Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1097

This page has not been proofread.


viere
1062


viere (grd., fod., amp., LD) ↦ viere.

vierech (fas., bra.) ↦ viere.

vieres (grd.) ↦ viers1.

viers (grd., fod.) ↦ vers1.

viers (grd., fod.) ↦ vers2.

viesta Ⓔ VESTIS (EWD 4, 20) 6 1832 vìeshta (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. iesta mar. iesta Badia iesta grd. viesta fas. viesta caz. viesta bra. viesta fod. viesta LD viesta MdR viesta
s.f. Ⓜ viestes
1 vestito maschile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abito maschile Ⓓ Anzug, Herrenanzug ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so père à dit a si famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo Ma so pére a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Ëla m’é massa strënta. Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. Ëlla m’é massa strënta. Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR)
2 vestito in generale (anche fig.), per lo più con riferimento all’abito femminile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ veste Ⓓ Kleid ◇ a) canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta de òr chan chö la ö sinschitô, al gö a dat unô bella viesta dö ôr ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); b) la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Vigni isté, dijôse, Dî i dá [ala cerva] na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. Vign’istè, dijōſe, Dì i dà [ala cerfa] na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); d) ’Cër la fin dl past él capité le curier cun les iestes ala contëssa, ch’é retornada tl ander Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa, ch’è ritornada t’ l andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

viesta (grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ viesta.

viestì (amp.) ↦ vestì.

vif Ⓔ VĪVUS (EWD 7, 313) 6 1763 vì ‘vivus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vi mar. vi Badia vi grd. vif fas. vif caz. vif bra. vif fod. vif amp. vivo LD vif
agg. Ⓜ vifs, viva, vives
1 che vive, che è dotato di vita, che ha le funzioni caratteristiche della vita proprie degli organismi viventi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vivo Ⓓ lebendig ◇ a) Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Mo sëgn mësson mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) maion, y stajon de bona ueia. Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. majong, y staschong de bona voja. Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san, che se cherdea che l fosse perdù e mort. te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang, che se credèa che el fozza perdù e mort. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto. e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) i l’à lascià ló più mort che vif il la lassà lô piu môrt chö vif ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.)
2 pronto di riflessi, versatile (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vivace Ⓓ lebhaft ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 riferito a colore o luce, molto intenso, brillante (gad.) Ⓘ vivo Ⓓ leuchtend ◇ a) Uma, i popi dles sleghes ê gnüs bi ciüfs blanc, sciöche nëi, les atres fëies é plü vies, y düc i lëgns s’á vistí deboriada n bel corú blanch o cocenin. Uma, i popi d’les slěghes ē gnus bi ceuff blanc’, seoucche nei, les atres fouies è plou vives, e duttg’ i legn’s s’à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
s.m.f. Ⓜ vifs, viva, vives
persona vivente (gad.) Ⓘ vivo Ⓓ Lebende ◇ a) Comparide Venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
s.m. sg.
riferito a colore o luce (gad.) Ⓘ lucentezza Ⓓ Leuchten ◇ a) Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. Purfing i oudli ā purdù ‘l vì, e stē sŏtt, sŏtt, e laprò la ceìra seccia for d’m’ſura ā fatt d’chella Signura ‘l retratt d’la somma m’ſeria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

vif (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ vif.

Vigile 6 1856 Sen Vile (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. Vigile mar. Fighile bra. Vile moe. Vile fod. Vigile
antrop.