Il bindel taclà

by Arthur Conan Doyle

1

Igl era ina damaun a l’entschatta d’avrigl dal 1883. Cur che jau hai avert ils egls steva Sherlock Holmes sper mes letg. El era cumplettamain vestgì. Jau hai guardà sin l’ura: Igl era pir las set ed in quart. Lura hai jau guardà sin Holmes.

«I ma displascha ch’igl è uschè baud, Watson», ha el ditg, «insatgi è vegnì a l’isch e dunna Hudson m’ha clamà. Uss clom jau Vus.»

«Tge èsi? Ardi insanua?»

«Na. Ina dunna giuvna vul vesair mai. Ella spetga en stiva. Sche dunnas giuvnas chaminan da questas uras tras Londra – e prendan la glieud or da letg – han ellas insatge interessant da raquintar. Jau sun segir che Vus vulais udir tut da bell’entschatta. Perquai As clom jau.»

«Mes char ami, natiralmain vi jau savair tut.»

Jau ma sun vestgì spert. Prest sun jau stà pront per ir giun stiva cun mes ami. Ina dunna vestgida en nair seseva là sper la fanestra. Cur che nus essan entrads è ella stada si.

«Bun di», ha ditg Holmes. «Mes num è Sherlock Holmes. Quai è mes ami dr. Watson. Vus pudais tschantschar libramain en sia preschientscha. Jau sun cuntent da vesair ch’igl arda qua in fieu; faschai il bain e prendai plazza daspera. Jau dumond dunna Hudson d’As dar in cuppin café chaud, Vus tremblais gea.»

«Jau na tremblel betg pervi dal fraid», ha ditg la dunna.

«Pertge lura?»

«Jau hai tema, signur Holmes.»

Sherlock Holmes l’ha guardà. «Vus na stuais betg avair tema», ha el ditg. «Nus vegnin prest ad avair fatg urden. Vus essas vegnida questa bun’ura cun il tren, sco jau percorsch.»

«Vus m’enconuschais?»

«Na, jau ves dentant la segunda mesadad da Voss bigliet en Voss maun. Vus avais stuì partir baud, Vus avais stuì ir in grond toc en ina charrotscha leva fin a la staziun.»

La dunna al ha guardà.

«Quai ves’ins immediat, mia chara. La mongia sanestra da Voss mantè è malnetta. Mo ina charrotscha leva bitta si la merda en quella maniera; e quai mo sche Vus eras tschentada da la vart sanestra dal viturin.»

«Vus avais raschun», ha ella ditg. «Jau sun partida da chasa avant las sis e sun arrivada cun l’emprim tren a la staziun da Waterloo.

Signur Holmes, jau na support betg pli questa tema. Jau poss discurrer mo cun ina persuna ed el na ma po betg gidar. Jau hai udì da Vus, signur Holmes, da la dunna Farintosh: Vus avais gidà ella avant in pèr onns. Ella m’ha ditg, nua che Vus stais. Faschessas il bain da gidar er mai? Jau na poss pajar nagut en quest mument, ma en in mais u dus sun jau maridada e lura poss jau disponer libramain da mia munaida. Jau As vi pajar tge che Vus vulais.»

«Farintosh», ha ditg Holmes. «Gea, jau ma regord dal num. Vus n’eras betg anc qua, Watson. Ma uss faschai il bain d’ans raquintar tut quai ch’ans pudess gidar a chattar ina soluziun a Voss problem.»

«Jau hai num Helen Stoner e stun tar mes padraster. El è il davos d’ina famiglia englaisa fitg veglia, ils Roylotts da Stoke Moran en Surrey.»

«Jau enconusch il num», ha respundì Holmes.

