Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1103

This page has not been proofread.


vista
1068



3 capacità di prevedere e giudicare le cose, prontezza d’intuito (fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ accortezza, avvedutezza Ⓓ Umsicht, Sorgfalt ◇ a) E coscì el diornista / Podea esse anpezan; / Ma lore à abù ra vista / D’i dà a un outro chel pan… E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan; / Ma lore á abú ra vista / Di dá a un autro chel pan… Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
4 atteggiamento, aspetto che manifesta sentimenti o stati d’animo (fas.) Ⓘ espressione Ⓓ Miene ◇ a) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier, e dapò sul medemo desch l’à pojà su l brac cianch e l comedon dret, e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér, e dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret, e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
perde de vista (MdR) Ⓘ perdere di vista Ⓓ aus den Augen verlieren ◇ a) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

vista (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ vista.

vista (her) (amp.) ↦ vist.

vistì Ⓔ VESTĪRE (EWD 7, 339) 6 1763 vestì ‘vestio’; vestì ‘vestis’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. vistì mar. iestì Badia vistì grd. vestì fas. vestir caz. vestir bra. vestir fod. vestì col. vistì, vestì amp. vestì, viestì LD vestì MdR vistì
v.tr. Ⓜ viest
coprire con abiti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vestire Ⓓ bekleiden, anziehen ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc. portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) [Chëst vestimënt] Iö ne l’à mai odü iö. / Iö me le vieste da inré na ota. [Quest vestimënt] Jeu ne l’ha mai odü jeu. / Jeu me le vieste da inré ‘na óta. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); e) Ći guant vorëise vistì? Chël che i à avü inier. Çhi gúant vorëise vistì? Quël ch’j’ha avü inier. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); f) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) spo s’àra vistì, s’à tut la crusc de lëgn cun se, por amabl recordanza de sües pënes, y s’un và spo s’à la vistì, s’ ā tutt la crusc’ d’lengn’ cung sè, pur amabil r’cordanza d’suus penes, e s’ung va DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ vestis, vestida, vestides
1 che ha gli abiti addosso (gad., fas., amp.) Ⓘ vestito Ⓓ bekleidet ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) Ohu! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); d) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer) él resté n pez spordü y frëm Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 avvolto, circondato, ricoperto (gad.) Ⓘ rivestito Ⓓ bedeckt ◇ a) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceoc ch’elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
s.m. Ⓜ vestis
1 capo d’abbigliamento (fod. Pz 1989, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ vestito Ⓓ Kleid ◇ a) Ma el pare ‘l à dito ai so serve: Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestìlo, e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes Ma el pare l’ha ditto ai so serve: Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
2 assortimento di abiti (fas.) Ⓘ vestiario Ⓓ Kleidung ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.)
se vistì 1 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vestirsi Ⓓ sich bekleiden ◇ a) ’Es laora duto ‘l an / Par vestirse an par an. Es laora duto l’an / Par vestirse an par an. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) 2 (Badia) Ⓘ rivestirsi, ricoprirsi Ⓓ sich bedecken ◇ a) y düc i lëgns s’à vistí deboriada n bel corù blanch o cocenin. e duttg’ i legn’s s’à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

vistì (gad., Badia, col., MdR) ↦ vistì.

vistimënt (gad., Badia) ↦ vestiment.

Vit 6 1856 Vit (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. Vi mar. Vi bra. Vit fod. Vito
antrop.
(gad. V/P 1998, bra. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ Vito Ⓓ Veit ◇ a) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

Vit (bra.) ↦ Vit.

vita Ⓔ it. vita ‹  VĪTA (EWD 7, 341) 6 1763 vita ‘vita’ (Bartolomei1763-1976:106)