In dove nass el rid ; ne digh fandoni ;
Digh ben. che quest l'£ on cas strani e tremend ,
Ch'el rid per forza , e el moeur insci ridend.

Né chi el se ferma el terribel macell
Che fa qnell capitani funbond ;
Ma per man soa ghe lassen tnec la peli
Gentoni, eGnasch , e Guid, e el bon Rosmond.
Ora chi pò descriv ginst a pennell
Quanci tra In e el cavali n'han toh del mond?
Chi pò dì el nom de tane che ghe rettènn ?
Chi i ferid ch'han toh su, lamort che fènn?

No gh'è chi voeubbia anda a tacca d'appress,
Anzi gnanch de lontan quel! farabntt j
Doma Gildippa senz'olter refless
La se mett in quell ris'c dubbios e brntt.
Sui amazon antigh questa d' adess ,
No gh' è de dì , la porta el vant in tutt \
No s'hin mai vi$t con tanta furia a cor,
Come costee a sbalza contra Àltamor.

£1 le colpi sul* moriott , dov' era
On diadema ricch d'on gran resalt:
Lu el pieghe el eoo per quella gran starter* ,
E soltènn via in tocchi) e 1* or e el smalt.
£1 mognè cospettand; e quest de vera
Noi ghe pars a Àltamor on pocch assai t ;
Ma. anch lu noi perde temp, e el vceuss che andss-
ijolla e resposta unii col veudicassen. (sen



4;7
la quell procint lu el colpì in front anch lee

TVoua gran botta, e che botta l'è quella!

. Franch la voltava stramortida indree,

S'el so fedel noi le tegneva in sella.

Fussel fortuna , o eh' el n' avess assee y

Lu el volta in oltra part alzand la mella :

Che pontiglios no l'ha volsuu impacciasi

Con chi n' èva pu in cas de rebeccass.

Ormond intant. L'autor del tradimenti ,
Ch' el suppliss, coi malizi a la bravura ,
£1 se mes'eia tra i noster dent per dent
Coi mascheraa compagn de la congiura j
Insci i .lòff cerchen por ave el so intent
De par) can de noce a 1' aria scura :
Yan dov' è i mandri per fognassegh denter ,
Fkcand tra i gamb la cova e soft al venter.

Già s'inyien vers. Goffred fasend de locch y
E colu el ghe se accosta, ma èì sta fresche
Ch'el capitani el sa tceu via quell scrocch,
£ el mant, e i arma fint > e el tir furbesche
£ el sbragia: Traditor, t'ee tettaa pocch,
Franzes bastard, t'ee de canta in galleseh;
Ecco che sti sassin te fan cognoss.
Diltquest, el l'ha col cap, e el ghe da addoss.

fil ghe da encolp mortai ; ma l'è incantaa,
Né el dà ne el se defend quell mammalucch ;
Prima el pativa tantinfellarmaa,
£ adess el par de marmor o de stucco*
I spad , i lanz ^ i fri» hin luce voltaa
Contra coslor con furia e badalucca ;
£ .el resta Ormond con tucc quij birbi infamm
Pu tapp^Uaa che i fwcch de fa salamm*



f



478

Ora giacche Goffred l'ha mettuu ma»

In del sangu d'on nemis, subet el passa

In dov' el veid eh* el cap di Persian

£1 roinp i fil pu spess e je sconquassa.

Come polvera al yent, i Cristian

Scappen luqc de costà ch'el fa a man bassa ;

Ma lu el coirla ; e el ghe cria e el gbe menascìa

Ferra and chi fusg , bordand quell che je cascia.

Chi si che fan sii duu caporion
On duell ch'el compagn noi s'è visi mai 5
Ma ghe dan denter anca tra i pedon
Balduvin , Muleass su l' isless la] ;
£ vers el mont fan anca )or de bon ,
£ gh'è ona gran baruffa tra i cavaj.
Lì gh'è Emiren coi duu compagn tremend,
Che noi sta ozios , ma el ghe le da ad intend.

El resta inguaa Emiren col prim Robert ,
Giugand col dami, col toeunn a tira molla;
Ma Ad ras t cont el segond el gh'ha già avert
El moriott y giuslandel de pettpolla. •
El sona anch Tisaferna in sto concert,
E el se fa sentì ben dent per la folla.
Noi gh'ha on competi tor de stagh impari,
Ma el se sfoga mandand i strasc alari.-

A sto moeud se stramuscen , e i balani
De la fortuna no sbalzen d'on sgrizz.
El camp l'è pien de focch de scud , de lanz ,
De armadnr rott > de spad , sci a bel e frisa.
Chi è ferii dedrevia e chi denanz ,
Chi è tajaa per travera e chi per drizz.
Di corp in terrà parf sen meenv, part nói
Chi sballa voltaa insù, cjù vollaa in gito



479
Gh' è el cavali col patron longh e destcs y

£1. compagn col compago hin là tucc duu.