«Ina giada era la famiglia ina da las pli bainstantas da l’Engalterra. Els èn dentant daventads paupers, uschia che mes padraster ha stuì gudagnar sez ses raps. El è ì sco medi en l’India. Là ha el mazzà in servitur: el ha cret che l’um haja engulà raps. Mes padraster ha stuì ir blers onns en praschun, ed el è turnà en Engalterra quiet e malempernaivel. En l’India ha dr. Roylott maridà mia mamma, la dunna Stoner. Mes bab era mort cur che mia sora Julia ed jau avevan mo dus onns. Mia mamma era ina dunna ritga. Ella ha dà ils raps a dr. Roylott per administrar els entant che nus stain tar el. Sche nus ans maridain, ans sto el dar mintg’onn raps. Pauc suenter che nus eran turnads en Engalterra è mia mamma morta. Mes padraster ha prendì nus cun sai en la chasa ch’appartegna da vegl ennà a la famiglia da Stoke Moran. Ils raps da mia mamma tanschevan per tut quai che nus vulevan, e la vita pareva dad esser bella e ventiraivla.

Ma lura ha mes padraster cumenzà a sa midar. L’emprim eran noss vischins cuntents ch’in Roylott era turnà a Stoke Moran. El restava dentant per ordinari en chasa. Sch’el sortiva, cumenzava el a far dispita cun mintgin che cruschava sia via.

L’emna passada ha el bittà in um giu d’ina punt en il flum. Jau hai stuì dar tut ils raps ch’eran en chasa per al liberar dals mauns da la polizia. El ha in grond interess d’animals selvadis: in ami en l’India als trametta ad el. El posseda in leopard da chatscha ed in pavian ch’el lascha ir libramain en l’iert. Ils vischins als teman bunamain tant sco ch’i teman mes padraster.

Vus vegnis a chapir che la povra Julia ed jau essan stadas fitg disfortunadas. Nagin servitur na vuleva star tar nus. Ditg avain nus fatg sezzas tut la lavur en chasa. Julia aveva be trent’onns cur ch’ella è morta; ma ses chavels avevan gia cumenzà a vegnir alvs. Sco mes er.»

«En quel cas è Vossa sora morta?»

«Ella è morta gist avant dus onns, e da quai As vi jau raquintar. Ella vuleva maridar in um ch’ella aveva emprendì d’enconuscher en la chasa da noss’onda. Mes padraster n’aveva nagut encunter. Ma quindesch dis avant las nozzas è ella morta.»

Holmes ha guardà vi tar la giuvna.

«Raquintai tut», ha el ditg.

«La chasa nua che nus abitain è fitg gronda e veglia. Las stivas èn al plaunterren entamez la chasa. Nossas chombras da durmir èn d’ina vart. Nagin na fa diever dal rest da la chasa. L’emprima chombra è quella da dr. Roylott, la segunda quella da mia sora e la terza mia. Mia chombra sa chatta dal tuttafatg orasum. Tranter las chombras n’èn nagins ischs, ellas dattan dentant tuttas sin il medem corridor. Ma pudais Vus seguir?»

«Gea. Mo cuntinuai!»

«Las fanestras da las trais chombras da durmir guardan vers l’iert. La notg che mia sora è morta è dr. Roylott sa retratg baud en sia chombra, el n’è dentant betg ì a letg. Il fim da sia ferma cigara inda è penetrà en la chombra da mia sora. Perquai è mia sora vegnida tar mai. Nus essan restadas tschantadas là in’urella ed avain discurrì da las nozzas. A las indesch è ella stada si, ma sper l’isch è ella sa fermada ed ha guardà enavos.

‹Di, Helen›, ha ella ditg, ‹has ti udì ina giada insatgi a tschivlar la notg?›

‹Na›, hai jau respundì.

‹Tschivlas forsa ti en la sien?›

‹Na! Pertge?›

‹Perquai che jau hai udì las davosas notgs enturn las trais in tschivel, in tschivel lev e cler. Jau na poss betg dir danunder ch’el vegniva – forsa da la chombra daspera, forsa da l’iert. Al has ti er udì?›

‹Na, jau n’hai udì nagut.›

‹Lura vi jau emblidar quai.› Ella ha fatg bucca da rir ed è ida en sia chombra. Ella ha serrà l’isch ed jau hai udì ch’ella ha stort la clav.»

«Pertge?», ha Holmes dumandà. «Faschevas Vus duas adina quai?»

«Adina!»

«E pertge?»

«Sco ditg, dr. Roylott ha in leopard ed in pavian.»

«Gea. E lura?»

