Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/106

This page has not been proofread.


baraca
71


gad. bandí mar. baní Badia bandí grd. bandì fas. bandir moe. bandir fod. bandì amp. bandì LD bandì
v.tr. Ⓜ bandesc
allontanare, mandare via qualcuno e costringerlo a vivere in una sede lontana e sgradita (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986 DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ relegare, esiliare, bandire Ⓓ vertreiben, verbannen ◇ a) Ah! mi fi, mefodër chi él sté, che nes á bandí te chësc bosch Ah! mi fì, meffo der chi elle ste, che nes à bandì te chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) mo cina sëgn ne te podôi splighé cotan dl bëgn, che chësc fi d’Idî nes á fat: bandí fora dl monn te chësc bosch dalunc da jënt mo cina ſengn’ nè t’ pudoi spieghè cutang d’l bengn’, che chesc’ Fì d’Iddì nes a fatt: bandì fora d’l mon t’ chesc’ bosc dalunc’ da jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

bandì (grd., fod., amp., LD) ↦ bandì.

bandiera Ⓔ it. bandiera ‹  prov. bandiera (da got. bandwô) (EWD 1, 220) 6 1856 bandiere pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. bandira mar. bandira Badia bandira grd. bandiera fas. bandiera bra. bandiera fod. bandiera amp. bandiera LD bandiera
s.f. Ⓜ bandieres
drappo di stoffa, perlopiù rettangolare, variamen-te colorato o disegnato, attaccato a un’asta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bandiera Ⓓ Fahne ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) E i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldà col stlop na schira. E i mittungs da Schitzer colla bella bandira Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MessaNovellaPescosta1879:1 (Badia).

bandiera (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ bandiera.

bandieral Ⓔ it. bandierale 6 1856 bandieral (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. bandierèl caz. bandierèl bra. bandieral moe. bandieral
s.m. Ⓜ bandierai
chi ha il compito di portare la bandiera (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ portabandiera Ⓓ Fahnenträger ◇ a) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’ amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

bandieral (bra., moe.) ↦ bandieral.

bandierèl (fas., caz.) ↦ bandieral.

bandir (fas., moe.) ↦ bandì.

bandira (gad., mar., Badia) ↦ bandiera.

bandolà (col.) ↦ bandolé.

bandolar (bra., moe.) ↦ bandolé.

bandolé Ⓔ alad. * bandolar ‹ ait. banderola ‘banderuola’ ? (GsellMM) 6 1878 bandorà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. bandoré mar. bandoré Badia bandurè fas. bandolèr bra. bandolar moe. bandolar fod. bandolé col. bandolà
v.intr. Ⓜ bandoleia
essere mosso, agitato dal vento (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ svolazzare Ⓓ flattern ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

bandolé (fod.) ↦ bandolé.

bandolèr (fas.) ↦ bandolé.

bandoré (gad., mar.) ↦ bandolé.

bandurè (Badia) ↦ bandolé.

bani (grd.) ↦ bagn.

baní (mar.) ↦ bandì.

bao Ⓔ onomatop. bau (EWD 1, 223) 6 1848 bàu (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. bau mar. bao Badia bao grd. bau fod. bau
s.m. Ⓜ bai
mostro immaginario, spauracchio per bambini (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ babào, spauracchio Ⓓ Kinderschreck, Wauwau ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Oh püre Iocl, püre vedl, püre diau, / aste aldí sëgn y odü sëgn le bau? Oh püre Iocl, pür’ vedl, pür’ diao, / ast’aldí śëgn y odü śëgn l’bao? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

bao (mar., Badia) ↦ bao.

baodié (mar.) ↦ baudié.

baojía (mar.) ↦ baujia.

bara Ⓔ nordit. bara ‹ langob. * bâra (EWD 1, 224) 6 1858 bara (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. bara mar. bara grd. bara fas. bèra bra. bara fod. bara amp. sbara
s.f. Ⓜ bares
feretro, cassa da morto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ bara Ⓓ Sarg, Totenbahre ◇ a) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de nei-gher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.).

bara (gad., mar., grd., bra., fod.) ↦ bara.

baraca Ⓔ it. baracca (EWD 1, 226) 6 1870 baracche pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. baraca mar. baraca grd. baraca fas. baraca fod. baraca col. baraca amp. baraca LD baraca
s.f. Ⓜ baraches
1 costruzione rustica e posticcia, di legno o altro materiale, usata come riparo provvisorio di perso-ne, animali e merci (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ baracca Ⓓ Baracke
2 casa estremamente misera e cadente (fod.) Ⓘ catapecchia, baracca Ⓓ baufälliges Haus, Baracke ◇ a) ln Italia vedè un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cento barache e povertà e miserie. ln Ita-lia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

baraca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ baraca.