Gh'è el vi v col mort , el Turch cont el Franzes,

Qucll ch'ha vengiuu con chi è restaa vengiuu»

Se sent on ceri rumor come in di ges

Sol fin d' on qnej serro on eh 1 el sia piastra $

Sia chi mò hin dent che seri zza , affann de coeui ;

"Vers de chi ciama ajutl e de chi onerar.

I arma , eh* even tant lusler , fan orror,
Fan compassione fan riscià i cavi) ;
JUisgen el ferr, l'or fosch e i bej color
Sporch e smaggiaa , no paren gnanch pu quij j
Sott ai pee i ornament de gran valor ,
Mani, bord , cordon , band, pennagger , hindi j $
Muda faccia ogni cosata 7 e l'è già pienna
De polvera e de sangu. Che bratta scenna!

Quij d'Etiopia, e i Mori , e qui) d'A rabbia ,
Ch' eren a man sinistra , se slonghènn
De Jianch, credendes de sarà su in gabbia
Tucc i Franzes con quell gran gir che fèiin ,
E coi arch e coi sfronz sfoghènn la rabbia;
E chi pò dì quanc friz2, quanc sass tirinn?
Quand Rinald el s'è most coi soeu compagn :
Tron, tqrremolt no fan tant scagg, tant dagn.

Tra tane spazzacammin gh' era Assitnir
£1 pu ferozz de luce C el pu robust.
Jiinald col so spadon, quand el gh'è a tir,
Tonfela, el ghe tra el eoo lontan del btist*
E staff d*ess sua indice prima a fa giò fir,
Faa el prim borace, el comenza a càappagh gust.
£ el dà colp stramenaa : guaja a chi én tocca !
Colp de fa inatcà i'zrj e strerig la bocca.



484

L'è ginst soccors de Pisa. I Turch l'han fritta

De quella pari dov'hin già tropp in rotta ;

Ma de r olirà aneh i nost per soa desditta

Abbandonen el camp scapparla in frotta.

"Vun di Robert y ferii in faccia e in la vitta,

Appeana el pò schiva la terza botta ;

L'olter Tè s'eiav d'Adratt. Insci se tratta

Che sta bugada in tra i dò armad l'è patta.

El ciappa el temp per regiustà i sqaadron
£1 general franzes, e el torna in scerina;.
E sti duu corp d'armada ìnlregh e bon
Tan a gara a assaltass de bona lentia.
Yegnen via come tane caporion
Solet a veng , a dagh de brasc , de s'eenna ,
Front di dò part a fa di gran prodezza
La sta .dubbiosa- la fortuna in mezz.

Ora intani che Tè a fceugh sta gran menestra,
Che gh'è on gran buj tra i Turch e i Cristian,
Montaa inscima a la tòr, d'ona fenestra
Zi' osserva quell teater el Soldan j
Ala 11 no ballen minga a son d' orchestra 7
Né canten ari i bass coni i sopran;
Ma gh'è assai t, mazzament e guerra viva,
L'è ona tragedia infin vera effettiva.

DespoeJr d' e$» staa confus sora de lo
A quella vista , el s' è scoldaa in d' on bott :
El vorav es$ là in mezz, noi ne pò pu,
L' è tropp stuff de sta a tecc a* fa nagott
Già el rest'de F armad ura el l'èva su,
E el pettè in eoo de slanz el moriott;
Incoeu, el sbrogè, fioeuj, o dent o fceura,

Alto là, che se vengia, o ebe sp mocufa.



<*5
gì $ìèla mi la divina provvidenza
t th'el l'inziga e el le spongfa de fa insci
r ÌPer desraizk e fa perd addi la somenza
' De luce color « del sòregn quell dì $
, O eh' el sia «trasetnaa con violenza,

Giacché el se ved in brusa a amia a morì :
Pres«o* ? impetuos Ferva la porta
De boli* balda 9 e che mina el porta !

Noi ita a speccia i compagn che t ha invidaa.
t/ è fceura Boi quell fiero Baracin $
E el sfida sol millia tremi* armaa >
I/e sol tra millia come on paladia>
Ma ghe va pceù adree i olter, trasporiaa
De la soa furia ) te anch 1* istess re Aladin.
1/ èva prima *>n fiffon pìen de cauteli ,
Adess Tè on desperaa, noi par pu quell.