«Jau n’era betg buna da ma durmentar quella notg. Jau hai sentì ch’insatge n’era betg en urden. Il vent suflava dadora ed jau hai udì la plievgia a batter cunter las fanestras.

Tuttenina hai jau udì a sbragir ina dunna en in’anguscha. Igl era la vusch da mia sora. Jau sun siglida or da letg e currida or en il corridor. I ma pareva che jau audia in tschivel lev. Lura hai jau udì a crudar insatge grev da metal. Cur che jau sun currida giu dal corridor, è l’isch da la chombra da mia sora s’avert. En la glisch da la lampa l’hai jau vesì a vegnir ora. Insatge l’aveva starmentà. Ella era alva sco la mort e tegneva ora ses mauns. Jau hai cret ch’ella crodia. Jau sun currida tar ella ed hai mess mia bratscha enturn ella, ma ella è crudada per terra. Ed ella ha sbragì cun ina vusch che jau na vegn mai ad emblidar: ‹Oh! Oh, Helen! Il bindel! Il bindel taclà!› Ella vuleva anc cuntinuar, ma ella n’era betg pli buna. Ella ha mo mussà sin l’isch dal medi. Jau l’hai laschà ed hai clamà mes padraster. Jau al hai entupà cur ch’el vuleva sortir da sia chombra. Cur che nus essan arrivads tar mia sora, era ella morta.»

«Essas Vus segira d’avair udì in tschivel ed il tun da metal grev?», ha dumandà Holmes.

«Quai m’han els dumandà er tar la polizia. Jau crai d’avair udì quai, igl era dentant ina notg cun bler vent. Jau na sun betg dal tuttafatg segira.»

«Era Vossa sora vestgida da di?»

«Na, ella era vestgida da notg. En ses maun dretg avain nus chattà la fin d’in zulprin ed en ses maun sanester tegneva ella ina stgatla da zulprins.»

«Ella aveva pia envidà ina chandaila: ella vuleva vesair, tge che capita. Quai è impurtant. E tge ha ditg la polizia?»

«Ella n’è betg stada buna da chattar ora da tge che mia sora è morta.»

«Ha ella pensà a tissi?»

«Ils medis n’han chattà nagin.»

«Tge crajais Vus, pertge è Vossa sora morta?»

«Ella è morta da la tema. Quai è quai che jau pens. Jau na sai dentant betg, tge ch’ella temeva.»

«Da tge bindel taclà ha ella discurrì?»

«Jau na sai betg.»

« Hm! – Cuntinuai, faschai il bain.»

«Dus onns èn passads dapi lura, dus onns pauc ventiraivels. Avant in mais m’ha in da mes amis dumandà d’al maridar. El ha num Armitage – Percy Armitage. Mes padraster n’ha nagut encunter e nus maridain en in pèr emnas. Avant dus dis han ins cumenzà a renovar mia chombra, uschia che jau hai stuì ir a durmir en la chombra da mia sora. La notg passada sun jau stada en letg e n’hai betg chattà la sien. E lura hai jau puspè udì quel tschivel lev, quel tschivel che jau aveva udì la notg da sia mort. Jau sun siglida si ed hai fatg glisch, ma jau n’hai vis nagut en la chombra. Cur ch’igl ha fatg di, hai jau bandunà la chasa. Jau hai prendì ina charrotscha fin a la staziun e sun vegnida tar Vus.»

«Vus avais gì raschun», ha ditg Holmes.

«M’avais Vus raquintà propi tut?»

«Gea, tut.»

«Quai n’è betg vair, dunna Helen. I dat chaussas che concernan Voss padraster che Vus na m’avais betg raquintà.»

«Pertge, tge manegiais Vus?»

Holmes ha mussà sin ses maun, nua ch’ins veseva tschintg tacs blaus. «Dr. Roylott ha fatg mal a Vus», ha el ditg.

«El è in um vigurus; forsa ch’el na sa betg, quant ferm ch’el è», ha ella ditg.

Ina lunga pezza n’ha nagin ditg nagut.

