Märchen und Sagen (Zacchia)

Märchen und Sagen (Zacchia)  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna

Märchen und Sagen


Sa Mazin l'era jit un om a sear. Da sera l'é jit a dormir sul fegn. Amò na uta l'é jit de fora a veder che sera che l'era; dajea la luna e se vedea un muge de steile. Dapò l'à chiamà fora: "Oh che bela sera, oh che bela luna." Ades ge parea na ousc de sentir che dijea: "Scì ma l'é not." L'era un muge de bregostane che dijea coscì.

Candenó al sentìa che le vegnìa intorn al tobià. Ma chest no l se a sperdù e l'é jit sobit a tor la fauc e canche le molaa ite na man per verjer l'usc al ge la taaa via con la fauc.

Indoman l tobià l'era dut pien de man taade via e te cheste man l'era dut pien de anìe de òr e chest l'é doventà rich.

A jir fora la mont da Vich a mesa strada l'é un capitel. Se conta de chest capitel.

Ne l'an mileotcentenef i Franzesi i é vegnui da Moena su e i volea vegnir ta la Val de Fascia. Ma la Madona à fat che i se à falà la strada e canche i é rué a chest capitel i é doventé orbes.

Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela.

Sot Vael l'era n'outa un om che seaa. Candenó al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć e con un restel jir a spas. Al l'à domanà polit sperdù olache la va e l'à dit che la va a restelar. E da chel temp incà i disc che chela lascia jir la tampesta.

Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea.

Un muge de jent i l'à vedù jir stroz pien de fech.

Sa Sènt Ugiana é stat un om che jìa semper a rompir i mures de la lejia. E per chel l'é vegnù al giaul a l tor. Jent che jìa su a lejia i l'à sentù trope oute remenar le ciadene.