Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1099

This page has not been proofread.


vigniun
1064


FOD1832:151 (fod.); d) Dijéme mo, chi che é stè, che ves à dè da crëie chëstes cosses? / Vignun le dij. / Chëst vignun sëise demà vos. Diŝeme mó, chi [ch’] é stè, che ves ha dè da crëÿe questes cosses? / Vignuǹ le diŝ. / Quest vignuǹ sëise demà vos. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); f) ogniuna aessa volù esser la più bela ogniuna aesa volù esser la più bela BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); g) Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode dì? Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode di? Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); h) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); i) vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); k) Ëis pö dit: Vé, ch’i sun ala porta y bati, vignun che m’alda y deura sará vijité da me Ais pou ditt: Vè, ch’i sung alla porta e batte, vignung ch’m’alda e deura, sarà visitè da mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

vigniun (fas., fod.) ↦ vigniun.

vignun (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ vigniun.

Vigo (amp.) ↦ Vich.

vijin (gad., Badia, bra., MdR) ↦ vejin.

vijinanza (gad., mar., Badia, caz., amp.) ↦ vejinanza.

vijinánza (fod.) ↦ vejinanza.

vijita Ⓔ it. visita 6 1833 vijita (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. vijita mar. vijita Badia vijita grd. vijita fas. vìjita fod. vijita amp. vijita LD vijita MdR vijita
s.f. Ⓜ vijites
atto di andare a trovare, a visitare qualcuno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ visita Ⓓ Besuch ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia, e sëise sigüda, che vosta vijita me sarà sëmper cara. Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia, e sëise sigüda, che vosta viŝita me sarà sëmpr cara. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Mia bona jënt, dijôra, me fajëis na gran ligrëza cun osta vijita Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

vijita (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ vi-

jita.

vijità (amp.) ↦ vijité.

vìjita (fas.) ↦ vijita.

vijitar (bra.) ↦ vijité.

vijité Ⓔ it. visitare ‹ VĪSITĀRE (EWD 7, 326) 6 1763 visitè ‘visito’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. vijité mar. vijité Badia vijité grd. vijité fas. vijitèr bra. vijitar fod. vijité amp. vijità LD vijité MdR vijité
v.tr. Ⓜ vijiteia
1 andare a trovare qualcuno (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ visitare Ⓓ besuchen ◇ a) so proprio pastor d’animes, […] che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês sò proprio pastor d’animes, [.] che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Deache la contëssa ne la conesciô, i án dit, che chëra é Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun Dea che la contessa nella con’sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
2 esaminare accuratamente (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fas. A 1879; R 1914/99) Ⓘ controllare, esaminare Ⓓ kontrollieren, prüfen ◇ a) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

vijité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ vijité.

vijitèr (fas.) ↦ vijité.

Vijo 6 1848 Vijo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. Vijo Badia Vijo
antrop.
(gad.) Ⓘ Luigi Ⓓ Alois ◇ a) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

Vijo (gad., Badia) ↦ Vijo.

vil Ⓔ it. vile 6 1873 vile (Anonim, Monumento1873:4)
amp. vile
agg.
riferito a persona, di scarso o nessun valore morale e intellettuale, spregevole (amp.) Ⓘ vile Ⓓ unedel, gemein ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

vila Ⓔ VĪLLA (EWD 7, 327) 6 1763 villa ‘pagus’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vila mar. vila Badia vila grd. vila fas. vila caz. vila fod. vila col. vila amp. vila LD vila
s.f. Ⓜ viles
1 piccolo centro abitato isolato tipico specialmente della val badia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vila Ⓓ Weiler ◇ a) Al s’an é jü y se mët pro önn dla ciüté de chël lü, y cösc l’á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí. E s’en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chel lüc, e chest l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi. HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); b) Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) Me dijeva da