La Parabola del Figliol Prodigo CAZ

La Parabola del Figliol Prodigo CAZ  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin cazet
grafia moderna

La Parabola del Figliol Prodigo CAZ

N om l'aea doi fies.
E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic.
E dò no tropes dis dapò che l'à abù sturtà dut ensema, l'é se n jit en n paìsc lontan, e aló l'à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter.
E dapò che l'à abù scacarà dut, l'é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria.
E l'é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l'à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe.
E el volea bolintiera s' empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea.
Ma l'é retornà en se, e l'à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam.
Gé levaré sù, e jiré da mi père, e diré: Père! gé é pecià en ciel e contra de te.

Gé no son degn d' esser chiamà tie fi; trateme come un di tie famees.
L'é levà sù, e l'é jit da so père. E canche l'era amò lontan, so père l'à vedù, e menà a compascion l'é coret encontra, l'à abracià entorn l col, e bossà.
E l fi ge à dit a el: Père, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d' esser chiamà tie fi.
Ma so père à dit a si famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc.
E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers;
Perché chest mi fi era mort, e l'é ressuscità, l'era perdù, e se l'à troà, e ic à scomenzà a se la goder.
Ma so fi più veie era per chela campagnes. E canche l'é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l'à sentù na bela mùsega e balèr.
E l'à chiamà un di famees, e l'à domanà, che che l'é chest.

E chest ge à dit, l'é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l'à ciapà san de retorn.
Ma l se à embasteà, e no volea jir ite. So père é vegnù fora, e l'à scomenzà a preèrlo.
Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi, e no te me ès mai dat n śol, che me l'aesse podù magnèr con mi amisc;
Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà.
Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper co me, e dut l mie l'é tie;
Ma fèr noza, e se consolèr se cognea; perché tie fra chiò l'era mort, e l'é ressuscità; l'era perdù, e se l'à troà.