Le streghe  (1881)  by Jan Batista Alton
cazet
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali

Le streghe.

N om che jìa a la ciacia a corer dò a besties, s'à intardivà fin che l'é vegnù net e fazilmenter volea spetèr dò a mesanet i giai da mont. L se met sot n cougol e se indormenza; na beliscima mùsega lo desceida e l veit no trop dalenc da el n palaz dut enlumenà; l se tira davejin per veder che che l'é, percheche saea ben che ló intorn no era nia da fabriches; l va davejin e veit n muie de segnores, omegn e fémenes, che balèa e te n cianton l'era giac che sonèa; anzi l'à cognosciù che l'era ence so giat. Chesta compagnìa, canche i é stac stufes de balèr, i s'à metù apede desch a magnèr e i à fat come na noza. Una de chesta segnores che era apede desch à vedù chest ciaciador e l'à fat moto che l vaghe ite, e chest va ite e i ge à dat ence a chest da magnèr, ma l'era dut insous. Chest ciaciador ge domana sèl e l se à salà so magnèr e disc: "Sora l Segnoredìe no é segnor, sora l sèl no é saor", e dit che l'à sta parola é desvanì dut, e el é restà sentà sun n sas.