Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1064

This page has not been proofread.


usé
1029


podesses almanco rové pro to pere zënza urté te val’ intrighe O mi Dì! se t’ pudesses almanco r’vè pro to pere zenza ortè t’ val intrighe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 incappare, imbattersi (gad. A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989) Ⓘ incorrere in una situazione Ⓓ sich in der Situation befinden ◇ a) y i me tëmi, che le plü mal l’ëise ciamó urtada chësta ota. e i m’teme, ch’ ‘l plou mal l’aiſe ciamò urtada chesta ota. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

urté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ urté.

ürté (mar.) ↦ urté.

urtèr (fas.) ↦ urté.

Urtijei (LD) ↦ Urtijëi.

Urtijëi 6 1821 Urtiʃhëi (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:55)
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei
topon.
paese e comune in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.).

Urtijëi (gad., grd.) ↦ Urtijëi.

us (grd.) ↦ ujo.

us (moe.) ↦ usc.

usà (col., amp.) ↦ usé.

usanza Ⓔ it. usanza (cfr. EWD 1, 178) 6 1763 osanza ‘ritus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. usanza, osanza † mar. üsanza Badia usanza grd. usanza fas. usanza caz. usanza bra. usanza fod. usánza amp. usanza LD usanza
s.f. Ⓜ usanzes
consuetudine di vita, comportamento tipico di un’epoca, di una zona, di un popolo, di una classe sociale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ usanza Ⓓ Brauch, Gepflogenheit ◇ a) Me piasc veder co i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) Descheche l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. Deske ke l era la usanza i etres egn, […] coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.)
a usanza de (fas.) Ⓘ alla moda di Ⓓ nach der Mode von ◇ a) al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todösch ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.).

usanza (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., amp., LD) ↦

usanza.

usánza (fod.) ↦ usanza.

üsanza (mar.) ↦ usanza.

usar (bra., moe.) ↦ usé.

usc (gad., mar., Badia, grd.) ↦ ousc.

usc Ⓔ ŌSTIUM (EWD 7, 241) 6 1845 (BrunelG, MusciatSalin1845:3)
gad. üsc Badia üsc grd. usc fas. usc caz. usc bra. usc moe. us fod. usc amp. usc LD usc
s.m. Ⓜ usc
porta, per lo più con riferimento all’ambito domestico o a locali di modesta apparenza (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uscio, porta Ⓓ Tür, Zimmertür ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng." BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); b) Intant che l’era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa Intant, ke l era alò meʒ gram e meʒ sperdù, ven fora per n uš na bela tousa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); c) Ara â apëna dit chëstes ultimes parores, che le vësco venerabl gnô da üsc ite Ella ā appena ditt chestes ultimes parores, che ‘l vesco venerabile gnē da usc’ ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

usc (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ usc.

üsc (gad., Badia) ↦ usc.

usé Ⓔ *ŪSĀRE (EWD 1, 178) 6 1763 ozè ‘usitatus’; usà ‘asuetus’ (Bartolomei1763-1976:90, 104)
gad. usé † Badia usé † grd. usé fas. usèr caz. usèr bra. usar moe. usar fod. usé col. usà amp. usà LD usé
v.tr. Ⓜ usa
1 fare uso, servirsi di qualcosa, o anche di qualcuno, sia per una particolare utilizzazione o finalità, sia abitualmente (grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ usare Ⓓ gebrauchen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
2 far prendere un’abitudine fisica o morale (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abituare, avvezzare Ⓓ gewöhnen ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma no te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ usés, useda, usedes
che ha fatto l’abitudine a qualcosa (gad. B 1763, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abituato Ⓓ gewohnt ◇ a) N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà ala netijia. Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà,