Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1068

This page has not been proofread.


1033
1033


da La val / Che adess i diss ‒ Sepon / Con eser n gran mincion / A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

val (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ val.

Valantin (grd., fas., fod.) ↦ Valentin.

Valbona 6 1844 Valbòna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. Valbona
topon.
malga in val d’ansiei, a nord del gruppo del sorapiss, in comune di cortina d’ampezzo (amp. C 1986) Ⓘ Valbona Ⓓ Valbona ◇ a) Besen vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua Bezèn vede, can ch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Valbona (amp.) ↦ Valbona.

valch Ⓔ ALIQUID + QUALIS (Gsell 1992a:149) 6 1805 velch (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. valch mar. valch Badia valch grd. velch fas. vèlch caz. vèlch bra. valch moe. valch fod. velch col. valch amp. algo LD valch MdR valch
pron. inv.
forma pronominale, riferita a cosa indeterminata, e concordata di regola come maschile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ qualcosa Ⓓ etwas ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); d) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand, y tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand, y tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); f) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); g) No vorave śì de mente / de dì algo del cassier No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); h) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); i) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); j) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) nesciugn no ge saea dir vèlch de chela jent che el domanèa dò. nešugn no ğe saea dir valk de kela ʒ̉ent, ke el domanea dò. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); l) E po sul confin de stato cheste l’é cose necessarie. Se non fosse valch de peso E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. Se non fosse valg de peso AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); n) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona. l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.)
agg. Ⓜ inv.
alcuni, non molti (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ qualche Ⓓ einige ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) Ió volesse valch carantan / Dapò ve sone l treplan. Io volössö valc carantàn / Dapò vö sonö il treplan. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Romestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr." "Se te ves, te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); e) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) La seniëura al udì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.) ☟ calche.

valch (gad., mar., Badia, bra., moe., col., LD, MdR) ↦

valch.

Valdander 6 1858 Valdander (PescostaC, BonesEghes1858-1994:230)
gad. Valdander Badia Valdander
topon.
bagno con acqua minerale presso antermoia in val

Valdander