Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1045

This page has not been proofread.


travers
1010


vers fod. traviers col. travars amp. traes LD travers
s.m. sg.
estensione di un corpo nel senso della larghezza (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ traverso Ⓓ Quere, Querlage
de travers (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ di traverso Ⓓ quer, schräg ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves: / no m’inporta ch’i me varde / i badiote del traès. De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès: / no m’importa ch’i me varde / i Badiote del traès. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

travers (gad., mar., fas., LD) ↦ travers.

traviers (grd., fod.) ↦ travers.

travo (S. Martin, moe., fod.) ↦ tref.

tre (gad., Badia) ↦ tref.

tre (amp.) ↦ trei.

tré Ⓔ TRAHERE / *TĪRĀRE (EWD 7, 143) 6 1763 trà ‘traho’; traì jà ‘abjicio’; trà in avò ‘retraho’; trà in terra ‘sterno’; trar el flè ‘suspiro’; trar flè ‘respiro’; tra schoe ‘detraho’ (Bartolomei1763-1976:103)
gad. trá mar. trá Badia trá grd. tré fas. trèr, tirèr caz. trèr bra. trar, tirar moe. trar, tirar fod. trè amp. tirà, trà † LD tré MdR trà
v.tr. Ⓜ tira, tiron, trat
1 trarre a sé; attrarre (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ attirare, attrarre Ⓓ anziehen ◇ a) se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Amez al past gnôl porté ordöra de speziala belëza; che tirâ plü co ater a se l’atenziun dl möt A mezz’ al past gnēle portè ordura d’spezial bellezza; ch’tirā ploucche at’r a sè ‘l attenziung d’l mūtt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 applicare una forza a un oggetto per metterlo in movimento o per spostarlo, per modificarne la forma, eccetera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trarre, tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Giubileo, / Giubileo, / ne me trá pro i pîsc! Giubilèo, / Giubilèo, / ne me trà pro i pîsc! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Stajon algegres! - Tin, ton, tan / Tirà polit chele ciampane! Stasong algegress! - Ting, tong, tang / Tirà polit chelle tgiampane! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); e) Sön chësc s’ la tira la uma a se, y döt scomöta y dal gran pité êra apëna bona de gní cun chëstes cater parores Soung chesc’ s’ la tira la Uma a sè, e dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
3 scagliare, lanciare qualcosa a qualcuno o in una certa direzione, con strumenti e mezzi vari (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen, schleudern ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 giocare una carta da gioco (amp.) Ⓘ tirare Ⓓ werfen ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’ i dà spade, ‘l tira cope, / de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope. E ch’i fège po susuro, / s’ i da spade, ʼl tira cope, / dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
5 far partire un colpo d’arma, sparare (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ tirare Ⓓ abschießen ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
6 fig. stimolare a un comportamento, indurre a qualcosa (gad., grd.) Ⓘ tirare fig.Ⓓ verleiten ◇ a) y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
v.intr. Ⓜ tira, tiron, trat
soffiare con forza, spirare (gad., MdR) Ⓘ tirare Ⓓ ziehen ◇ a) Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela; ël é n tëmp deletó. Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella; ël é ‘ǹ tëmp delettó. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’aisciöda Dopo ch ‘l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ trat, trac, trata, trates
1 che è tirato, nei vari usi e significati del verbo