Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1080

This page has not been proofread.


vegnì
1045


la ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Vegnirà pa ben da vaèr, / Cara mère, gé voi magnèr. Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); d) L ie bën vëira, respuend l vëidun, ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! L’jè bëŋ vëira, respuend ‘l vëidum, ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) Ah! n lüch, olach’an á fat bunté, vëgnel dagnora ertsura ad arbandoné, sides tan burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullac ch’ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
7 sopraggiungere, presentarsi o manifestarsi in modo più o meno improvviso; accadere, capitare (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Y do, ch’ël s’ova magià via dut, iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën I dò, ch’el s’oa magià via tutt, jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); f) e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël de bujen e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs, e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); g) Fajé meo ad azetara / senza v’in avé parmal; / no r’ usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Apò ra garlandes, / Apò dute in arśento; / Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Appó ra garlandes, Appó dute in arzento; Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); i) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denan ch’el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
8 essere portato istintivamente a fare qualcosa, averne l’impulso (amp.) Ⓘ venire Ⓓ gelangen ◇ a) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
9 essere la causa, la ragione (grd.) Ⓘ venire Ⓓ kommen ◇ a) L pitl à damandà: "Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: "pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
verbo ausiliare Ⓜ vegn, vegnon, vegnù
1 ausiliare per la formazione del passivo d’azione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ werden ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëii plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl paravis. j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè, e chëst é la cauja, che iö scrì plü bëin che iö ne rajone. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè, e quëst é la cauŝa, ch’jeu scrì plü bëiǹ ch’jeu ne raĝione. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo; gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees. mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo; ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Pere, é ufendù Idie y nce vo, ne merite plu de unì tlamà vosc fi. Père, hè uffendù Iddiè i ‘nciè vo’, ne merite plù d’uni tlamà vosc fì. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Se in sescion i e come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); g) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); h) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); i) per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele che come sente te vegn fat a ti, perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti, perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ ester, sté1
2 ausiliare per la formazione del futuro analitico (MdR) Ⓘ venire Ⓓ werden ◇ a) No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité. No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
se vegnì (gad. V/P 1998, fod. Pz 1989; DLS 2002, MdR) Ⓘ andare d’accordo, mettersi d’accordo, accordarsi Ⓓ sich einigen, sich einig werden, sich vertragen, sich versöhnen ◇ a) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quan ch’ël