Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/148

This page has not been proofread.


c

ca Ⓔ ECCU(M) HĀC (EWD 2, 19) 6 1805 cha (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. ca mar. ca Badia ca grd. ca fas. ca bra. ca fod. ca col. ca amp. ca LD ca MdR ca
1 indica vicinanza a chi parla: ‘in questo luogo’ (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qua Ⓓ her, herüber, hierher ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Po sce vì ca, vì ca da me. Pó ŝe vi quà, vi quà da mè. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) El s’à po ravedù e ‘l à dito: cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! El s’ ha po ravedù e l’ha dito: quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.)
2 può rinforzare l’imperativo del verbo, sottintendendo anche la forma verbale (gad.) Ⓘ qua Ⓓ her ◇ a) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
ca y là (gad., grd., fas. DILF 2013) Ⓘ qua e là Ⓓ da und dort ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac ca y lá dan porta dl casun intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ ca e là dang porta d’l caſung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

ca (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ ca.

cabolà (col., amp.) ↦ gabolé.

cabolar (moe.) ↦ gabolé.

cabolé (fod.) ↦ gabolé.

cabolon (moe., fod.) ↦ gabolon.

cabolun † (gad.) ↦ gabolun.

cacé Ⓔ it. cacciare / padan. cazar ‹ *CAPTIĀRE (GsellMM, cfr. REW 1999-2001) 6 1763 caccià inant ‘propello’; cchaciè ite ‘figo, infigo’ (Bartolomei1763-1976:71, 72)
gad. cacé mar. cacé Badia cacè grd. cacé fas. cacèr fod. cacé amp. cazà LD cacé
v.tr. Ⓜ cacia
introdurre qualcosa in un apposito foro o cavità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacciare, ficcare Ⓓ hineinstopfen, hineinstecken
cacé ite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacciare dentro Ⓓ hineinstopfen, hineinstecken ◇ a) Ël i á fat lëdi da chësta porjun, por me cacé ite me. El i à fatt ledi da chesta p’rjung, pur m’caccè ite mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ i la cacé a… (amp.) Ⓘ farla pagare a… Ⓓ… für etwas büßen machen ◇ a) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo. Da c