Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/200

This page has not been proofread.


ciastel
165


1 ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.)
3 fig. l’ambito territoriale, tradizionale e culturale, cui si riferiscono le esperienze affettive, morali, politiche dell’individuo, in quanto appartenente a un popolo (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ patria Ⓓ Heimat ◇ a) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
a ciasa 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ a casa Ⓓ nach Hause ◇ a) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, ch’ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Dona Chenina à dit che vegnide sobito a cèsa. Dona Kenina à dit, ke vegnide sobito a čes̄a. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); c) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) 2 (fod.) Ⓘ in casa, a casa Ⓓ daheim ◇ a) e va damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa e va dampra, ‘l clama ‘n fameìs, e ‘l domana ci che i fess a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ◆ ciasa de Die (gad.) Ⓘ casa di Dio Ⓓ Gotteshaus ◇ a) Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆ ciasa paterna (MdR) Ⓘ casa paterna Ⓓ Elternhaus ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆

ester a ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere a casa Ⓓ zu Hause sein, daheim sein ◇ a) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? / O scé, dërt bëin, a vösc comandi. / Él a ćiasa? E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? / O ŝé, dërt bëiǹ, a veuŝ comandi. / Él a çhiasa? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR) ◆ ester

de ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere di casa Ⓓ beheimatet sein ◇ a) Mo el l disc: "Gé son chiò de cèsa." Chisc i à scomenzà a grignèr a sentir che n forestier che nesciugn no l cognoscea, vel esser chiò de cèsa. Mo el l diš: "Ge son kiò de česa". Kiš i a scomenʒà a grigner a sentir, ke un forestier ke nesugn no l cognošea, vel esser kiò de čes̅a. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ jì a

ciasa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ andare a casa Ⓓ nach Hause gehen ◇ a) Ël é tëmp, che iö m’en vade a ćiasa per ne ves incomodé plü die. Ël é tëmp, ch’jeu m’eǹ vade a çhiasa per ne ves in[c]omodé plü die. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239 (MdR); b) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent sse impò korious de ʒ̉ir na uta a čes̅a a vedér, ke ke feš mia ʒ̉ent BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ sté a ciasa (fas., amp.) Ⓘ stare a casa Ⓓ zu Hause bleiben ◇ a) Śon Marieta, te fesc meo / che a stà a ciasa o śì a dormì! Zon Marieta, te fesc meo / che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) Se l’é po semper stat a cèsa o se l’é se n jit e se chela sfessa de Sas de Pordoi la é amò o no, de chel no sé gé. Se l’è po semper stat a česa o se l e se n ʒit e se kela sfesa de Sas de Pordoi la e amò o no, de kel no se ge. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆

sté da ciasa (MdR) Ⓘ abitare Ⓓ wohnen ◇ a) Olà stàl da ćiasa? / Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Olà stal da çhiasa? / Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) So inom é Iaco Antone Schwarz. / Iö n’à l’onur de le conësce. Olà stàl de ćiasa? Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. / Jeu n’ha l’onor de le connësce. Olà stal de çhiasa? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR).

ciasa (gad., bra., moe., amp., LD) ↦ ciasa.

ćiasa (mar., Badia, MdR) ↦ ciasa.

ciasadafech (bra.) ↦ ciasadafuech.

ćiasadafü (mar.) ↦ ciasadafuech.

ciasadafüch (gad.) ↦ ciasadafuech.

ćiasadafüch (Badia) ↦ ciasadafuech.

ciasadafuech Ⓔ comp. di ciasa + da + fuech (EWD 2, 164) 6 1763 ciasa da fuch ‘culina’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciasadafüch mar. ćiasadafü Badia ćiasadafüch grd. cësadafuech fas. cèsa da fech caz. cesadafech bra. ciasadafech fod. cesadafuoch LD ciasadafuech
s.f. Ⓜ ciasesdafuech
luogo, locale appositamente attrezzato per la preparazione e la cottura delle vivande (gad. B 1763; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cucina Ⓓ Küche ◇ a) l’é jit vin banch che l’era te n piz de cèsa da fech le sit vin banch che lera te un piz de cesa da fech IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt; intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment; intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

ciasadafuech (LD) ↦ ciasadafuech.

ciaseta (fas.) ↦ ciasota.

ciason (fas.) ↦ cason.

ciasota Ⓔ deriv. di ciasa (EWD 2, 163) 6 1878 ciaſotta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. ciasota mar. ćiasota Badia ćiasota grd. ciasota fas. ciaseta fod. ciasota LD ciasota
s.f. Ⓜ ciasotes
costruzione di sassi o di legname usata specialmente come deposito o come ricovero dei pastori (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas., fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ baita Ⓓ Hütte ◇ a) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

ciasota (gad., grd., fod., LD) ↦ ciasota.

ćiasota (mar., Badia) ↦ ciasota.

ćiâssa (mar.) ↦ ciaussa.

ciastel1 Ⓔ CASTELLUM (EWD 2, 167) 6 1763 ciastel ‘arx’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciastel mar. ćiastel Badia ćiastel grd. ciastel fas. ciastel bra. ciastel fod. ciastel amp. castel LD ciastel
s.m. Ⓜ ciastiei
costruzione medievale adibita a residenza abituale