Le schiussane  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Le schiussane


Na uta l'é vegnu d'ista tante schiussane, che le à magnà dut bies tant ciampes che pré. Jent aea paura, che le vegne ence l'an che vegn. I à fat regola e i é resté d'acort de manar i capocomuns dal curat de Ciampedel, che era boniscim de benedir da catif e che aea studià le scole neigre.

I capocomuns ge à dit, che la jent lo prea de didarge a parar demez chista desgrazia. L curat ge à dit de scì e l ge à dat sù, che ogni capocomun ge porte cater schiussane coete sù una da doman, una da mesdì, una da sera e una da mesanot, ma che i porte chiste bestie da nascousc, che la jent no sapie nia, senó l pel far nia.

Mben i à fat dut che che l'à volù, e i é vegnui doi dis dò con chiste schiussane e i ge le à date al curat. Chist tol ca n liber gros, met chiste schiussane sora chist liber davert e l balbona sù valch che nesciugn à ntenù, e dapò l disc:

"Ades jide trei oute ntorn calonia, e su ogni cianton dijé n paternoster, dapò vegnì ndò chiò." Cò i é rué de retorn l'era l curat amò che l lejea. L'aea i brac sbrassalé e l'era jeneion dant chel liber. Fenì che l'aea de lejer l'é levà sù e l disc:

"Copar no le fidon, ma confinarle scì. Jide ogni un te so paìsc, tirà aga sènta te ogni cianton del comun, demò te chel che l'é più da vejin a le crepe no, che le schiussane abie n troi per sciampar. Le jirà su per chele crepe aut aut, le magnarà perscin le reisc de la zopa, e canche no le à più nia da manducar, le creparà da la fam. Ma varda, se te anter chele schiussane l'é demò una biencia patoca, cognaré morir gio."

Mo amò n chel dì i à fat che che l ge à comanà. De not le é dute sciampade e ndoman le era dute su per chele crepe dintorn, e te ciampes e pré no se n vedea una. Grazia al Segnoredio! te anter le schiussane no n'era una biencia patoca, e l curat l'é stat salvà.