Quij che rincontra prima pover lori
Je fa eroda el Seldan zerb o madnr.
Se ved quij ch'hin stringa* del so furor,
Ma i colp no se comprenden dtl sicur»
l>i*primm ai ultem sen sparg el rumor
E la fofifa in quij pover creator;
Talché la gent de la Sorta Tè già
fu gran tunralt e in prosaem per scappa»

Ma i Guascon , qui) no mostrentant stremizi }
5tan aald al post costant e regolecc,
Benché pn appress a quell gran precipizi,
Benché assaltaa , benché battuu a sangu frecc.
QneJI Turch ferozz el fa pn pregiudizi
ÌCon la soa mella a slarga i fil pu strecc,
Che i denc di tèff tra i bè, che tra i pessitt
Juij di pess gross, che i sgriff tra i nseltitt.



La par propri che V abbia quella mélla
E set de sangu e fam de canna umana ;
E anch Aladìn con la soa truppa in quella
El sbotti** contra i guardi e noi tavana ;
Ma Raimond y che l'ha l'oeucc a la padella,
El corr dove quell Turch el taja e el sbrana ,
E el se ris'cia a incontra quell brasc tremend
Con tutt eh' el sa per quant .el le pò speod*

Anmò el le tacca , e el toma anmò a cascagh ,
E el toeu au anmò la segonda de cambi;
Ma nò a lu ghe saraven calaa i bragh
Se a crea» l' etaa eresse** la forza inscambi.
I no*ter per salvali , per coutrastagh
De l'oltra part fan tucc isforz quij strambi.
El va inanz el Soldan , che senza fall
El le cred mort o facil de ciappall.

Su l'oltra turba el dà starter de lira,
E in poca piazza el fa gran inaravej ;
El cerca poeti olter zuff de teeù de mira,
E sfoga pu a la larga el so besej. .
Giust come quell che ha mal disti aa 7 e a la#r&
El va a refass in lceugb de scena mej ;
Insci ingord , affamaa colu el *' invia
Al camp per mangia} viv e scoeud la ghia.

El sbalza giò per i mur rott, e el passa
I)ov' è el gross di Franzes con gran premura;
Ma ai sceu coinpagn , che resten lì, el ghe lassa
JE1 so coragg, e ai noster la paura.
I Cristian l' faan magra , i Turch. l'han grassa,
È la vittoria l' han asquaa sicura $
Fan verament quej resistenza i nost,
Ma irifen poeù stante» a sta §ald al pose



4*1

X Se retiren coni orden i Guascon,
e Ma van qui] de Sona foeura de riga.
,i Passen a cas dov' é l' abitazion
f De Tancred eh' el s' accorg de sta boltriga $
y È del lece , per caltann quej conclusion ;
El passa a la baltresca con fadiga;
£ et ved Raimond in terra , e chi da indree
A pocch a pocch , e cii ha menaa già i pee*

Lasoavirtùl'è semper pronta , e anch quant
El sia floss e impiagaa, pur el ricev
Del so valor, del spiret tant e tant >
Pu che d' on cordial forza e sollevj
El tceu con la manzina el scud pesante
E al brasc inferma noi ghe par gnanch greV :
Con T oltra man pceu el tceu la spada , e quest
L'i tutt quell che ghe premm , ne el pensa al rest.

El corr giò , e el cria : Trighev dove besogna
Salva el patron, eh' el sercen su qui) lader.
I so arma hand' ess espost, oh che vergogna!
In quej moschea , e sto falt spiegaà su on quàder?
Disii al fioeu, quand tornarli in Guascogna f
Che sii scappaa dopo eh 9 è mort so pader.
Insci el ghe parla, e el sa servi de scud
A millia armaa col stomegh fiacch e nud„

Ma el scud che l'ha sul brasc l'è baditi j
li' è de sett peli de bo s'eiasser e fort,
E rebattuu con su laster d' azzai f
£ elvaadefend Raimond eh' el voeurenmort,
El le repara d'on brutt temporal
pc lanz e spad on scud de quella sort,
£ el netta via i nemis come ona scova f
£ di le fa sta aicur come in ck sova-



488

El respira el bon vece sott al repar,
E el torna a solfa in pee comodameli t ;
Ma el manda giò on boccon tropp brasch e amar,
L' ha el coeur rabbiaa , V ha el volt inverniglieli L
El guarda fiss intorna se compar
Quell Turch eh' el 1' ha levaa de sentiment ;
Ma no vedendel , el fa cunt de dann
Inscambi ai olter fin che ponn portami.

Per refass i Guascon , tticc quanc unii
S' invie» adree al so cap eh' el se ik brult.
Qnij ch'eren farabutt hin sbaguttii >
E i sbaguttii deventen farabutt ;
Quij, che caitaven su s' hin ressetitii,
E qui) che daven via ciamen ajutt.
Raimond Y è galantotnm e el paga adess
Àlmanch cent gnocch per Vuna d' interess»

Intant eh 1 el fa Raimond i so vendett ,
E eh' el dà ai maggiorengh el foj de gatt,
El se ved contra el re Aladin ch'el melt
Tucc i cauteli de part in del scombatt 5
E el ghe dà in front on colp ; e noi desmett
J)e piccagli su col bau e col rebatt,
Fintant ch'el casca, e ufland come on dannaa
El mord la terra in dove l'ha regnaa.

