Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1102

This page has not been proofread.


vista
1067


1 disposizione a fare il bene per se stesso, senza attendersi alcun utile, sia nella vita privata che in quella pubblica (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ virtù Ⓓ Tugend ◇ a) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); b) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) "Idî istës á ordiné chësc triunf dla virtú porsura le viz;" "Iddì istess à ordinè chesc’ trionfo d’la virtù pursura ‘l vizio;" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 qualità, pregio (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ virtù Ⓓ Tugend ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve recever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Veci de miric Onorandi, / De dignité virtú y fadies. Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) "Auter che berdon" disc un de chisc lères, chel l’é n mantel che l’à na grandiscima virtù. "Auter ke berdon, diš un de kiš leres, - kel l e un mantel ke l a na grandissima virtu. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); d) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus, mo cun dötes chëstes virtus incapaze de se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia. Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso, mo cung duttes chestes virtūs incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
3 capacità di fronte a compiti determinati (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talento, abilità Ⓓ Geschicklichkeit, Begabung, Talent ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content / t’es moro, e slocé, ma t’as talent / te sas velch, e t’as virtù. Valent Thomes Valent / con ti son dart content / tes moro, e slochie, ma tas talent / te sas velch, e tas virtu. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Élo śentes da talento / Scusà… Besties se voré… / Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Elo zentes da talento / Scusà… Besties se vorè… / Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

virtù (grd., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ virtù.

virtuos (moe.) ↦ virtuous.

virtuous Ⓔ it. virtuoso 6 1878 virtuosi s.m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. virtuus Badia virtuus fas. virtuous moe. virtuos fod. virtuous
agg.
dotato di virtù (Badia, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ virtuoso Ⓓ tugendhaft ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
s.m.f.
persona dotata di virtù (Badia) Ⓘ virtuoso Ⓓ Tugendhafter ◇ a) Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

virtuous (fas., fod.) ↦ virtuous.

virtuus (gad., Badia) ↦ virtuous.

vis Ⓔ significato ‘viso’ ‹ VĪSUS, 9384 (Q/K/F 1988:387); significato ‘fronte’ ‹ irradiato anticamente dalla Padania (Gsell 1992a:154) 6 1860 vis (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
fas. vis fod. vis amp. vis LD vis
s.m.
1 parte anteriore del capo, estesa dalla fronte al mento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ viso, faccia Ⓓ Gesicht ◇ a) Inze duto el to bel vis, / t’as un zerto nossicé… / me par de esse in paradis / co me scento pede te! Inse duto el to bel vis, / t’as un zerto no si cié… / me par de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
2 regione della testa corrispondente all’osso frontale, compresa tra le sopracciglia e la radice dei capelli (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fronte Ⓓ Stirn.

vis (fas., fod., amp., LD) ↦ vis.

visin (col.) ↦ vejin.

vist Ⓔ dtir. wisst (Q/K/F 1988:387) 6 1844 vista (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. vist, vista (her)
interiez.
comando ai cavalli per andare a sinistra (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ a sinistra (comando per i cavalli) Ⓓ nach links (Befehl für die Pferde), wist ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

vist (amp.) ↦ vist.

vista Ⓔ it. vista 6 1833 vista (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
gad. vista mar. vista Badia vista grd. vista fas. vista caz. vista bra. vista fod. vista amp. vista LD vista MdR vista
s.f. Ⓜ vistes
1 senso specifico deputato alla percezione degli stimoli luminosi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. 8A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ vista Ⓓ Sicht, Sehvermögen
2 campo visivo (gad.) Ⓘ vista, visuale Ⓓ Blickfeld ◇ a) a Idî su, che döt sá, l’á in vista - / Düc ëi dl pice nosc paisc - / Di gragn bëgns lungia lista, / Che ëi á trat dal paraisc. Iddì su, ch’dutt sa, l’ha in vista - / Duttg’ èi d’l picce nosc’ paisc’ - / Di grangn’ beingn’s lungia lista, / ch’ei ha tratt dal Paraisc’. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Le lu inciornì à lascè tomè le bocun, y é brodorè colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’à tut de vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)