La Parabola del Figliol Prodigo MAR

La Parabola del Figliol Prodigo MAR  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin mareo
grafia moderna

La Parabola del Figliol Prodigo MAR

N zerto om â dui fis:
Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dámo la pert dla facolté, che mo toca"; y ël i á despartí l' avëi.
Y do nia trec dis, abiné ch' al â le fi plü jonn, döt enadöm, s' an é jü demez te n paisc dalunc, y enló ál desfat ia le fatissó con vire alangrana.
Y despò ch' al s' á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lü, y al scomenciâ d' avëi mangora.
Al s' an é jü y se mët pro önn dla ciüté de chël lü, y cösc l' á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí.
Al orea emplí so onter de ro, che mangiâ i porcí, y degügn ne i an dea.
Mo gnü en se dijel: "Cotan de servitú en ciasa de mio pere á pan dessorora, y iu me möri chiló da fan.
Iu tolará ca y jará da mio pere, y i dijará: Pere iu á fat picé en ci, y dan te.
Iu ne sun pa plü dëgn d' ester nominé to fi; fámo sciöche önn de tü sorvidus."
Y al á tut ca, y s' an é gnü da so pere. Y canche al ea ciamó dalunc, l' ál odü so pere, y möt da compasciun, y corenn adalerch, i él salté encër so col, y l' á bajé.
Y le fi i dijea: "Pere, iu á fat picé en ci, y dan te; iu ne sun plü dëgn d' ester nominé to fi."

Mo le pere dij a sü sorvidus: "Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y iestile, y déi l' anel tla man, y i cialzá tal pe.
Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia.
Porcí che cösc mio fi ea mort, y al é ressorí, al ea en malora, y al é gnü ciafé." Y ai s' é metüs a bancheté.
Mo so fi plü vedl ea lafora tla campagna, y canche al é gnü, y röâ dampró da ciasa aldîl sonenn y balenn.

Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che cösc foss.
Cösc i á dit: "To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël che al l' á ciafé entun."
Mo ël s' á dessené, y ne orea jí ete; mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié.
Mo al á respognü, y dit a so pere: Ciara tan d' agn ne te sunse sté dejobediënt, y mai ne m' aste dé n asó, che iu ess podü m' al mangé con mi amisc.
Mo spo che cösc to fi, co s' á mangé ia le fatissó coles putanes, é gnü, i aste sbocarí n gras videl."
Mo ël dijea al fi: "Fi, tö t' es dagnora pro me, y döt le mio é to;
Mo sën mësson mangé y s' la goder, porcí che cösc to fre ea mort, y gnü endô vi; pordü, y endô ciafé."