Holmes ha guardà en il fieu. «I dat bleras chaussas che jau vi savair», ha el ditg, «e nus avain fitg pauc temp. Sche dr. Watson ed jau vegnin oz a Stoke Moran, pudain nus dar in’egliada en quellas chombras? Jau na vi dentant betg che Voss padraster percorschia insatge.»

«El vegn oz en citad. Jau crai ch’el saja tuttadi davent da chasa.»

«Bun. M’accumpagnais Vus, Watson?»

«Natiralmain.»

«Alura vegnin nus dus. Tge faschais Vus uss?»

«Jau hai da far ina u duas cumissiuns en citad. Ma jau turn a chasa cun il tren da mezdi.»

«Nus vegnin ad esser a Stoke Moran prest suenter mezdi. Er jau hai anc da far varsaquantas chaussas en citad. Na vulais Vus betg spetgar ed ensolver cun nus?»

«Na, jau stoss ir. Jau vegn a revair Vus suentermezdi.» Ed ella e sortida.

Holmes è sa pusà enavos en sia sutga. «E tge pensais Vus, Watson?», ha el dumandà.

«Jau na sai betg tge pensar. La dunna ha ditg che l’isch e la fanestra sajan fitg robusts e che nagin na possia entrar sin quella via. Jau crai che quai constat; en quel cas era sia sora probablamain suletta avant ch’ella è morta.»

«Co As declerais Vus ils tschivels e ses davos pleds?»

«Jau na sai betg. Ma nus avain buns motivs da supponer ch’il medi na vuleva betg che sia figliastra maridia.»

«Tge è quai?»

L’isch era s’avert ed in um steva sin la sava. El era fitg grond e ses chapè tutgava la traversa da l’isch. El guardava d’in da nus a l’auter.

«Tgenin da Vus è Holmes?»

«Quai sun jau», ha respundì Holmes.

«Jau sun dr. Roylott da Stoke Moran.»

«Prendai plazza», ha ditg Holmes.

«Na, grazia. Mia figliastra è stada qua. Tge ha ella raquintà a Vus?»

«Igl è in pau fraid per la stagiun», ha Holmes ditg.

«Tge ha ella raquintà», ha insistì l’umun.

«Jau hai dentant udì che nus vegnian ad avair ina primavaira chauda», ha cuntinuà Holmes.

«Ha, jau As enconusch. Jau hai gia udì da Vus. Vus mettais savens Voss nas en ils affars dad auters.»

«Sche Vus sortis, faschai il bain da serrar l’isch. I vegn fraid!»

«Jau vom. Ma avant vegn jau a dir, tge che jau hai da dir. Na mettai betg Voss nas en mes affars. Jau sai che dunna Stoner è stada qua. Jau la sun seguì. Jau sai dentant, tge che jau hai da far. Guardai!»

El è ì tar il chamin, ha prendì il crutsch da fieu ed al ha stort cun ses mauns. Lura al ha el bittà en il chamin ed è sortì.

«Tge persuna malempernaivla!», ha ditg Holmes riend. «Jau na sun betg uschè grond, ferm sun jau dentant er.»

Ed el ha prendì il crutsch ed al ha puspè gulivà.

«Ed uss vulain nus ensolver, Watson. Suenter vom jau. Jau vi savair dapli da quest dr. Roylott.»

2

Igl era bunamain l’ina cur che Sherlock Holmes è turnà da la citad. El aveva en maun in palpiri cun pleds e cifras.

«Jau hai vis il testament da la dunna da dr. Roylott», ha el ditg. «Cur ch’ella è morta, aveva ella entradas da £ 1100 l’onn. Oz entran mo pli £ 750. Las duas figlias duain survegnir mintgamai £ 250 l’onn cur ch’ellas maridan. Dr. Roylott vegn ad avair pensà: ‹Sche tuttas duas maridan na resta betg avunda per mai!› Vus vesais che jau hai fatg buna lavur. Ed uss, Watson, sa l’um che nus ans interessain per ses affars. Giain pia immediat a Stoke Moran. Faschai il bain da prender cun Vus Voss revolver. Noss um è bun da storscher in crutsch da fieu cun ils mauns. Sch’in um è bun da far quai, èsi inditgà d’avair in’arma en vischinanza.»

