Le Bregostane (ta molin de Pian)

Le Bregostane (ta molin de Pian)  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Le Bregostane (ta molin de Pian)

Ai tempes inant l Concil de Trent i disc che l'era bregostegn e bregostane, cheste le era cative con de gran sgrife e doi gregn eies e burte pelouse. Dò l'Aimarìa le jìa stroz e chi che le ciapaa le i destrighèa duc zenza remiscion.

E che le bregostane no rue te ciasa a robar i pìcioi, sti peres veies i fajea le fenestre pìcole con de gregn feres spic. Ta Molin de Pian mìngol sora la Lèsta l'é stat n molin desche i contèa. E na sera d'invern n pere om da Pian l'é jit a tor da molin la farina, e l'é stat mìngol tardif. I sonaa l'Aimarìa, apena fenì l sent de gregn bugoi ju de ruf de la Lèsta: "Spètene, spètene, che te didon pa a portar."

Chest pere om à scomenzà a menar le ame e l tira n gran scìgol, chi de Much i à sentù e i à lascià fora chel gran cian, che ogni patron dovea ogni an paar, o che ge cognea dar n sté de gran al Much, per l mantegniment de chist cian, l'é ruà ite a librar sto pere om. L cian l'à tacà ite a se petar co le bregostane, che n'ùltima l'é ruà sun Pian de la Piata e aló s'à metù ence i bregostegn. L'an dò i à troà l morisc (l colarin con cortìe).

L'ùltim che aea n cian con morisc l'era Mucia a Pian. L ciapaa dal comun da ogni majon mez sté de biava e l'import per l mantegniment del cian e del morisc, che l'era na centa de curam con aguc, cortìe e feres spic. Apena che se se n'ascorjea, che bregostane va stroz, o che un cridaa: "aiut!" de not, l lo lasciaa fora