Soliman già l'è via, l'è mort el rè,
E no san quij cne resten cossa fa.
Hin certun come besti , e de so pè
Van desperaa tra i spad a fass coppa.
Van paricc vera la tór, tant per Vede
De * scampa anmò tornandes a intana j
Ma van dent anch i nost coi infedel,
E se forni** si' istoria, grada al del.



4*9
La tir 1' e presa , e se fa beccarla

Subet dent e sai scar de luce color.

Tolt el stendard in man, lest el s'invia

Raimond insània de quella gran tòr ;

E el le mostra ai dò armad, segn de legria

Ai Cristian, ma ai olter de terror.

£1 fier Soldan però l'ha i pass e i sguard

Tucc voltaa al camp, ne el sta a osserva el stendard <

El riva subet dov' è la gran zuffa.,
E gh' è tant sangu che l' è in cas de sguazzali.
LI ghe regna la mort, e Tè asquas sluffa
De loggia lanci suddet e vessali.
Senza patron, lonlan de la baruffa
El ved con giò la bria sbandaa on cavali ;
El iceù el temp, e el se ferma, e el monta in sella ;
E el le sperona, e el va come ona velia.

L' è on ajutt per i Turch verainent grand ;
Ma perchè el dura pocch, pocch el gh'è vars.
L'è propri come on fulmen in passand,
Che appenna el s'è veduu, l'è già scompare;
Ma el fa però del gran frecass s'eioppand,
E del gran dagn anch in d'on temp tant scars.
Cent e pu el n' ha stringaa ; però i duu mej,
Sii duu in barba del temp no vuj tasej.

Gildippa e ti Odoard , via concedimm
Che cunta i voster " cas , sebben son bacol ;
Che loda el volt valor cont i mee rimm ,
E i qualitaa che n' han né maa né maccol.
Per amor , per verta sii staa di primm ,
Sarii semper slimaa duu gran miracol»
Sii vers patelegh speri de senti j
A canlà per i strad di garzonseij.



499

Yoltaa el cavali sul fa d' ona saetta,

La va contra quell buio cbe slramenna;

La ghe taja in duu colp ; che la ghe petta ,

El scud e on fianch tant de soragh la venna,

Cognossendola el Turch a la colletta

El fremm, e el sbragia : Ecco Paris e Vienna;

L'era ben mej la rocca in toa difesa,

Che quella spada e quell tò amis sciresa.

Chi el tasè , e pien de stizza e de velen p
El ghe ne pogge runa masiacca.
Olter che i colp d' amor! el sbusè el sen,
Che no l'èassee a guari 11 l'inguent de biacca,
La poverina 1' abbandona el fren ,
E la sta per dà gio slegneda e fiacca..
El corr lu Odoard lest , ma per deslippa
No 1' è a temp a defend la soa Gildippa.

Coss'halde famò in sto boccon d'impegn,
Tiraa de mezz tra rabbia e compaasion ?
D' ona part al so ben ghe va sostegn ,
E de 1' oltra vendetta a quell briccon.
El gh' è 1' amor eh' el sa gazza l' ingegn ?
De tucc dò i part el sa tegnì bordon.
Con la sinistra el corr a sostantalla,
Con la drizza el fa cunt de vendicalla.

Ma col vorè fa tropp se fa nagotta,
•E a sto moeud noi pò dilla col Pagan ;
Noi sostanta el so ben, restand de sott
A neh in ¥ impegn de sbuseccà el Soldan;
Anzi colò el ghe taja tutt a on bott
On tocch de brasc, e cont el brasc la man
Che tegneva la sposa , e 1' andè giò ,
E el gh' andè adree pceù anch lu subet dopò.



4ftt

Giu&t come l'olmo che l'è brasciaa sa,
Per mc&ud de dì, de la vit soa miee,
Se mai . tajaa o strappaa Y è traa gi{> In ,
A neh lee per compagnia la ghe va adree:
£ col so pes el cress el dagn de pù,
Strapelland Tuga e i frasch che la gh'ha lee'j
£1 par eh' el se ressenla e eh' el se lagna *
Pu che del. so, del maa de la compagna.

Insci lu el casca , e ghe sia pu sul gost
Quell de la sposa che né el so tracoll.
Se sforxen tult e duu per àì quejcess,
£ i sospir frin inscambi de parojl.
Inanz d' andà a parla col duca Boss
Se strengen su brasciaa a la vita e al coli;
£ Odoard el drovava anch el brasc niocc,
lnfin se dènn luce duu la bona noce. '

i

La fama allora la spantega el fatt
De scià e de là, e san tucc coss'è success.
Binald non sol el le sa insci in astraiti
Ma el n'ha precisa relation d'on messj
£ el ne Yueur fa vendetta a tucc i patt
Per rabbia , per amor , obblegh e s'eess ;
Ma in sui ceucc del Sol da n per fagh contrasf
£1 ghe se me|t de mezx e( fiero Adrast.

