Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1074

This page has not been proofread.


vecio
1039


amp. guarì LD varì MdR varì
v.tr. Ⓜ varesc
rimettere in salute (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guarire Ⓓ heilen ◇ a) Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ntendù y es audì? Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ententù i es audi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) ch’el no guaria i bestiame / Dute cuante el saon; / Ma co l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ autra chistion. ch’el no guariva i bestiame / Dute quante el saón; / Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Na uma, püch plü atempada, co iö, fô scialdi amarada, y la füria ê da borjú sciöche la mia; degügn ne n’ê bugn de la varí Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù sceoucche la mia; d’gungn ‘nen ē bongn’ d’la varì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
v.intr. Ⓜ varesc
recuperare la salute (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guarire Ⓓ genesen ◇ a) Paziënza, mi care! Orun pa sperè, che te varësces tost. Paziënza, mi care! Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) mo apëna ch’al ê varí y renforzé sciöche na flu, na bela doman d’aisciöda, la uma le tol por la man, y le mëna alaleria mo appena ch’el ē varì e ringforzè sceoucche na flu, na bella domang d’ainsceuda, la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ varis, varida, varides
rimesso in salute (fas.) Ⓘ guarito Ⓓ genesen, gesund ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

varì (grd., fod., LD, MdR) ↦ varì.

variëta (gad., mar., Badia) ↦ vareta.

various Ⓔ deriv. aggettivale da lad. * varié ‹ it. variare 6 1833 variùs (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
MdR varius
agg. Ⓜ variousc, variousa, variouses
suscettibile di modificazione (MdR) Ⓘ variabile Ⓓ wechselhaft ◇ a) Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR).

varir (fas., bra.) ↦ varì.

varius (MdR) ↦ various.

varonté (mar.) ↦ varenté.

vars (col.) ↦ vers1.

vars (col.) ↦ vers2.

vassal Ⓔ it. vassallo 6 1878 vassalli pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. vassal Badia vassal grd. vassal
s.m. Ⓜ vassai
nel sistema feudale del medioevo, chi riceveva l’investitura di un feudo dietro giuramento di fedeltà al sovrano o a un signore (gad.) Ⓘ vassallo Ⓓ Vasall ◇ a) canch’ara, […] anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, i lasciâ do les gravaries ai sudic y vassai, […] s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza cang ch’ella, […] annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, […] s’elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

vassal (gad., Badia, grd.) ↦ vassal.

ve (fas., fod., amp.) ↦ vé.

ve (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ ves.

Ⓔ imperativo di vedei 6 1812 vè! vè! (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. vé mar. vè Badia vè grd. vé fas. ve caz. veh bra. veh fod. ve amp. ve MdR vè
interiez.
si usa per indicare, mostrare, annunciare, presentare qualcuno o qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988; C 1986, MdR) Ⓘ guarda, ecco Ⓓ sieh mal, schau ! ◇ a) Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Vè, che da vedli n’imparen nia plü, vè. Vé, che da vedl[i] n’impareǹ nia plü, vè. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); e) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! / Ara ti fej tan me! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! / ’La ti fêj tan mè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela veh." L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); g) Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); h) Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura, o cotan smarida y scomöta! Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura, o cutang smarida e scomoūta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
vedé (MdR) Ⓘ veda Ⓓ sehen Sie ◇ a) Canch’ël à finì, dij le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, iö sun vedl e n püch de valch mëssi bëire." Quan ch’ël ha finì, diŝ le boadù: "Odé, nobl Signur Vicare, jeu suǹ vedl e ‘ǹ püc de valq mëssi bëire." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

(gad., grd.) ↦ vé.

(mar., Badia, MdR) ↦ vé.

vea (fas., col., amp.) ↦ vueia2.

vecio Ⓔ venez. vecio (EWD 7, 279) 6 1865 vecci m. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. vecio mar. većio Badia većio fod. vecio
agg. Ⓜ veci, vecia, veces
che è piuttosto avanti negli anni, è di età avanzata (gad. Ma 1950; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ anziano, vecchio Ⓓ alt, betagt ◇ a) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci