Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/196

This page has not been proofread.


ciapé
161


2 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ canzone Ⓓ Lied ◇ a) Aesse scrit ence dotrei cianzons, ma i fascegn cianta dut per talian. Aössö scrit öntscho dotrei tschanzongs, mô i Faschöin tschanta dut per talian. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.)
2 componimento lirico formato da un numero indeterminato di stanze o strofe (fas., amp.) Ⓘ canzone, poesia Ⓓ Gedicht ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); c) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
ciantia.

cianzon (fas., bra.) ↦ cianzon.

ciaogné (mar.) ↦ ciaugné.

ciaorié (mar.) ↦ ciaurié.

ciap (col.) ↦ clap.

ciapa (col., amp.) ↦ clapa.

ciapà (col., amp.) ↦ ciapé2.

ciapar (bra., moe.) ↦ ciapé2.

ciapé1 Ⓔ deriv. di zapa ‘zampa, piede’ (Gsell 1992a:157) 6 1864 zapeda p.p. f.sg. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. ciapé mar. ciapé grd. zapé fod. zapé col. zapà amp. zapà LD ciapé
v.intr. Ⓜ ciapa
mettere giù, appoggiare il piede (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ posare il piede, pestare Ⓓ auftreten, treten
ciapé sot (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ calpestare, pestare Ⓓ niedertreten, zertreten ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

ciapé (gad., mar., LD) ↦ ciapé1.

ciapé2 Ⓔ ven. ciapar ‹ CAPULĀRE (Lardschneider 1933:129) 6 1807 tgiappà p.p. m.sg. (PlonerM, Erzählung4GRD1807:46)
grd. giapé fas. ciapèr caz. ciapèr bra. ciapar moe. ciapar fod. ciapé col. ciapà amp. ciapà LD ciapé
v.tr. Ⓜ ciapa
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) la dijea semper: Noe che ciape ence gio na viesta de òr? la disöa semper: Noö chö tschappö öntschö gio no viesta dö or. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. / I no é catives. Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. / I non è catives. Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); e) Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà. Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); f) percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann perciè nos òng ciapè cast tosat liegher e san DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
3 riuscire ad avere ciò che si chiede o si desidera (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ ottenere Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) El Segnor. No vegne auter. / Le creature. Po perché pa no? El Segnor. No se ciapa nia da magnar. El Segnor. Nò vegne auter. / Le creature. Pò perche pa nò? El Segnor. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) N’é giapà, son vedla muta! Ne giapà, song vödla Muta! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); d) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nesciugn ge n dajea. allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nessungn ghièn dasèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); f) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
4 prendere e tenere stretto con forza (fas., amp. C 1986) Ⓘ afferrare Ⓓ ergreifen ◇ a) la é coreta dò l’aga per ciapar al fus. a ö correta dô l’aga per tschappar al’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); b) al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); c) la l’à ciapà per la man e la l’à menà te n’autra cambra la l a čapà per la man e la l a menà te un autra kambra BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); d) Co ra zates gentilmente / El i ciapa par el col Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.)
5 attrarre qualcuno con lusinghe (grd.) Ⓘ adescare Ⓓ ködern ◇ a) Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? / Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giape-