Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/149

This page has not been proofread.


114
114


un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.) ◆ se cacé (amp. C 1986) Ⓘ introdursi Ⓓ sich hineindrängen ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

cacé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ cacé.

cacè (Badia) ↦ cacé.

cacèr (fas.) ↦ cacé.

caciar (bra.) ↦ ciacé.

cadaver Ⓔ it. cadavere 6 1878 cadavere (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. cadaver Badia cadaver grd. cadaver fas. cadaver fod. cadaver amp. cadavero LD cadaver
s.m. Ⓜ cadavri
corpo umano dopo la morte (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ cadavere Ⓓ Leiche, Leichnam, Kadaver ◇ a) Ah zerto él le cadaver, che ne n’â pesc te chësta spelunca, porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera Ah’ zerto elle ‘l cadavere, che nen ā pesc’ te chesta spelunca, purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

cadaver (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ cadaver.

cadavero (amp.) ↦ cadaver.

Cador (amp.) ↦ Ciadoura.

Cadore (amp.) ↦ Cador.

cadorin (fod., amp.) ↦ ciadorin.

cadrëia (Calfosch, Badia) ↦ cadria.

cadrel Ⓔ QUADRUS + -ELLUS (EWD 2, 22) 6 1763 cadrèl ‘later’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. cadrel mar. cadrel Badia cadrel fas. cadrel bra. cadrel LD cadrel
s.m. Ⓜ cadriei
laterizio, per lo più in forma di parallelepipedo, usato nella costruzione di murature (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ mattone Ⓓ Ziegel ◇ a) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort; i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort; i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

cadrel (gad., mar., Badia, fas., bra., LD) ↦ cadrel.

cadria Ⓔ QUADRĪGA (EWD 2, 21) 6 1763 cadraja ‘stiva’ (Bartolomei1763-1976: 71)
gad. cadria mar. cadria Calfosch cadrëia Badia cadrëia grd. cudria fas. caerìa caz. cairìa bra. cherìa moe. cherìa fod. caria LD cadria
s.f. Ⓜ cadries
attrezzo agricolo atto a rompere, frammentare, dissodare il terreno (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ aratro Ⓓ Pflug ◇ a) Ne desson mai tormenté na püra bestia; sc’ al ne foss i bos, che tacun sön cadria o les vaces, che nes dá lat, se stesson nos mal Nè dessung mai tormentè na pura bestia; s’ el nè foss’ i bos, che taccung sou’ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

cadria (gad., mar., LD) ↦ cadria.

caerìa (fas.) ↦ cadria.

caerna (amp.) ↦ caverna.

caete (mar.) ↦ caite.

caeza (amp.) ↦ ciaveza.

café Ⓔ it. caffè ‹ turco kahve ‹ arabo qahwa (EWD 2, 23) 6 1833 caffè (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. café mar. cafê Badia cafè grd. café fas. café moe. cafè fod. café col. cafè amp. cafè LD café MdR cafè
s.m. Ⓜ cafés
bevanda preparata per decozione a caldo di caffè torrefatto e macinato (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caffè Ⓓ Kaffee ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) mi pere dij for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt! mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee jè mi elemënt! VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.).

café (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ café.

cafè (Badia, moe., col., amp., MdR) ↦ café.

cafê (mar.) ↦ café.

cagà (amp.) ↦ cheghé.

cagadú (gad., mar., Badia) ↦ chegadoi.

caghé (gad., mar., Badia) ↦ cheghé.

cain Ⓔ it. caino 6 1878 Caings pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31)
gad. cain Badia cain
s.m. Ⓜ cains
fratricida per antonomasia; simbolo dell’odio fraterno e del tradimento (gad.) Ⓘ caino Ⓓ Kain ◇ a) De te Cains él tröc al monn, che ne n’á plü degöna tria do le picé. D’tè Caings elle troucc’ al mon, che nen à plou deguna trìa dō ‘l picciè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

cain (gad., Badia) ↦ cain.

caìnt (moe.) ↦ caite.

cairìa (caz.) ↦ cadria.

caite Ⓔ comp. di ca + ite (EWD 2, 19) 6 1866 ka ite (BrunelG, Cianbolpin1866:4)
gad. caite mar. caete Badia caite grd. caite fas. caìte caz. caìte moe. caìnt fod. caite LD caite
avv.
in un luogo all’interno (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ qua dentro Ⓓ hier drinnen ◇ a) l ge à contà che l’era l pèster de la feides e che l’é ruà per azident caìte, la l’à domanà se no l volesse mia stèr apede ela. l ğe à kontà ke l era l pester de la feides e ke l e ruà per azident ka ite, la l à domanà se no l volese mia ster apede ela. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); b) mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló (y mostrâ söl cör) chësta rabia, che coa caite mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

caite (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ caite.

caìte (fas., caz.) ↦ caite.

cacé