Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1035

This page has not been proofread.


tolar
1000


tolar (amp.) ↦ toler.

tole (col.) ↦ tò.

toler Ⓔ dtir. Tåler (EWD 7, 123) 6 1807 toleri pl. (PlonerM, Erzählung4GRD1807:46)
gad. toler mar. toler † Badia toler grd. toler fas. toler caz. toler bra. toler fod. toler amp. tolar LD toler
s.m. Ⓜ toleri
moneta d’argento in uso fin dal secolo xv in alcuni stati della germania (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tallero Ⓓ Taler ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) "Emben ma ge vel ence toleres apede, no demò vin!", disc Cianbolfin. "Nben mò ğe vel enče toleres apede, no demo ving!", dis Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.)
taler.

toler (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ toler.

toler † (mar.) ↦ toler.

tolp Ⓔ prelat. *TAL- (Gsell 1999b:236) 6 1860 tolpe pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
caz. tolp amp. tolpo
s.m. Ⓜ tolps
1 paletto di sostegno della palizzata (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ palo Ⓓ Pfahl
2 persona sciocca, senza agilità (caz., amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ stupido, persona maldestra Ⓓ ungeschickter Mensch, Dummkopf ◇ a) El Zardini, chera volpe, / ‘l ea el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciar par el temon El Zardini, chéra volpe, / ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Eco, i mena anche ra volpe / Vecia, fin a śì al so luó / Par menà chi outre tolpe / Par el nas, come ch’i vó. Ecco, i mena anche ra volpe Veccia, / fina zì al so luò / Par menà chi autre tòlpe / Par el nas, come chi vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

tolp (caz.) ↦ tolp.

tolpo (amp.) ↦ tolp.

tomà (amp.) ↦ tomé.

tomada (gad., mar., Badia, fod.) ↦ tomeda.

Tomas (col.) ↦ Tomesc.

Tomasc (bra., moe., amp.) ↦ Tomesc.

tombra (bra.) ↦ tromba.

tombreta (fas., bra.) ↦ trombeta.

tomé Ⓔ *TUMBĀRE (EWD 7, 124) 6 1763 tomè ‘cado’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. tomé mar. tomé Badia tomè grd. tumé fas. tomé fod. tomé amp. tomà LD tomé MdR tomè
v.intr. Ⓜ toma
1 spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’á tut d’vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 di capelli, denti, foglie e simili che si staccano e si perdono naturalmente o per malattia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) N di chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Ung dì kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
3 di persona o animale che, perduto l’equilibrio o per altro motivo, va a terra (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) V’adore pra chësta terza Stazion, mi redentor! che tumëis da nescia, l prim iede a tiera V’adore pra chasta terza Stazion, mi redentor! che tumeis da nëscha, el prim jede a tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); d) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
4 buttarsi, abbandonarsi, per umiliazione di sé o per stanchezza (gad.) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin, ch’ara tignî en man y ara toma püra ti brac dl sposo mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling, ch ella tignìa in mang e ella toma pūra t’i bracc’ d’l sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
5 fig. incorrere, incappare (grd.) Ⓘ cadere fig.Ⓓ geraten, verfallen ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
6 fig. venire a trovarsi in una situazione o condizio-