Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/147

This page has not been proofread.


busc
112


ite D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei, ch’orō dlunc ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 tana di certi animali (fas., amp.) Ⓘ buco Ⓓ Loch ◇ a) Il faure ge à coret dò e l’à vedù che l’é jit ite per un busc da soricia. Il faurö gö ö corröt dô ö la vedù chö lö schit itö per un busch da soritscha. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); b) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
3 profondo scoscendimento nel terreno fra pareti dirupate (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ abisso, baratro, burrone Ⓓ Schlucht, Klamm ◇ a) Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua senó t’es de aria jun chi bujes. Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.)
4 fig. debito passivo, disavanzo, ammanco (fod.) Ⓘ buco fig.Ⓓ Loch fig. ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

busc (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ busc.

büsc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ busc.

buscià (amp.) ↦ bossé.

buser Ⓔ deriv. di busié (GsellMM) 6 1807 buser (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. buser mar. buser Badia buser grd. buser
s.m.f. Ⓜ buseri, busera, buseres
uomo da poco per aspetto fisico o qualità morali (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ omiciattolo Ⓓ kleiner Kerl ◇ a) Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.).

buser (gad., mar., Badia, grd.) ↦ buser.

buseré (mar.) ↦ busaré.

buserun (mar.) ↦ busaron.

bussà (col.) ↦ bossé.

bussé (grd., fod.) ↦ bossé.

bussolot Ⓔ it. bussolotto ‹ BUXIDIS (gr. πυξίς) (Q/K/F 1982:40) 6 1844 busolòte pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
amp. bussolot
s.m. Ⓜ bussoloc
recipiente di forma generalmente cilindrica, usato per agitare i dadi (amp. Q/K/F 1982) Ⓘ bussolotto Ⓓ Würfelbecher ◇ a) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, che ‘l magnà ‘l lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

bussolot (amp.) ↦ bussolot.

bustin (amp.) ↦ bustina.

bustina Ⓔ ven. trent. bustina (GsellMM) 6 1856 bustina (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. bustina caz. bostina bra. bustina moe. bostina amp. bustin, bustina
s.f. Ⓜ bustines
corpino, parte superiore dell’abito femminile (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ corpetto, bustino Ⓓ Mieder ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) ’Es à anche ra bustines / Sta nobil signorines Es ha anche ra bustines / Sta nobil signorines Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

bustina (fas., bra., amp.) ↦ bustina.

butà (col., amp.) ↦ buté.

butar (bra., moe.) ↦ buté.

buté Ⓔ *BŪTTĀRE (EWD 1, 386) ‹ germ. * bôtan, * butan 6 1866 bute 3 pres. (BrunelG, Cianbolpin1866:16)
gad. buté mar. büté Badia buté grd. buté fas. butèr caz. butèr bra. butar moe. butar fod. buté col. butà amp. butà LD buté
v.intr. Ⓜ buta
avere esito, andare a finire, concludersi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ riuscire Ⓓ gelingen
v.tr. Ⓜ buta
1 tirare lontano da sé con un gesto rapido e non sempre controllato, lanciare, scagliare (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare, gettare Ⓓ werfen, stoßen ◇ a) Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute ju per sta crepa. Kan ke ven el vent, prearè ben, ke no l me bute ʒ̉u per sta krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ☝ jeté
2 disfarsi di ciò che non serve più o che non funziona più (fas. Rossi1914/1999, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982) Ⓘ buttare Ⓓ wegwerfen ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ jeté.

buté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ buté.

büté (mar.) ↦ buté.

butëiga (grd.) ↦ boteiga.

butèr (fas., caz.) ↦ buté.