Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1100

This page has not been proofread.


vin
1065


puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 centro abitato di limitate proporzioni (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ villaggio Ⓓ Dorf ◇ a) L’é jit ju per la vila a domanèr l’un e l’auter L è ʒ̉it ʒ̉u per la vila a domanér l un e l auter BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); b) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

vila (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., amp., LD) ↦ vila.

vilaje Ⓔ it. villaggio 6 1870 villazzio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fas. vilaje col. vilazio †
s.m. Ⓜ vilaji
centro abitato di limitate proporzioni (fas. DILF 2013, col.) Ⓘ villaggio Ⓓ Dorf ◇ a) ln Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

vilaje (fas.) ↦ vilaje.

vilan Ⓔ it. villano ‹ VĪLLĂNUS (EWD 7, 329) 6 1862 vilan (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. vilan Badia vilan grd. vilan fas. vilan fod. vilan col. vilan amp. vilan
s.m.f. Ⓜ vilans, vilana, vilanes
persona grossolana e sgarbata (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pz 1989, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ villano Ⓓ Grobian, roher Mensch ◇ a) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente / e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente / e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

vilan (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp.) ↦ vilan.

vilanamente (moe.) ↦ vilanamenter.

vilanamenter Ⓔ it. villanamente 6 1875 villanamenter (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. vilanamënter Badia vilanamënter grd. vilanamënter bra. vilanamenter moe. vilanamente fod. vilanamenter
avv.
in modo villano, con villania (gad., grd., bra., moe., fod.) Ⓘ villanamente Ⓓ auf grobe Art und Weise ◇ a) e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada e canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) y tl gní ritur da iló rovada a Cipro, éra gnüda maltratada vilanamënter da canaia de jënt ẹ tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro, ẹlla gnüda maltrattada villanamåinter da canaja dẹ žåint PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Tel retorné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omeni Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vilanamenter (bra., fod.) ↦ vilanamenter.

vilanamënter (gad., Badia, grd.) ↦ vilanamenter.

vilazio † (col.) ↦ vilaje.

Vile (bra., moe.) ↦ Vigile.

vile (amp.) ↦ vil.

viliacaria Ⓔ it. vigliaccheria 6 1875 villiaccheria (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. viliacaria moe. viliacheria
s.f. Ⓜ viliacaries
condizione di chi è vile, codardo (gad. DLS 2002, moe.) Ⓘ vigliaccheria, codardia, viltà Ⓓ Feigheit ◇ a) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

viliacaria (gad.) ↦ viliacaria.

viliacheria (moe.) ↦ viliacaria.

viltà (fas., bra., moe., fod.) ↦ vilté.

vilté Ⓔ it. viltà 6 1875 viltá (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. vilté fas. viltà bra. viltà moe. viltà fod. viltà
s.f. Ⓜ viltés
atteggiamento o comportamento determinato dal rifiuto di affrontare pericoli o responsabilità, dovuto a codardia o pavidità (fas., fod.) Ⓘ viltà, vigliaccheria, codardia Ⓓ Feigheit ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor, che no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor, che non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) perché el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) l era de temperament cojì frat e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà ne soportáva l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

vilté (gad.) ↦ vilté.

vin Ⓔ VĪNUM (EWD 7, 330; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Bin-u) 6 1763 vign ‘vinum’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vin mar. vin Badia vin grd. vin fas. vin caz. vin bra. vin fod. vin amp. vin LD vin MdR vin
s.m. Ⓜ vins
bevanda alcolica ottenuta dal mosto d’uva fatto