pragmatic {adj} que es fundate sur le studio del factos, le action, le practica coronate per- successo: un politica - .; fundate sur le studio del factos: historia - .Hist, - sanction: edicto de un soverano statuente a un principio fundamental succession, reporto del ecclesia e del stato etc.
pragmatica {s} Hist. Ordinantia regal o imperial.
pragmatismo {s} (del gr. pragma, pragmatos, facto ) Phil. Doctrina que prende por criterio del veritate le valor practic. (Por le - es ver lo que ha successo e il non ha veritate absolute)
pragmatista {s} Qui sustene le pragmatismo
+ pragmatista {adj} Phil. Que concerne le pragmatismo.
prairie {s} (parola fr. del lat. pastura, prato) Extension de terreno que produce herba e feno: foco/incendio de -, - artificial, seminate per trifolio, lucerna etc.
+ prakrite {adj} Se dice de cata lingua commun exite del sanscrito/sanskrito in usage in India ancian e habente donate nascentia al linguas hinduarian moderne.
+ prakrito {s} Dialecto del ancian India.
+ pralina {s} (de du Plesis-Pralin, cuje coco/cocinero inventa iste confectura) Amandola o avellana frite inveloppate de sucro cocite e glacé:- al ceresia.
prander {v} (lat. disjejunare, rumper le jejuno) Prender le repasto del matino e del meridie, lunchar De hic: prandio
prandio {s} Repasto del matino o del meridie. le plattos illos mesme: hora de -, servir de -.
+ praseodynium {s} Chim. Metallo del gruppo do terras rar; elemento (Pr.) de numero atomic 59, de massa atomic 140,90.
+ pratense {adj} Bot. (in le praieries verde) Flor -, trifolio -, poa -, lathyro -, salvia- -., thesio -, gagea - ., hieracio -,
prateria {vide} Prairie .
praticultor {s} Cultivator de pratos .
praticultura {s} Cultivation de pratos . interprisa de - .
prato {s} Paturage: - alpestre, prato -, flor de -, -s herbose. De hic: prateria; praticultura etc,
+ prau {s} (ned. prauw) . t
prave {adj} Mal, vitiose, perverse De -hic: pravitate; depravar &
pravitate {s} Depravation.
+ praxis {s} (parola gr., action) Phil. Action, e principalmente action ordinate verso un certe fin (per opp. a cognoscentia, a theoria)
pre {adv/prep} Antea, ante, avante; in comparation con, a causa de
pre- {prefixo} (usate con substantivos, -, adjectivos, verbos; etiam in combination con suffixos adjective) pre- (=ante in tempore, position, rango) De hic: prehistoria etc., prematur etc., predisponer etc., prebronchial etc.
+ preadamita {s} Rel. Homine de ante Adam.
+ preadamita {adj} Rel. del tempore de ante Adam.
+ preadamitic {adj} Rel. preadamita.
+ Prealpes {sprpl} Ante Alpes,
+ prealpin {adj} Appertinente usque a Prealpes.
preambular {v} Marchar avante, facer un preambulo a.
preambulo {s} (lat. prae, ante:, e ambular, marchar. Sorta de exordio, de avant-propos: un enoiose -. Fig. Lo que precede, preliminar. Syn. advertimento, aviso, introduction, prefacio, preludio
+ preamplification {s} Techn. Action de preamplificar.
+ preamplificator {s} Electr. Amplificator de tension del signal de sortite de un detector, de un testa de lectura, ante entrata in un -do potentia.
+ preannunciar {v}- Annunciar avante.
+ preannunciation {s} Ferrov. Signal, foco verde intermittente advertente le mechanico de non superpassar le velocitate
+ preaviso {s} Advertimento prealabele ante le denunciation de un cont-