£1 sbragia con gran furia: Te see chi?
L'è tutt incora che te voo adree a cerca;
Guardi a tucc per vede se te see lì,
£ hoo pers el fiaa col gran vorett ciamà^
£1 premi del tò eoo V ha d' ess per mi ,
L'hoo promiss a la gnucca, e el l'avara, -
Via, ti nemis e mi campion d'Armida,
Yedemm on poo come andarà sta sfida.



49 a

Insci el baja ^ e de slang el gh'ba zolla*

AI pois e al coli dò s'ciappinad mazzist;

Noi spacca el raoriott che l'è iogermaa,

Ma lu el T imbalordi ss e el le scorliss ;

Pur Rinald de quij gnocch el s'è refaa

Col daghen vuna a 011 ftanch ch'el le fornise:

Quell' omascion , ìjuell re tremend l' è giò

D'pn colp sol de Rinald 7 ma de par so.

Stupii i soldaa lì alt orna e sbagutlii,
Resten de sass a quella gran starlera,
£ anca lu Sol iman , che l' ha sguisii
On simel colp, l'è fregg e el muda cera»
Cossa el possa specciass el l'ha capii ,
Ma per salvass noi sa trovagh manera:
Cossa in lu stravaganta; ma chi eel
Che possa tornila col voler del ciel ?

Gh'è di inferma o frenetegh che indorment
Veden de sti sogn torber che stremissen ,
E per scappa o juttass in quel! spavent
Fan tucc i sforz e pur no en reussissen j
Che con pu cress 1' affann no fann rrient,
£ el par che i pee,che i man ghe s'impietrissen;
E se fan anch per dì mezza parolla,
La ghe se tacca in gora con la colla.

Insci el Soldan per allora el vorav
Schiva in quej moeud s t 'assai t, e el se ne sforza ;
Ma el se cognoss che no l'è pu quel] brav,
E che gh'è calaa el spiret e la forza ;
L'ha on cert timor secrett ch'el le ten s'ciar,
E s'el gh'ha quej pocch fceugh, el ghe se smorza.
El sta pensos ; l'ha in corp pussee d'on cceur ,
Ma scappa o retirass ; quell noi le voeur.



4d3

ìàh L'è insci dubbios e irresolutt; e intant
jtiiic Riva Rinàld, e el ghe par spaventos
Àp P u che mai, e pu avolt che «è on gigant,
jcofji £ lest fceura de scgu e furios.
5 j« Voi fa di gran difes, pur el dà i ant
Col so caralter solet \aloros ,
Noi se scoro pò qn ai colp, noi dis oimè,
Noi fa on aU che noi sia de grand, de re.

Quand el Soldan , che dopo tane ruinn
\J ha tornaa tanci \oeult a alza su i corna ,
1/ ha sparniii i medegh coni i medesinn ,
Stringaa per sena per , el s* è sa\uu intorna.
Dopo tane girivoeult drizz e manzinn,
Fermand la i oeuda che 1' andava attorna ,
allora la fortuna la s'è missa
De la part di Franzcs slabela e fissa.

El scappa fina el battajon real
Già in concett di Fagan per fior de zucch;
No la se pò dì pu squadra immortal,
L'è andada in toccai e l'ha daa giò ci in&zzucch.
£1 solta su Eroiren voltaa a quell tal
Che toeù el duu col stendard : O mammalucco,
No set ti quell «cernii tra xnillia alfer
A porta la regina di bander?

No \' hoo daa sta bandera, o Ri m ed ori ,
J)e porta indree sbignand in mia presenza;
Te gh'ee cceur de pientamm, te fee st'aziòn
Al capitani in simela occorrenza?
Te ci e de t d' andk in salv ? indree fiffon ,
O te see mort : l'è dada Ja sentenza;
Chi sì a fa el tò dover te rxeu salvatt,
{Se gh' è loeugti de scampa r Ve col combatt.

a8 *



tei . ,•■..

Colà e] torna in fazion picn de rossor.
Lu el parla ai olter poeù d' on' oltra sort :
Chi el menasela o el feriss, talché anca lor
Yan per schiva la raort contra la raort.
Insci miss i oss a loeugh , l' è anmò d* umor
De podè dilla e. de tegniss al fort;
£ vedend la franchezza e la costanza
De Tisaferna, ghe cre$s la speranza.

Quel! dì el fé maremagna Tisaferna ,
£i Fiammengh e i Nomi and l'han dovnn usmà.
£1 ne fa sjtragìa orrenda , el je squinterna :
Gemer, Rugger, Gherard hin voltaa là.
£1 se quista on onor se pò dì eterna
In quell pocch temp ch'el gh'e\a de scampa,
£ el cerca poeìi el pesg ris'c che podess essegb,
Come la vita la dovess rincressegh.