A Waterloo avain nus prendì il tren per Leatherhead. Là avain nus fittà a la staziun ina charrotscha ed essan ids var 30 kilometers tras la bella cuntrada da Surrey. Las emprimas plantas eran bunamain verdas ed il sulegl splendurava.

Igl era il pli bel di ch’ins pudeva s’imaginar per far in viadi en champagna.

Mes ami seseva là ed aveva tratg ses chapè sur ils egls. El era profundà en patratgs. Tuttenina ha el auzà il chau ed ha mussà sin la cuntrada.

«Guardai là», ha el ditg.

Tranter las plantas vesev’ins ina gronda chasa veglia en in parc.

«Stoke Moran?», ha el dumandà.

«Gea, signur, quai è la chasa da dr. Roylott», ha respundì il viturin.

«Là vulain nus ir», ha ditg Holmes.

«Là, nua che la dunna va a spass.»

«Quai vegn ad esser dunna Stoner», ha ditg Holmes.

Nus essan sortids da la charrotscha ed avain pajà il viturin ch’è turnà a Leatherhead.

«Buna saira, dunna Helen. Vus vesais che nus avain tegnì pled.»

«Jau hai spetgà Vus», ha ella ditg. «Tut è en urden. Dr. Roylott è ì en citad e na vegn betg a turnar avant questa saira.»

«Nus avain gì il grond plaschair da vesair dr. Roylott», ha ditg Holmes. Ed el ha raquintà curtamain da noss inscunter cun il medi la damaun.

«Lura m’è el seguì», ha ella ditg plain anguscha. Ella era alva sco la mort. «Tge vegn el a dir cur ch’el turna?»

«El vegn a stuair esser precaut; el è in um perdert, ma in um anc pli perdert al suonda.»

La chasa era veglia e grischa. D’ina vart avevan ils lavurers demontà las fanestras; en quel mument na lavurava dentant nagin. Holmes è avanzà ed ha guardà da fanestra en.

«Quai è la chombra nua che Vus durmivas avant, suppon jau. La chombra entamez era quella da Vossa sora e la proxima appartegna a dr. Roylott.»

«Uschia èsi. Per il mument dorm jau dentant en la chombra da mia sora.»

«Jau na chapesch betg, pertge ch’els renoveschan la chombra.»

«Na, ella era en urden er avant ch’els han cumenzà a lavurar. Jau crai che mes padraster ha vulì che jau bandunia mia chombra.»

«Da l’autra vart da questas trais chombras da durmir è in suler. Quel ha natiralmain fanestras?»

«Gea, ellas èn dentant fitg pitschnas e nagin na po passar tras.»

«Vus duas avevas serrà Voss ischs, uschia che nagin n’avess pudì entrar da quella vart. Faschai uss il bain dad ir en Vossa chombra e da serrar ils barcuns.»

Dunna Stoner ha fatg quai e Holmes ha empruvà d’avrir puspè ils barcuns. El n’è dentant betg stà bun. Lura ha el prendì sut la marella ils scharniers. Els eran novs e buns. «Hm», ha el ditg. «Nagin na po passar tras la fanestra. Laschai entrar nus. Forsa chattain nus insatge.»

Nus essan passads tras in pitschen isch en il corridor; da qua pudev’ins ir en las chombras da durmir. Holmes na vuleva betg vesair la terza chombra; uschia essan nus ids en la segunda. Quai era la chombra nua che dunna Stoner durmiva uss e nua che sia sora era morta. Igl era ina bella chombra. En in chantun sa chattava il letg, sper la fanestra ina maisa e varsaquantas sutgas. Holmes è sa mess en in chantun e n’ha ditg nagut. El ha fatg ir ses egls en tuttas direcziuns ed ha fixà mintga chaussa en la chombra.

Lura ha el mussà sin la corda d’ina brunsina che pendeva sur il letg. «Nua suna la brunsina sch’ins tira?», ha el dumandà.

«Ella è colliada cun las chombras dals serviturs.»

«Ella è nova.»

«Gea, ella è là pir dapi in pèr onns.»

«L’ha Vossa sora vulì?»

