Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/146

This page has not been proofread.


busc
111


burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullacch’ ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 che suscita repulsione sul piano morale (grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h] â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
3 (sempre anteposto) con valore rafforzativo, in espressioni di recriminazione o ingiuriose (gad.) Ⓘ brutto Ⓓ scheiß ◇ a) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia)
4 dannoso, pericoloso; preoccupante (gad., fas., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ brutto Ⓓ gefährlich ◇ a) O segnor scì. L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele O Segnor sì. L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
5 di tempo, di stagione, freddo, piovoso, inclemente (gad.) Ⓘ brutto Ⓓ schlecht ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
avv.
in malo modo (gad.) Ⓘ malamente Ⓓ schlimm, übel ◇ a) tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) tl dé ota da iló éra rovada a Cipro y stada patociada burt da stleta jënt tel dę o̮ta da ilò ẹra ro̮àda a Cipro̮ e stada spato̮ććada burt da stlötta žånt PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

burt (gad., S. Martin, Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ burt.

burto (amp.) ↦ burt.

burvé (grd.) ↦ sburvé.

burvè (Badia) ↦ sborbé.

bus (col.) ↦ busc.

Busan (fas., bra., amp.) ↦ Bulsan.

busarà (grd.) ↦ busaré.

busaré Ⓔ p.p. come agg. di ven. buserar da acostare a it. buggerare (Gsell 1989b:285) 6 1838 busarada f. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132)
gad. busaré mar. buseré Badia busarè grd. busarà
agg. Ⓜ busarés, busareda, busaredes
di qualità, negativa o positiva, sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ tremendo Ⓓ schlimm ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia)
s.m.f. Ⓜ busarés, busareda, busaredes
persona malvagia e disonesta (gad.) Ⓘ mariolo, briccone Ⓓ Gauner ◇ a) Tö sas che töa oma nea / é dagnora amarada! / Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! Tö sass chö tōa oma nea / E dagnora amarada, / O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.).

busaré (gad.) ↦ busaré.

busarè (Badia) ↦ busaré.

busaron Ⓔ ven. busaron, it. buggerone ‹ BULGARUS, BŪGERUS (Gsell 1989b:285) 6 1860 busarona f. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. busarun mar. buserun amp. busaron
agg. Ⓜ busarons, busarona, busarones
1 detto di persona i cui comportamenti e le cui parole sono ingannevoli (amp.) Ⓘ falso, bugiardo Ⓓ lügnerisch, falsch ◇ a) Inz’ un an, a i ra dà bona / Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! In zun’ ăn, ai ra da bona / Io scommetto ce chi vò / Rassemblea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
2 di qualità, negativa o positiva, sviluppata al massimo o in eccesso rispetto alla misura normale (gad., amp.) Ⓘ tremendo Ⓓ schlimm ◇ a) Paroutro un ‘l à una rouca busarona, / E propio el stona. Par autro un l’ha una rauca busarona, / E propio el stona. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
no valei na busarona (amp.) Ⓘ non valere nulla Ⓓ nichts wert sein, nichts taugen ◇ a) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’ i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

busaron (amp.) ↦ busaron.

busarun (gad., Badia) ↦ busaron.

busc Ⓔ *BŪSIUM (forma non del tutto chiara, cfr. ven. buso) (EWD 1, 382) 6 1833 büŝ pl. (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
gad. büsc mar. büsc Badia büsc grd. busc fas. busc caz. busc bra. busc fod. busc col. bus amp. busc LD busc MdR büsc
s.m. Ⓜ busc
1 cavità o apertura profonda e stretta, generalmente tondeggiante (gad. A 1879; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buco Ⓓ Loch ◇ a) Portéme mies ćialzes de sëda. / Ëles é scherzades, ëles à büsc. Porteme mies çhialzes de sëda. / Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinoco / par chi buje, che se sà. Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà, / a svoità chel boudinòco / par chi buge, che se sa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Ma l Piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); d) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl anter comparëscel na cerva. ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); e) Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi, ch’orô dlunch