£1 ved Rinald tutt quant color del gniff,
£ el ved l' azzurr che adess l' è asquas tutl rose;
L' ha ross e sanguanent él becch e i sgriff
L'aquila bianca , e pur el le cognoss.
L'èchi, el sclama, el gran priguer: o de riff
O de raff, ciei! vorev sorti nn se poss;
Contenta Armida . son conte ut arimi ,
Macon, sti arma, se vengi, han d'ess per ti

Insci el pregava credend eh' el se miss ,
Ma l'è troppdor d' oreggia e noi sent fra neh;
£ poca come on lion eh' el se scorliss ,
£ el se fa pu ferozz col batt i fianch ;
Insci anca lu el se infuria e incrudeliss
Col fceugh d'amor, che quell del sdegnl'è el
Groppi i su sott ai arma el se rebuffa, (mancb;
£ el va f spronaa el cavali, a la grau zuffa.



D 9 ol tra part aneti Rinaldi el s' e despost
D' andà con tra a quell scior timinilusu
Fan piazza quij lì appress cedend el post ,
Che a no dà loeugh ghe ponn ave pocch gust.
Se dan tucc duu a bresa.ee bott e respost,
E lavoren de s'eenna e miren giust.
Paricc non sol lì estategh no se inceuven,
Ma asquas no san gnatica in che mond se troeuven.

Ma Rinald el fé ri ss cont i so bott,
Dot' el Turch a fa boeucc noi pò rivagh.
1/ ha spaccaa Tisaferna el moriott,
Li' è senza scud , e el spina sangu di piagh»
X.a ved Armida sassinaa con rott
I arma el so buio che ghe cala i bragh ;
E qui) otter babbion che se fan brutt,
£ hin s tremi i in moeud de no sperann costrutta

Armida adess l'è sola e derelitta,
Quand Fera in mezz a tane con tarila boria.
3/ ha scagg de s'eiavitù , Fodia la vitla,
IVo sperand pu vendetta ne vittoria.
In part rabbiosa , in part ' stremida e afflitta
Pel carr la sbalza , per fornì st' istoria,
Su on cavali ; e la tonda e la galoppa ;
Ma lant etani l'ha sdegn e amor in groppa.

Insci on pezz prima senza zerimoni
L' ha faa la bella Cleopatra fn mar ,
Che V ha lassaa in di petto! Marcantoni
Col so rivai a mandano giò de amar;
Ma el l' ha lentaa Y amor pesg che on demoni
A seguitalla ; e el gh' è costaa tro*pp car \
K el vorav fa l'isless anch sto coca,
Ma el gV è Rinald a rompegh 1? ordiò.



4^6

pespeeù che al Turch gh'è voltaa via el so he*,
Glie pai* che manca el so , che veglia «ira •
El scarega al pernia ch'el Jc tratleu
On colp in front dov' el Y ha toh de mira.
Con manch sfora i farree., se disi ben,
Dan su V incusgen mar lei] ad de lira ;
L' è on colp fremend de fagh scoldà i orecc,
£ el d»s de sì Ainald a so despecc.

Ma test el toma subet a driziass ,
£ el glie ne dà anch la vnna che la scusa;
Tra i cost la spada la se slarga el pass,
La riva pp bolt al cceur e el ghe le sbusa ;
La yen voltra di renn inanz fermass,
£ ci gV ha ci sangu per sorg fceura on' ojtra busa;
E l'anema l'ha el Joeugh de ficca el veli
Con compd de la porta q de} porteli.

Fermaa Rinaldi el guarda interna allori
Ppv' el possa fa dagn 7 o pur dà ajulL
£1 ved i Turch in fuga, e soie e sarà
Coi so bander in terra de per tutu
Chi el forpiss de fa stragi a che Tè vora,
Cessa nd quell gran bullor de farabutl;
£ el se pasenta, e ghe sovven d' Armida ,
£ de quand muffa e sola V è spari da.

£1 l'ha, notada quapd l'ha tolt el duu,
Adess 1' è de dover eh' el n' abbia cura.
£1 se regorda che quand 1' ha dovuu
Lassai la, el gh' ha promiss d' avenn premura.
Sui pedana del cavali che Y ha veduu 7
£1 gh'è adree per la strada pu sicura.
Lee iman; la riva in sit propri a proposet
Fceura di pee per fa V ultem sprpposek



49?
Vedend quìi fall, l'ha gust d'ess capitaria

In quell lceugh insci ombros ; el mej de tace ?

E la penda giò subet desmonlada

£'arch, e «1 turcass, e i frizz , e el ne fa on nracc.