«Jau n’hai mai udì ch’ella haja duvrà la brunsina.»

«Ma laschai guardar per terra.» El è ì en schanuglia ed ha examinà minuziusamain cun la marella il palantschieu. Lura ha el guardà bain las paraids e l’isch. Finalmain è el ì tar il letg ed al ha contemplà in’urella. El ha prendì en maun la corda da la brunsina ed ha tratg.

«Oh! I n’exista nagina brunsina», ha el ditg.

«Na suna ella betg?»

«Na, natiralmain betg – ella mo penda vi d’in crutsch sur la ventilaziun.»

«Jau n’hai anc mai vis insatge uschia.»

«I dat ina u duas chaussas en questa chombra che jau na chapesch betg», ha ditg Holmes. «La ventilaziun va en l’autra chombra, betg vers l’exteriur en l’aria frestga.»

«Quella è vaira nova», ha la giuvna ditg.

«Sco la corda da la brunsina?»

«Gea.»

«Ina corda senza brunsina ed ina ventilaziun senz’aria frestga. Quai è ina chasa singulara. Nus vulain dentant dar in’egliada en la chombra dasperas.»

La chombra da dr. Roylott era pli gronda che quella da dunna Stoner. In letg, ina maisa, ina sutga, varsaquants cudeschs ed ina gronda cassaforta eran las sulettas chaussas lien. Holmes è ì enturn e las ha guardà.

«Tge è en qua?», ha el dumandà e mussà sin la cassaforta.

«Ils palpiris da dr. Roylott.»

«Vus avais pia guardà lien?»

«Mo ina giada avant in pèr onns. Jau ma regord ch’ella era plain palpiris.»

«El n’ha betg in giat?»

«Na, pertge?»

«Guardai qua!» El ha prendì in platin cun latg ch’era sin la cassaforta.

«Na, nus n’avain nagin giat. Qua èn dentant in leopard ed in pavian.»

«In leopard è in giat grond. Ma in platin cun latg è in pau pitschen per dar da baiver ad in leopard.» El è sa mess sper la sutga ed ha guardà in’urella sin il plat.

«Grazia», ha el ditg ed ha mess sia marella en giaglioffa. «Oh! Qua è insatge interessant.»

Quai ch’el aveva vis era ina pitschna giaischla.

«Tge schais Vus da quai, Watson?»

«Jau na sai betg. Igl è ina giaischla sco in’autra.»

«Jau hai vis avunda, dunna Helen. Giain uss en iert.»

Mes ami è ì si e giu da la senda dal curtin. Jau n’hai anc mai vis sia fatscha uschè stgira.

«Vus stuais far quai che jau As di, dunna Helen – è quai là l’ustaria da la vischnanca?»

«Gea.»

«Bun. Ves’ins Vossas fanestras da là davent?»

«Gea. Ins las vesa.»

«Vus stuais restar en Vossa chombra cur che dr. Roylott turna. N’al permettai betg da discurrer cun Vus. Cur che Vus udis ch’el va en sia chombra, avris Vus Voss barcuns. Mettai la lampa uschia che nus vesain ella. Giai alura en la chombra, en la quala Vus durmivas pli baud. Il rest pudais Vus surlaschar a nus.»

«Tge vulais Vus far?»

«Nus vegnin a passentar la notg en Vossa chombra. Nus vulain empruvar d’eruir danunder ch’il tschivel vegn.»

«Jau suppon che Vus savais gia tut, signur Holmes?»

«Forsa.»

«Ma raquintai lura, co che mia sora è morta.»

«Jau vi esser dal tuttafatg segir avant che discurrer. Uss stuain nus dentant ir, dunna Helen. Sche dr. Roylott turna ed ans vesa, n’As pudain nus betg gidar. Stai bain – e faschai sco che jau hai ditg.»

Holmes ed jau essan ids a l’ustaria. Nus avain survegnì duas chombras cun vista vers las fanestras da la chombra da dunna Stoner. Cur ch’igl ha fatg notg, avain nus vis a turnar dr. Roylott. Las fanestras da stiva eran illuminadas.

«Tadlai, Watson: jau n’As vuless betg prender cun mai questa notg. Jau crai ch’i dettia agitaziuns.»

