Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1040

This page has not been proofread.


tradì
1005


di colore oscuro (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ torbido, offuscato Ⓓ trüb, verschwommen ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
torbido.

tourbel (LD) ↦ tourbel.

tourné (fod.) ↦ torné.

tous Ⓔ ven. toso ‹ TŌNSUS (T 1934:221) 6 1856 touze f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
fas. tous caz. tous bra. tous moe. tos fod. tous col. tos amp. tos LD tous
s.m.f. Ⓜ tousc, tousa, touses
adolescente, persona di giovane età (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ragazzo, giovane Ⓓ Junge ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / […] / L lo dirà El. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / […] / ‘L lo dirà El. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) perché son n pere tous, ma usà a la netijia perche son un pere tous, ma usá alla netísia IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora / e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora / e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); e) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’impiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sier. el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

tous (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ tous.

touta Ⓔ  ? 6 1844 tòutes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. touta
s.f. Ⓜ toutes
ceppaia di albero abbattuto (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ ceppo Ⓓ Baumstumpf ◇ a) Se in sescion i e come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

touta (amp.) ↦ touta.

tra Ⓔ INTRĀ (EWD 7, 145) 6 1807 tra (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. tra mar. tra Badia tra grd. tra fas. tra caz. tra bra. tra fod. tra col. tra amp. tra MdR tra
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo e anche di tempo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; P/M 1985; Ms 2005;, amp., MdR) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. / Veres? tra che? / Oh, an dij tra i Türć e i Rüssi. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. / Verres? tra ché? / Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); f) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); g) Tra na dì e l’autra, canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa Tra na di e l autra, kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); h) anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità non à portà i fruti che i sperava. anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) ‘L à vorù ronpe anche sto voo / Par esse tra i pì grei. L’á vorrú rompe anche sto vovo / Par esse tra i pí grei. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); j) Po che l ie stat segur, al dit tra se nstës pǫ k’ l íe štat sęgúr, a-l di’ tra̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

tra (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., MdR) ↦ tra.

trá (gad., mar., Badia) ↦ tré.

trà (MdR) ↦ tré.

trà † (amp.) ↦ tirà1.

trac Ⓔ it. tratti 6 1878 trattg’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. trac Badia trac
s.m. pl.
l’insieme dei tratti distintivi e caratteristici del volto (gad.) Ⓘ tratti, lineamenti Ⓓ Züge ◇ a) i trac de Genofefa, n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć, portâ la somëia de n angel i trattg’ de Genofefa, ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti, portā la someia deng angel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc y tëgn n pez i edli frëm sön chi trac dl müs smagrí e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ e tengn’ ‘ng pezz i oudli frem soung chi trattg’ d’l mūs smagrì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

trac (gad., Badia) ↦ trac.

tradí (gad., mar., Badia) ↦ tradì.

tradì Ⓔ it. tradire ‹ TRĀDERE (EWD 7, 147) 6 1828 tradì (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tradí mar. tradí Badia tradí grd. tradì fas. tradir fod. tradì amp. tradì LD tradì
v.tr. Ⓜ tradesc
ingannare la buona fede di qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933;