Pover frizz, la ghe dis, me 1' avii, fada,

Sii veguuu via del camp ancam© succ.

Stee mò chi sotterraa via de la gent ,

Frizz vergognosa che n' hii servii a nient

E tra tane arma no gben ha de vess
Vana almanco sanguanenla in tutt alo di?
S' hin i olter slomegh de scheja de pess ,
Jj' è quattaa de peli tenderà quest chi 5
In slo sen delicaa fee vede adess
Tutt el vost spicch, e che savii feri.
£1 sa Amor, se l'è ftcil a abusali,
Che mai noi gh'hafaa on tir ch'el sia andaa in fall.

Benché infìnscisc me l'abbiee fada brutta,
Yuj perdonav se ferii i cosa dedriaz.
Povera Annida! a che sont mai redutta?
A impetra grazia de vujolter frizz ! •

Tant de remedià con ponta acutta
Ai pont d'amor che m'han iaa dent el nizzi
1/ ha de guari sta frizza i piagh d* amor ,
£ la sarà la mort el me restor.

Bon per mi, se sballand no porti giò
A cress torment in tra i dannaa sta pesta!
Ch'el staga amor in d ree , ma el sdegn quell nò ,
Oh quell puUost.hoó geni ch'el ine restai
O vuj doma ch'el torna su ancaniò
De colù eh' el m'ha miss i corna in testa ;
£ ch'el ghe faga on malefizi addoss,
De no lassagh on' ora de reposs.



4«)8

Chi la tas , e stand fissa in sto penser ,
Tra i frizz la scerna la pu gazza e forta;
Quaud riva lì, e el le ved el cavalier,
E ogni pocch ch'el tardass, l'era già morta.
Già la gh'ha i oeucc stravolta i gest hin fier,
£ Tè la faccia strabuffada e smorta;
Ma la el gfae sbalza appos , e el ghe ten sald
Cont el brasc anch la frizza • oh bray Rinaldi

Yoltandes tutt a on bott lee le osservè,
Che al prìm riva no la se n'è accorgiuda.
La tra on sgar, la se storg per no vede
Quell volt che ghepiastant, e Tè svegnuda.
Lu pront el le sostenta } perchè 1' è
Cont el barbozz' in sen , e la strasuda j
El deslazza la stringa al beli bustin,
E a la mej el ghe serva de cossin.

E el ghe bagnè quella bella cerina ,
E quell beli sen de quej lacrem pietos;
Né r acqua la sarav de la regina ,
Né el spirej de melissa insci prezios.
La reven , l' alza con la soa graziina
El volt spruzzaa del piang del so moros:
L' alza i palper tre vceult , e la ghe lassa
Corr tre oggiadinn , e poeìi tre vceult je sbassa.

E la vorav cont on dolz repetton
Desverges de quell brasc eh* el le ten sa ;
La fa Ogni sforz, ma l'ha a che fa col bon,
Ch' el le brascia su strencia mollo pu.
In fin tra quell ligamm del so benon ,
Ch'el gh'è fors car, ma noi le mostra a Io,
La dis piangend sii vintiquatter vers ,
Ma senza guardagh mai gnanch de travers.



499
Crudektsc tant a andà come a torna!

Chi t'ha menaa in sii part? che beli confort!

Cossa par tende t? de voremm salva ,

Quand te see causa ti de la mia mort?

Ti n' è salvamm ? cossa me poss speccià ?

E vituperi e guaj de tucc i sort.

Sì , te cognossi , traditor infamili ,

Ma che? men ridi, poss semper coppamm.

Yerament ai to' glori no ghe calla -
Che d',avè inanz al tò carr trionfant
Ona tosa tradida , e strascinai la
Cont i cadenn ; quest el sarà on beli vant !
£ vita e pas no ardissi pu a cercalla
Come ona voeulta: cerchi minga tant;
Adess T è la mort sola che me premm f
Ma di tò man no la porrav piasemm.

Mi i stessa faroo on colp pu franch del primm,
MI savaroo , o Neron , fanim el servizi 5
£ se ligada no porroo tervtmm
IV arma o velen , de lazz o precipizi y
Gh'hoo mi cert strad che no te pceu impedimm,
Grazia al ciel , de fornì tucc i supplizi.
Melt via sti verni $ guardee 1) che tomm !
Chi ghe credessi no parel galantomm?

Coi Iacrem che ghe spremm amor e sdegn ,
La parla insci d' on ton compassionever.
£1 ghe mes'cia anch lu i so Rinald , in pegn
Del so bon coeur impietosii e morever,
O Armida , sto tò affanti el passa el segn ,
Consolet, el respond dolz e piasever ;
Sont tò campion , minga nemis , né mai
Ho pensaa a datten ; anzi a toeutt i guaj*



5oo

Guardem ai croce, se sont capane òe fai
Ombra de intort j- a quist te ghe poeu crei
Sul trono di toeu vice , podi giurati
De quell che sont, che te gh'ee de Néncced;
£ se te fusset pronta a battezzatt,
Dìo el voress ! segui land la santa fed ,
Iu P Orient no ghe sarav uissuna ,
Che podess inguarà la tòa fortuna.

