Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1043

This page has not been proofread.


trascuranza
1008



s.f. sg.
trascuratezza, per lo più come atteggiamento abituale (amp.) Ⓘ trascuranza Ⓓ Nachlässigkeit ◇ a) Par gran trascuranza / De ra canzelaria, / Na soma d’inportanza / I à abù bicià via Par gran trascuranza / Dera Canzellaria, / Na somma d’importanza / I á abú bicciá via Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

trascuranza (amp.) ↦ trascuranza.

trascurar (moe.) ↦ trascuré.

trascuré Ⓔ it. trascurare (da CŪRA) (EWD 7, 157) 6 1833 trascürëja (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. trascuré Badia trascuré grd. trascuré fas. trascurèr moe. trascurar fod. trascuré col. trascurà MdR trascuré
v.tr. Ⓜ trascureia
trattare con negligenza, non curare sufficientemente; omettere, tralasciare (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ trascurare Ⓓ vernachlässigen ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité, chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité, chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ trascurés, trascureda, trascuredes
che agisce con poca cura, premura, sollecitudine (fas.) Ⓘ trascurato Ⓓ nachlässig ◇ a) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir, scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir, scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.).

trascuré (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ trascuré.

trascurèr (fas.) ↦ trascuré.

trasgrescion Ⓔ it. trasgressione 6 1833 trasgre[s]ŝiuǹs pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. trasgresciun Badia trasgresciun grd. trasgrescion fas. trasgrescion fod. trasgrescion LD trasgrescion MdR trasgresciun
s.f. Ⓜ trasgrescions
infrazione di una norma, di una legge, di un ordine (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ trasgressione Ⓓ Übertretung ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

trasgrescion (grd., fas., fod., LD) ↦ trasgrescion.

trasgresciun (gad., Badia, MdR) ↦ trasgrescion.

trasparent Ⓔ it. trasparente 6 1860 trasparentes pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. trasparënt grd. trasparënt fas. trasparent fod. trasparent amp. trasparente LD trasparent
s.m. Ⓜ trasparenc

superficie di carta, di tela o di plastica, con scrit-te o disegni resi visibili mediante un’opportuna illuminazione (grd. F 2002, amp.) Ⓘ trasparente Ⓓ Transparent ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

trasparent (fas., fod., LD) ↦ trasparent.

trasparënt (gad., grd.) ↦ trasparent.

trasparente (amp.) ↦ trasparent.

trasportà (amp.) ↦ trasporté.

trasporté Ⓔ it. trasportare ‹  TRĀNSPORTĀRE (EWD 7, 159) 6 1878 trasporte 2 cong. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. trasporté Badia trasportè grd. traspurté fas. trasportèr caz. trasportèr fod. trasporté amp. trasportà LD trasporté
v.tr. Ⓜ trasporta
1 portare qualcuno o qualcosa da un luogo all’altro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ trasportare Ⓓ bringen, tragen ◇ a) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 stimolare a un comportamento, indurre a qualcosa (gad.) Ⓘ incitare Ⓓ verleiten ◇ a) Spirit de vendëta o sënn ne te trasportes ad acopé le püre Golo Spirito de vendetta o senn nè tè trasporte ad accopè ‘l pure Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ trasportés, trasporteda, trasportedes
fig. trascinato, sopraffatto da un sentimento, da uno stato d’animo (gad.) Ⓘ trasportato fig.Ⓓ mitgerissen fig. ◇ a) ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
se lascé trasporté (gad.) Ⓘ lasciarsi trasportare Ⓓ sich mitreißen lassen ◇ a) O cotan ch’an s’ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun O cutang ch’ang s’ ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

trasporté (gad., fod., LD) ↦ trasporté.

trasportè (Badia) ↦ trasporté.

trasportèr (fas., caz.) ↦ trasporté.

traspurté (grd.) ↦ trasporté.

trat Ⓔ TRACTUS 6 1878 trat (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. trat Badia trat fas. trat fod. trat
s.m. Ⓜ trac
spazio di tempo, momento, periodo (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ tratto Ⓓ Weile ◇ a) le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité ‘l vent freit e sottì ‘ng sofflā de tratt a trat dagnara tres ite da nu e in grang quantitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) Canch’al ê maiú co tö, ál vit n trat de tëmp tl desert, lüch plü spaventus co chësc Cang ch’el ē maiŭ co tou, àle vitt ‘ng tratt d’temp t’ l deſert, luc plou spaventùs che chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

trat (gad., Badia, fas., fod.) ↦ trat.

tratà (amp.) ↦ traté.

tratan (gad., Badia, grd.) ↦ tratant.

tratant Ⓔ comp. di tra + tant (EWD 7:161) 6 1878 tang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)