Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1070

This page has not been proofread.


valgugn
1035


zionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Eviva i bugn amici e les bones e valëntes amiches! Evviva i bugn amici e les bonnes e valëntes amiches! DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
3 che agisce od opera con cura attenta e scrupolosa (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ diligente Ⓓ fleißig ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); d) che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté. che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse, perché te sei tan valent dalle portè. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc, / Vëgn adarlerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupendes. Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg, / Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

valent (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ valent.

valënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ valent.

Valentin 6 1856 Valentin (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Varentin mar. Varentin grd. Valantin fas. Valantin caz. Valentin bra. Valentin fod. Valentin, Valantin amp. Valentin LD Valentin
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Valentino Ⓓ Valentin ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Valentin (caz., bra., fod., amp., LD) ↦ Valentin.

valer (fas., bra.) ↦ valei.

Valgere (moe.) ↦ Valiere.

valgó Ⓔ ALICUBI (EWD 7, 256) 6 1812 valgò (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. valgó Badia valgò fas. valgó bra. valgó moe. valgó fod. valgò MdR valgó
avv.
in qualche luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DA 1973, fod. T 1934; Pe 1973; Pz 1989, MdR) Ⓘ in qualche posto, da qualche parte Ⓓ irgendwo, irgendwohin ◇ a) No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. Stajede ben. Me n vaghe. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl? N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl? DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) mo os tignis, che mi corp sides bele valgó frat te val’ büsc te chësc bosch ascognü mo os tignīs’, ch’mi corp sii belle valgo frat te val busc’ te chesc’ bosc ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

valgó (gad., fas., bra., moe., MdR) ↦ valgó.

valgò (Badia, fod.) ↦ valgó.

valgugn Ⓔ *ALICŪNUS (EWD 7, 257) 6 1763 valgugn ‘aliquis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. valgügn mar. valgügn Badia valgügn grd. valguni fas. valgugn caz. valgun, velcun, velgun bra. valgugn moe. valgugn fod. valgugn LD valgugn MdR valgügn
pron. Ⓜ valgugn, valguna, valgunes
uno, qualche persona, qualche cosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qualcuno Ⓓ jemand ◇ a) S’en stà bëin e sarà felize / E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice / E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); c) L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); d) ma ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa per nia ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); f) Mo por gauja ch’al i é sté dit da valgügn, che süa fadia foss por nia Ma per gauža, ch’ål i é stę dit da valgun, che süa fadia fossa pẹr nia PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); g) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach y tan da nia Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); h) Ma l i’é sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ calcheun
agg. Ⓜ valgugn, valguna, valgunes
più di uno, certi, per indicare una quantità indeterminata e limitata di persone o cose numerabili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ alcuni Ⓓ einige ◇ a) Y do n valgun dis chësc fi plu jëunn s’ à tëut si roba, y se n ie jit te n paesc dalonc I do ‘n valgung dis chesc fi plù yeun s’ ha teut si roba, i sen ie yit t’ n pavisc dalontsc Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerá a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); d) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); e) Pere, da ulà vëniel pa che valgun