Insci el parla , insci el prega , insci el mestmi
Coi paroll qnej sospir , quej madonnijin j
Talché come la nev che no la dura
Esposta al so o a on vent cold in sui collimi,
Insci anca tee no la pò sta pu dura ,
Anzi l'ha i viscer fors tropp tenderinn.
Sont chi , la dis , ai toeu comand ; te pceu
Mettem o a less o a rost come te voeu.

El general d' Egitt intant l' osserva
La bandera reala a soppedass ,
E voltaa la anch l'alfer, che.no ghe serra
A vorè col Buglion fa de gradass.
Vedend in rotta el camp, beeugna che derft
Con gloria , el dis , a la mia mort el pass ;
E el le dis, e col fatt dopo el le prceuva,
P insci el conferma che chi cerca troeuva.

Spongiuu el cavali, el va con gran scalmana
Contra Goffred , el so pu degù nemis ,
E dov' el passa con la durlindana
El fa affacc , e el va propri a la radis j
Ma prima de rivali, a la lontana,
Per la loa man vegni a mori , el ghe dis;
Già mi me doo per mort, ma vuj, se post,
Che te gh'abbiel anch ti de lassa i oss.



5ór
Insci el gbe parla^ come Cam itidWtiti
5'hin yoltaa centra per loeuss giò di spes.
L'ha rott el scud , l'ha ferii el brasc manzi il
In queir inconter el cap di Franzes j
A r olter tnò ghe tocca giust Sul fin
De là sguansgia sinistra on colp de pes ;
La el resta in sella imbalordii, e in quell menlèf
Ch'el vceur jutlass, l'è giòcon sbusaael vènter.

Mort Emiren, gh'è appetina quej av&nz
Del Carlinmatt. Goffred el dà adree al rest >
E pceu el se. ferma , vedendes denahz
Altamor giustaa propri per i fest.
L'è serciaa e battnu in torna de cerit latti.
L'ha i arma rott, e che no stan pn in se&t.
£1 cria : Fermev > e ti , se, te partendèt
De sta viv ; sont Goffred , fa prest a rendei,

Colù , che l' è staa semper spiritos ,
Né fin allóra el s'è sbassaa in nagotta,
Sentendes a tronà quell nom famos
Per tuit el mond , el resta in su la botta j
E el dis subet : A on omm tant generos
Ghe poss ced , e el ghe sporg la spada rotta j
Ma che ? per sta vittoria t' ee d' avenn 7
Asca l'onor, di sghelter assossenn.

La mia donna, anch che avess de resta sbioccb,
L'ha de rescceudem a pes d'or, de gemm;
E lu el respond : Te me cognosset pocch ,
No l' è la gran ricchezza che me premm 5
Tegnet i gioj e i dobel a balocch ,
Che su sta sotft de cambi no ghe stemm:
Sont soldaa, e su la peli no vuj danee,
E no bastrozzi in Asia de patlee



5oa

£1 le contegni ai guardi, e no l'è stracéh ,
Ma el dà adree a qui) che scappen de galoppa
Quij correo ai repar , ma hin repar fiacca ,
Che anca là denter resten in di fopp.
Ch'entra i Franzes, e el va per i baraceli
El sangu come a ronsgitt , né el trceuva intopp ,
O trovandvest, turbant, arnia, el je smaggia ,
Per marsc) e inrnsgenl dov'el se caggia.

Insci el trionfa , e per no perd nient
Del rest del dì, Goffred, senza impiegali,
L'entra in cittaa , e pceù el menna la soa gent
Al Sepolcher de Crist per ringraziali:
£ col mant ancamò tutt sanguanent
L'è in genoeucc con gran seguet a adorali.
Li el ghe tacche su i -arma, e d soddisfa
Al si impegn, e con qnest doo pass al me.



5o3



INDICE.



Canto I. i . . . pag. 7

Canto II. « 3o

Canto III «55

Canto IV. ....»« 75

Canto V. . 4 ...„»... « 100
&mto 77. .......... 124

CWo 777. « i55

Canto Vili. « 184

Canto IX. .......... a 206

Canto X. . é ........ « 252

Canto XI.. . « 252

Canto XII. . . « 274

CWo XT/7. * . . ♦ « 3oi

&Z/ZIO J77". « 522

CWo X71 « 343

Ctfmo ^T7. « 36o

CWo AT777. « 38o

Oiwo -TJY/7. « 4o5

Canto XIX. « 432

Canto XX. . . ♦ * a 46C