La Marmolèda  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

La Marmolèda


Dant no sé cotenc cent egn, olache l'é ades la Marmolèda l'era dut pien de bìe pré; ma n an se à utà dut. L'era i cinch de aost, che l'é l dì da la sagra ta Gries. La jent vegnìa jù da mont per jir co la procescion, seben che l scomenzaa a se snigolar e che l fegn jà seà l'era amò sul pra a seciar. Demò na veia avarona la é stata te pra e l'à restelà dessema l fegn e dapò la l'à menà te bait. A la jent che passaa e che dijea che la vegne con ic a la sagra de la Madona de la neif, la ge responea: "Madona da la neif nca, Madona de la neif nla, l'é bon che é mi fegn te tobià e i etres i l'à amò te pra". Dò che l'à dit chiste burte parole, l'é vegnù scur e scurent. Dapò l se à metù a neiver, l nevea dì e not, no sé cotenc de egn. La avarona, i pré e dut l'é stat sepolì e no l'é mai più vegnù teren. E coscita se à formà la Marmolèda.