L'amor in dodes salz

L'amor in dodes salz  (1890) 
by Ferdinando Fontana

Ferdinando Fontana (1850–1901)‎

L'amor in dodes salz

I. ARCADICH

De mattina, col sô, ch'è adree a spontà,
Lu el le speccia visin de la cascada
cont on berrin, che 'l par faa de gioncada;
quell che a Lee ghe pias tanto a cocorà.

Lee la riva cantand, col falbalà
tiraa su per amor de la rosada,
e on bell cestin, tutt de paja indorada,
per i magioster che la va a cattà.

L'aria l'è fresca come el lattimel
el ciel d'orient l'è color del rosoli,
soli, - seren, con denter nanca on stris!

El pegorin el fa bèe guardand in ciel;
- "Fedel" (cont on vosin dolz come l'oli),
Lee la ghe dis; - e Lu el ghe da on benis!

II. CLASSICH

"O Silvia, per quell Dio che infiama el mond,
sent ben: te giuri che non gh'è ona tosa
che gh'abia come tì duu fianch redond
e ona facia inscì furba e legriosa!

Ven chì! Ven chì!... Devom vedeggh el fond
a 'sti orzœu pien de vin!... Demm ona rosa!
Demmen dò! Demmen cent!... Mì vuj confond
fior e vin! Vin e fior!... Demmen a josa!"

Inscì - intanta che brusen i profum -
sui làvor, che ghe sa de scabi e fior,
Lu el le basa col sangu in combustion.

Ma, la matina dopo, come on fum,
tutt l'è finii... e lu da on'altra el corr
a ripettegh de cap quella canzon.

III. ROCOCÒ

"Cara, se il tuo bel cor per me non fia,
io morirò fra mille acerbe pene!"
"Spergiuro, mentitor, le tue catene
io soffro, ahimè, per gran sventura mia!"

"Crudele, la mia vita è un'agonia!
Ché, insiem, son preda a disinganno e a speme!"
"Io gelo e ardo; ed ogni Furia tiene
nel mio povero cor sua signoria!"

Quest se 'l disen inscì, tutt i moment,
coi pee semper in pass de minuett,
col bochin, pom-popin, semper rident.

Lee la tœu ona pastiglia e Lu on sorbett;
l'è el prim dì che se veden; e la gent
la ghe trœuva a tucc duu on contegn perfett.

IV. AL LATTIMEL

Gh'è on ciar de luna che 'l par fina dì;
e in del castell, inn tucc indormentaa.
De sbalz, Lee, in del sò cœur, la dis: "L'è chì!".
E la va sul posgiœu tegnend el fiaa.

Lu l'è debass; ma, in manch che se pò dì,
con la scala de seda el gh'è rivaa.
Se brascen su: se senten a morì;
e resten là tucc duu, mutt, incantaa.

Resten là: cont i man dent in di man;
coi popœu che se guarda in di popœu;
tanto fermi, che 'l par che, meneman,

sien de sass pussee lor che nè el posgiœu!
E intant, sotta la luna, de lontan
se sent cantà in di bosch i rossignœu.

V. TRAGICH

L'è anmò de nott, ma gh'è minga de luna;
sem a Venezzia; e gh'è, naturalment,
per comod de la rima, la laguna.
Lee l'è in corsa al posgiœu: imediatament

Lu el monta su! Ma in quella (oh, desfortuna!)
riva el papà. "V'hoo cattaa, finalment!"
Lu, borlà giò e negà l'è staa tuttuna!
Lee, dopo 'n sgar, l'è morta de spavent!

El papà, del dolor de perd la tosa,
el tira fœura el sciabol e 'l se copa!
La ven la mader, ciamada del sgar,

e, vedend lì quell bulardee, la vosa:
"Ah, ona deslipa tal, Signor, l'è tropa!"
E, panf, anch lee in de l'aqua la scompar!

VI. COMICH

Ona luna, on castell e duu moros.
Lee l'è al posgiœu (on posgiœu de ferr battuu):
Lu, on giovinett sui dersett, timoros,
in del montà el s'è minga inacorgiud

de certi rizzolitt pericolos
che 'l g'ha el posgiœu: de mœud che, quand tucc duu
inn lì per brasciass su: "Ah, santa cros!"
l'esclama Lu!... i calzon, propi in del cuu

hann tacaa denter in d'on rizzolin,
che 'l te g'ha faa on tal sett che 'l par on vott!
Ghe toca a tornà giò! Coi man el se quatta,

scapand in mez ai camp, el sedesin...
oh, quanta luna per quell poo de biott!
E Lee, al posgiœu, la rida come ona matta!

VII. ROMANTICH

Lu l'era negher come on scorbatton,
Lee l'era bionda come on canarin;
Lee suttila compagn d'on gelsomin,
Lu fort, nervos, compagn d'on scarion.