«Sche jau As poss gidar, vi jau vegnir cun Vus.»

«Quai è fitg gentil.»

«Vus avais vis dapli che jau en quellas chombras. Quai è cler.»

«Na, jau na crai betg. Jau sai dentant forsa trair a niz in pau pli bain che Vus quai che nus avain vis.»

«Jau na chapesch betg, pertge che quella corda da brunsina è là.»

«Avais Vus er vis la ventilaziun?»

«Gea, bleras chombras han dentant ina ventilaziun e questa è fitg pitschna.»

«Jau saveva che nus vegnissan a chattar ina ventilaziun. Jau saveva quai avant che nus essan arrivads a Stoke Moran.»

«Mes char Holmes!»

«Gea, jau saveva quai. As regurdais Vus da quai che dunna Stoner ha ditg? Il fim da la cigara da dr. Roylott era penetrà en la chombra da sia sora. Avais Vus vis il letg?»

«Gea. In letg sco in auter.»

«Na. La giuvna na po betg spustar ses letg. El è enguttà vi dal palantschieu. Uschia resta el adina sut la ventilaziun e la corda da la brunsina.»

«Holmes», hai jau ditg, «jau ves plaunsieu, tge che Vus manegiais.»

3

Enturn las nov era tut stgir a Stoke Moran. Duas uras pli tard sesevan nus anc adina là en il stgir. Holmes fimava sia pipa ed jau guardava or da fanestra. A las indesch è cumparida ina glisch tranter las plantas.

«Quai è la lampa da dunna Stoner», ha ditg Holmes. «Vegni!»

Pauc pli tard eran nus sin la via stgira. Nus vesevan la glisch davant nus en la notg. Nus essan ids tras l’iert en direcziun da la fanestra. Tuttenina è sortì insatge stgir da las plantas, è currì davant nus vi ed è alura sparì en la stgiraglia.

«Oh! Oh! Avais Vus vis quai?», hai jau dumandà.

«Quai è il pavian», ha scutinà Holmes en mi’ureglia.

Nus avain tratg or noss chalzers e pauc pli tard eran nus en la chombra da dunna Stoner. Tut era sco quai che nus avevan vis da di. Holmes ha serrà ils barcuns e stizzà la glisch.

«Nus stuain restar en il stgir e na dastgain betg far canera», ha el scutinà en mi’ureglia. «Uschiglio pudess el vesair la glisch u ans udir tras la ventilaziun.»

«Gea», hai jau respundì.

«Na durmi betg. Prendai Voss revolver en maun. Jau vegn a seser sper il letg e Vus As tschentais sin la sutga.»

Holmes aveva prendì cun sai ina channa lunga ch’el ha mess sin il letg. Dasperas ha el mess ina stgatla da zulprins. Lura era tut quiet.

Co vegn jau a pudair emblidar quella notg terribla? Jau n’hai udì nagut. Jau saveva dentant che Holmes seseva là, cun egls averts, pauc dalunsch da mai. Mintgatant udivan nus la ramur dal leopard gist dador fanestra, ina ramur sumeglianta a quella d’in giat. L’ura da baselgia da la vischnanca deva mintga quart d’ura. Quant ditg ch’in quart d’ura pareva! Las dudesch, l’ina, las duas, las trais, e nus sesevan anc adina là e spetgavan.

Tuttenina è cumparida ina glisch en la ventilaziun. Jau hai udì insatgi a sa mover en la chombra vischina. Lura era puspè tut quiet. Ina mes’ura sun jau sesì là ed hai guardà sin la corda da la brunsina. Tuttenina hai jau udì in’autra ramur, in tschivel. Holmes è siglì si dal letg, ha envidà in zulprin ed ha battì ferm cun sia channa sin la corda.

«La vesais Vus, Watson?», ha el dumandà. «La vesais Vus?»

Jau n’hai dentant vis nagut. Holmes ha smess ed ha guardà sin la ventilaziun. Ins n’udiva nagut. Lura, tuttenina, è vegnì il sbratg il pli terribel che jau hai mai udì. El è daventà pli e pli ferm, il sbratg d’insatgi spaventà. El ha emplenì l’entira chasa. Ins di ch’el saja vegnì udì perfin en vischnanca. Jau hai guardà sin Holmes.

