Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1007

This page has not been proofread.


taié
972



4 fig. troncare bruscamente, smettere di fare o di dire qualcosa (amp.) Ⓘ tagliare fig.Ⓓ abbrechen fig. ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.)
v.intr. Ⓜ taia
essere affilato, tagliente (gad. Lardschneider 1933/19A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tagliare Ⓓ schneiden ◇ a) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc / Al scomöi, al toca, al taia, al punj Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts / Al scommöi, al tocca, al taja, al punts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ taié via, taieda via, taiedes via
dicesi di una parte separata da un tutto con un taglio o un colpo netto e deciso (fas.) Ⓘ mozzato, reciso, tagliato Ⓓ abgeschnitten ◇ a) Indoman l tobià l’era dut pien de man taade via N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
taié ju (gad. V/P 1998) Ⓘ tagliare Ⓓ abschneiden ◇ a) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (gad.) ◆ taié su (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002; F 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affettare, tritare, tagliare a pezzi Ⓓ aufschneiden, zerkleinern ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ◆ taié via (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ recidere, troncare Ⓓ abschneiden, wegschneiden, stutzen ◇ a) canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge la taaa via con la fauc chan chö lö molloô itö una maŋ per verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) i boies é prepará por se taié ia le ce i boies è preparà pur sè taiē ìa ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

taié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ taié.

taiè (col.) ↦ taié.

taië (grd.) ↦ taié.

taient Ⓔ deriv. di taié 6 1878 taianta f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. taiënt mar. taiont Badia taiënt grd. taient fas. taent fod. taient LD taient
agg. Ⓜ taienc, taienta, taientes
1 che taglia bene (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tagliente, affilato Ⓓ scharf ◇ a) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia Dō chestes consideraziungs s’àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
2 fig. penetrante, pungente (gad.) Ⓘ tagliente fig.Ⓓ schneidend fig., beißend fig. ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

taient (grd., fod., LD) ↦ taient.

taiënt (gad., Badia) ↦ taient.

taier Ⓔ anordit. taiér ‹ afrz. taillier (da TALIĀRE) (EWD 7, 13) 6 1833 taì (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. taí mar. taí Badia taí grd. taier fas. taer fod. taier amp. taé, taei LD taier MdR taì
s.m. Ⓜ taiers
recipiente quasi piano, solitamente tondo, nel quale si mangiano e si servono i cibi (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piatto Ⓓ Teller ◇ a) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma, a odëi, che l’imagina tl taí fajô la grigna da rí, o la cira scioda, sciöch’al la fajô istës. Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma, a udei, che l’immagine t’ l taì fajŏ la grigna da rì, o la ceìra sceōda, sceoc ch’el la fajō istess. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☟ piat.

taier (grd., fod., LD) ↦ taier.

taio (amp.) ↦ tai.

taiont (mar.) ↦ taient.

taje Ⓔ TACĒRE con cambio di coniugazione, prodotto dalle forme rizotoniche del verbo (GsellMM) 6 1845 taži 2 imper. (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
fas. tèjer caz. tèjer bra. tajer moe. tajer fod. teje col. taje amp. taje
v.intr. Ⓜ tej, tajon, tajù
1 astenersi o rifiutarsi di dire; non rivelare, nascondere col silenzio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ tacere Ⓓ schweigen ◇ a) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); c) L giùdize se enira, mo chel auter tasc semper. L júdize se ‘nira, mo kel àuter taš semper. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); d) N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.)
2 riferito alla natura o a luoghi abitati, essere immerso nel silenzio (amp.) Ⓘ tacere Ⓓ still sein ◇ a) Duto taje inz’ el paes, / dute dorme come tasc Duto tage inz’ el paes, / dute dorme come tasc DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

taje (col., amp.) ↦ taje.

tajer (bra., moe.) ↦ taje.

tal (gad., Badia, bra., col., amp., MdR) ↦ tel.

talara Ⓔ trent. telara (EWD 7, 19) 6 1879 talares pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. talara † fas. telara amp. telara
s.f. Ⓜ telares
abito dei sacerdoti cattolici (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ talare Ⓓ Talar ◇ a) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares Ng grüm de proi ing cotta e talares; Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

talara † (gad.) ↦ talara.

talaran (amp.) ↦ telaran.