Lu l'ha ciapaa la cotta in d'on button:
Lee poch a poch, come se forma el vin...
ma el dì che hann poduu fass el prim basin
hann perduu tucc duu insema la reson!

Inn scapaa, lassand chì roba e parent,
coi œugg fœura del coo, matt scadenaa...
e, per on pezz, s'è pu savuu nient.

S'è pœu savuu, s'è pœu, ch'eren rivaa
in d'on paes che 'l m'è andaa via de ment...
e che, ona bella nott, s'inn asfissiaa!

VIII. REALISTA

Quand te sareet sott terra, in de la cassa,
mì vegnaroo a trovatt; me buttaroo
su la toa fopa; e in de la terra grassa
casciaroo i làvor e te disaroo:

"Ah, sprella senza cœur! Ah, birbonazza!
Cossa n'èla mò adess del tò bell coo?
Guarda: gh'è là ancamò di Ingles che passa...
prœuva anmò, donca, a vegnì fœura on poo?"

A 'sti vers, minga nœuv, va in aria el mond!
I donn, strilland, fann cress i edizzion...
e lu, el poetta, intant, san e quiett,

con la miee e i fiœu, studios e biond,
el viv (alter che fever e passion!)
col fà d'on om posaa, che sta a... stechett!

IX. RUSTICA PROGENIES

"Sacorotto, 'sa l'è 'sta pitanada?"
"Ta vœutt fenilla cont ol pizzigà?"
"Ciapa la Ghitta, ca l'è suafada!"
"La Ghitta, mì an zoo minga cossa fà!"

"Ta g'heet parlaa duu agn", "'Dess l'hoo lassada!"
"Ta l'heet lassada? Tornala a ciapà!"
"Ta ciapi tì...", "Mì voo per la mia strada..."
"Lifroch, giò i man, o ma metti a sbraggià!".

Ma lu, col fà de ciall, che 'l g'ha on gatton
quand el riva visin a on piatt de pess,
no 'l vœur desmett el giœugh del pizzighin.

Lee, alora, panf, la ghe molla on s'giafon;
e via ridend... - Lu el resta là de gess...
e pœu el dis: "Crico! A vuj vadeggh la fin!".

X. HIGH-LIFE

"Come t'hee trattaa el gener, jersera!"
"Alter che gener!... M'è tocaa de andà
al matrimoni del contin Longhera!...
Sem mez parent... hoo poduu nò mancà!".

"L'ha sposaa ona Cordetti!" - "El par nanch vera
che tì te sapiet nò, quell che se sa
de tutt Milan! L'ha tolt ona Rainera!"
"Oh, bell!... E l'altra?..." - "O Dio, come se fa

a cognoss minga certi stori?... Lu,
el Longhera, on mes fa, l'è staa cattaa
de on marì, te seet ben, sul pussee bell...

La Cordetti, a 'sto pien, n'ha vorsuu pu...
e lu, naturalment, el s'è sposaa...
per quattà giò i duu prim, col terz spuell!".

XI. L'AMOR IN GRASSA

"El giornal dove l'è?" - "Chì i mez ai cart!"
"El manz l'è su?" - "Già d'on quart d'ora bon!"
"Te seet?... Ai cinqu vegnerà forsi el sart
perchè m'è vegnuu strecc tutt i calzon!"

"Ma t'heet lesgiuu che oror i inondazzion?..."
"Povera gent!" - "Mettemei tucc de part
i numer che gh'è su la descrizzion..."
"T'hee guardaa l'ora?..." - "Inn quatter manca on quart".

Lee, on minutt dopo, trach, l'è indormentada;
lu, dopo el prim dispacc, l'ha ciapaa el coch;
e, in men de quella, ronfen tucc e duu.

Riva ogni tant on fracass de la strada;
l'orologg per on'ora el fa tich-toch;
pœu on campanell... l'è el sart che l'è vegnuu.

XII. DE QUELL BON

Fa deventà tutt bell quand s'è vesin;
e, de lontan, trovà pu bell nagott.
Spartì quei poch carezz che 'l da el destin;
e spartinn i cazzott, se 'l da i cazzott.

Adess, per on festusc, vess sora e sott,
e pœu tornà ceros cont on basin.
'Veggh di pudor in del mostrà on brasc biott
e, in l'istess temp... avii capii el latin!

Incontra a tucc e a tutt, niente paura!
Tegniss de man; e sperà che al Fopon
s'abia de andaggh insema e restà apress!

Viv inscì, senza mettela giò dura!
Quest l'è amor; quest l'è amor!... E de quell bon!
E, in barba ai stuped, l'hoo trovaa despess!