Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/165

This page has not been proofread.


cater
130



gad. cater mar. cater Badia cater grd. cater fas. cater bra. cater fod. cater amp. cuatro LD cater MdR cater
num.
1 il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al tre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quattro Ⓓ vier ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) trei e un cater e set undesc trei ö un catter ö set undesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); e) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 con valore indeterminato, indica una quantità esigua (fas., amp.) Ⓘ quattro Ⓓ einige ◇ a) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

cater (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ cater.

catercent Ⓔ comp. di cater + cent 6 1873 quattrozento (Anonim, Monumento1873:2)
gad. catercënt grd. catercënt fas. catercent fod. catercënt col. cuaterzent amp. cuatrozento LD catercent
num.
numero formato da quattro volte cento (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattrocento Ⓓ vierhundert ◇ a) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

catercent (fas., LD) ↦ catercent.

catercënt (gad., grd., fod.) ↦ catercent.

catí (gad.) ↦ catif.

catif Ⓔ it. cattivo ‹ CAPTĪVUS (EWD 2, 67) (anche se lo sviluppo semantico di da catif ‘elegante’ rimane oscuro, GsellMM) 6 1812 catives (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. catif, catí mar. catif Badia catif grd. catif fas. catif caz. catif bra. catif moe. catif fod. catif † col. catif amp. catìo LD catif
agg. Ⓜ catifs, cativa, catives
1 di persona, che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze che esso provoca (grd. G 1923; EDLS 2011, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS 2011; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; EDLS 2011, LD EDLS 2011) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ böse, schlecht ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Po mët verda, cëla vé / Y mustrëve drët catives, / Lascia piesc y mans sauté! Po mët verda, ciëla ve / I mustrëve drët katives, / Lasha piesh i mans sautè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) una la era valenta e burta l’autra era bela e cativa. unô la erô valentô ö burtâ lautrô erô bellô ö cattivô. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); d) Per esser, son ben stata cativa percheche l me à dejobidì n’outa soula, ge tor l’anel. Per eser son ben stata kativa perkè ke el ke el me à disubidì na uta soula, ğe tor l’anel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); e) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
2 di scarso pregio o qualità (fas.) Ⓘ cattivo, scadente Ⓓ schlecht ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. / El Segnor. I no é catives. Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. / El Segnor. I non è catives. Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
da catif (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879) Ⓘ elegante Ⓓ elegant ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

catif (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ catif.

catif † (fod.) ↦ catif.

catìo (amp.) ↦ catif.

catö (gad., mar., Badia) ↦ catù.

catordesc Ⓔ QUATTUORDECIM (EWD 2, 69) 6 1763 chatordes ‘quatuordecim’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. catordesc mar. catordesc Badia catordesc grd. catordesc fas. catordesc bra. catordesc fod. catordesc amp. cuatordesc LD catordesc
num.
numero composto da una decina e quattro unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattordici Ⓓ vierzehn ◇ a) sie e doi ot, e sie, catordesc siö ö doi ôt, ö siö, cattôrdesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) Deache la contëssa ne la conesciô, i án dit, che chëra é Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun Dea che la contessa nella con’sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

catordesc (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ catordesc.

catradöra (mar.) ↦ catradura.

catradura Ⓔ deriv. di ven. quatro + - adura (GsellMM) 6 1844 quatradura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. catradüra mar. catradöra amp. cuatradura
s.f. sg.
traino con due coppie di bestie da tiro (gad. P/P 1966;