Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1122

This page has not been proofread.


zerché
1087


zënza urté in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
avv.
1 in caso contrario (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ se no, altrimenti Ⓓ ansonsten, sonst, anderenfalls ◇ a) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); b) y chësc messâ ester, zënza ne podô jí degun uomo a Paraisc, no iö, no tö e chesc’ m’ssā est’r, zenza nè podō jì d’gung uomo a Paraisc’, no iou, no tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 abitualmente (gad., grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di solito, normalmente Ⓓ gewöhnlich, normalerweise ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
3 a parte questo (gad.) Ⓘ oltre a ció Ⓓ sonst ◇ a) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, descurime döt S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me confidè, descurimme dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) O! desfantëiete amabl segnal da mi edli, la cosciënza me crüzia zënza assá O! desfanteiete amabil signal da mi oudli, la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
senza.

zenza (fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ zenza.

zënza (gad., Badia, grd.) ↦ zenza.

zenza de outro (amp.) ↦ zenzauter.

zënzater (gad., Badia) ↦ zenzauter.

zenzauter Ⓔ it. senz’ altro (GsellMM) 6 1841 senz’ auter (SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252)
gad. zënzater mar. zonzater Badia zënzater grd. zënzauter fas. zenz’auter fod. zenzauter col. senzauter amp. zenza de outro, senzoutro
avv.
1 sicuramente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ certamente Ⓓ gewiss ◇ a) I sun amarada, mi fi, y möri zënzater, dijera portina. I sung amarada, mi fì, e moure zenz’ at’r, disc’la pŏrtina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 senza creare difficoltà (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ senz’altro Ⓓ ohne Weiteres ◇ a) Y ël ie levà su, y s’à metù zënzauter sun streda per jì a cësa. I el iè levà su, i s’ ha mettù senz’ auter sun streda per gì a ciäsa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); b) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora, ordinëia n bun past a sü soldas stanc, y zënzater dál sëgn, da le lascé su à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora, ordineia ‘ng bung past a su soldās stanc’, e zenz at’r dale sengn’, d’l lascè sŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

zenzauter (fas., fod.) ↦ zenzauter.

zënzauter (grd.) ↦ zenzauter.

Zenzenie 6 1870 Zenzenie (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. Zenzenie
topon.
paese e comune dell’agordino in provincia di belluno (col.) Ⓘ Cencenighe Ⓓ Cencenighe ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chis e chi dei nuos visign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Zenzenie (col.) ↦ Zenzenie.

Zenzo (amp.) ↦ Vinzenz.

zeola (col., amp.) ↦ ciola.

zeolit Ⓔ it. zeolite / dt. Zeolith 6 1812 Zeolitg pl. (GiulianiGB, Gespräch1812:1)
fas. zeolit bra. zeolit
s.m. Ⓜ zeolic
ogni appartenente a una famiglia di minerali corrispondenti a silicati idrati (fas.) Ⓘ zeolite Ⓓ Zeolith ◇ a) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi Zeolitg i è da do le palle. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

zeolit (fas., bra.) ↦ zeolit.

zerca Ⓔ nordit. çerca 6 1873 zerca (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
fod. zerca col. zercia amp. zerca
s.f. Ⓜ zerches
attività diretta a trovare qualcuno o qualcosa (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ cerca Ⓓ Suche ◇ a) Ma con zerte ‘l é da ride / R’esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

zerca (fod., amp.) ↦ zerca.

zercà (amp.) ↦ ciarcé.

zercà (amp.) ↦ zerché.

zercé (col.) ↦ ciarcé.

zercé (col.) ↦ zerché.

zerché Ⓔ nordit. çercar ‹ CIRCĀRE, 1938 (Q/K/F 1988:394) 6 1828 cercà p.p. m. sg. (PlonerM, VedlMut1828:345)
gad. zerché mar. zerché Badia zerchè grd. zerché fod. zerché col. zercé, zarcé amp. zercà
v.tr. Ⓜ zerca
impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ricercare, cercare Ⓓ suchen ◇ a) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. / Mé na bona ei zercà: / Ma na tela n’ei giapà. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. / Me n’a bona ei cercà: / Ma na tella n’ei giappa. PlonerM, VedlMut1828:345 (grd.); b) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / el no zerca in duto l’an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i l vorea piovan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.)
zerché de (grd. G 1923; Ma 1953, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ cercare, provare Ⓓ versuchen ◇ a) Chi