«Tge signifitga quai?», hai jau dumandà.

«Quai signifitga che tut è passà», ha respundì Holmes. «E forsa èsi meglier uschia. Prendai Voss revolver, e lura giain nus en la chombra da dr. Roylott.»

Holmes ha envidà la lampa ed è ì ordavant giu dal corridor. El ha spluntà vi da l’isch, ma nagin n’ha respundì. Lura ha el avert l’isch. Sin maisa era ina lampa. Ella scleriva la cassaforta ch’era averta. Sper la maisa seseva dr. Roylott sin ina sutga. El tegneva la giaischla en maun. Sia fatscha mussava ensi, ses egls eran averts. Els eran drizzads vers la ventilaziun. Enturn ses chau era in bindel, in bindel taclà. El n’è betg sa muventà cur che nus essan entrads.

«Il bindel! Il bindel taclà», ha ditg Holmes.

Jau sun avanzà. Il bindel ha cumenzà a sa mover. Lura è s’auzà il chau d’ina serp dals chavels da l’um.

«Ina serp!», ha sbragì Holmes. «Ina serp da l’India! Quella al ha mazzà. Jau suppon ch’el saja mort entaifer diesch secundas. Lain metter l’animal enavos en la cassaforta. Lura stuain nus manar dunna Stoner en in lieu pli empernaivel e clamar la polizia.»

Cun discurrer ha el prendì la giaischla or da maun al mort e l’ha plegà enturn la serp. Lura l’ha el purtà tar la cassaforta ed ha serrà la porta.

4

Uschia è mort dr. Grimesby Roylott da Stoke Moran. Mi’istorgia è gia fitg lunga, perquai vi jau finir curtamain. Nus avain raquintà a la povra matta tge ch’è capità. Lura l’avain nus manà cun il tren da la damaun tar sia bun’onda a Harrow. La versiun da la polizia è stada la suandanta: il docter è mort cun giugar cun sia chara serpetta. En il tren per Londra m’ha Sherlock Holmes declerà las chaussas.

«L’emprim na sun jau betg stà bun da chapir tut», ha el ditg. «Lura hai jau vis en la chombra da dunna Stoner la corda da la brunsina che n’era betg la corda d’ina brunsina. Jau hai vis la ventilaziun che n’era betg ina ventilaziun. Ed jau hai vis il letg enguttà vi dal palantschieu. En quel mument hai jau savì che la corda serviva da punt, da punt per insatge che vegniva tras la ventilaziun giu sin il letg. Igl era ina bun’idea da sa servir d’ina serp. Dr. Roylott era in um intelligent ed el enconuscheva bain l’India. El saveva ch’ils dents d’ina serp fan mo nodas fitg pitschnas; el supponiva pia che nagin na las vesia. En sia chombra hai jau guardà sin la sutga ed hai vis là fastizs da ses pes. Igl era cler per mai: el è stà sin la sutga per spedir la serp tras la ventilaziun. Mintgatant n’ha la serp betg mors. Lura ha el tschivlà per la clamar enavos avant il far di. Quai era il tun ch’ella udiva. El l’ha lura dà latg: uschia l’ha el mussà da turnar. As regurdais Vus che dunna Stoner ha udì a crudar insatge grev da metal? Quai era il culp da la porta da la cassaforta cur che ses padraster ha mess enavos la serp. Jau hai udì a givlar la serp ed hai fatg diever da mia channa.»

«E lura è ella ida enavos tras la ventilaziun?»

«Gea. Ed ha mors l’emprima persuna ch’ella ha vis. E quai è stà dr. Roylott. El è pia mort pervi da mai. Jau na poss dentant betg pretender ch’i ma displaschia.»

Indicaziuns bibliograficas

Arthur Conan Doyle. Sherlock Holmes: Il bindel taclà. (The Adventure of the Speckled Band). Publitgà il 1892 en The Strand Magazine. [Versiun levamain scursanida (‹Easy Reader›)].

Licenza