Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/159

This page has not been proofread.


capì
124


DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capire, comprendere Ⓓ begreifen, verstehen ◇ a) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Oh, canche iö sun pa tant vedl che vos, berba Tone, capiarai pa bëin inć’ iö deplü. O, quaǹche jeu suǹ pa tant vedl che vos, bärba Tonne, capirai pa bëiǹ inçh’ jeu de plü. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Studié n’ài inće iö ne, mo chëst tant capësci mefo impò. Studié n’hai iǹçh’ jeu ne, mò quëst tant capësci meffo inpò. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); d) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Sì, n frego a la ota i l’à capida Si, un fregol alla ota i la capida AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); g) Chi ne la capësc chiló, che la s. religiun y devota oraziun é l’unich che consolëia tles maius tribolaziuns? Chi nè la capesc’ chilò, che la s. Religiung e devota oraziung è l’unico, che consola t’ les maiùs tribulaziungs? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); h) Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l’anima confusa ne podô capí les parores, ch’ara â dit ‘L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l’anima confuja nè pudō capì les parores, ch’ella ā ditt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
se capì (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ capirsi Ⓓ sich verstehen ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

capì (grd., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ capì.

Capion Ⓔ aven. capiuni ‹ CAPUT JĒJŪNIĪ (EWD 2, 50) 6 1858 Capiun (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. Capiun mar. Capiun Badia Capiun grd. Capion fas. Ciapuin fod. Capion LD Capion
s.m. sg.
mercoledì precedente la prima domenica di quaresima (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ Mercoledì delle Ceneri Ⓓ Aschermittwoch ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

Capion (grd., fod., LD) ↦ Capion.

capir (fas.) ↦ capì.

capità (col., amp.) ↦ capité.

capitagno (amp.) ↦ capitan.

capital1 Ⓔ it. capitale / dt. Kapital ‹ CAPITĀLIS (EWD 2, 48) 6 1844 capitàl (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. capital Badia capital grd. capital fas. capital fod. capital amp. capital LD capital
s.m. Ⓜ capitai
valore in denaro dei beni posseduti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ capitale Ⓓ Kapital, Vermögen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

capital (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ capi-

tal1.

capital2 Ⓔ it. capitale ‹ CAPITĀLIS (EWD 2, 48) / dt. kapital 6 1833 capital (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. capital MdR capital
agg. Ⓜ capitai, capitala, capitales
straordinario nelle sue dimensioni o nella sua importanza (gad., MdR) Ⓘ capitale Ⓓ kapital ◇ a) Ël ne rajona, che cosses da stofé, e é un capital scrocun. Ël ne raĝiona, che cosses da stoffé, e é uǹ capital scrocuǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

capital (gad., MdR) ↦ capital2.

capitan Ⓔ it. capitano ‹ *CAPITĀNUS (EWD 2, 49) 6 1856 capetanes (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. capitan Badia capitano grd. capitan fas. capitan caz. capetène bra. capetane moe. capetane amp. capitagno
s.m. Ⓜ capitans
il più alto funzionario delle giurisdizioni dell’antico tirolo (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ capitano Ⓓ Hauptmann ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

capitan (gad., grd., fas.) ↦ capitan.

capitano (Badia) ↦ capitan.

capitar (bra., moe.) ↦ capité.

capité Ⓔ it. capitare ‹ *CAPITĀRE (EWD 2, 49) 6 1864 capita (VianUA, Madalena1864:193)
gad. capité mar. capité Badia capité grd. capité fas. capitèr caz. capitèr bra. capitar moe. capitar fod. capité col. capità amp. capità LD capité
v.intr. Ⓜ capiteia
arrivare, giungere casualmente e improvvisamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ capitare Ⓓ zufällig ankommen, dazukommen, geraten ◇ a) Ntant che Gejù fova pra mëisa, capita chësta ëila te cësa de Scimon Intàŋchè Ges̄ù fòa pra mëiźa, capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Mancia, un jato ancora / El seralio a conpletà / Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Mancia, un giatto ancora / El serraglio a complettà / Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) ’Cër la fin dl past él capité le curier cun les iestes ala contëssa Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

capité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ capité.

capitel Ⓔ it. capitello 6 1858 capitel (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2)
gad. capitel grd. capitel fas. capitel caz. capitel fod. capitel amp. capitel LD capitel
s.m. Ⓜ capitiei