Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/227

This page has not been proofread.


compagn
192


1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compagno, amico Ⓓ Kamerad, Freund ◇ a) Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’ á mai dejobedí, cun döt chësc ne m’ëis’ mai dé n asó da mangé cun mi compagns (amisc) Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì, con dutt cast ne m’hes mai dè ung asò da mangiè coi mi compagns (amici) FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Cialëde mi pere, ie ve servësce da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat dejubedient, y ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cumpanies Cäläde mi père, iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient, i ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) mo Idî te sides dagnora y dlunch to compagn mo Iddì t’ sii dagnora e dlunc to compangn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); g) en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
agg. Ⓜ compagns, compagna, compagnes
detto di cosa, persona o animale che non differisce sostanzialmente da altro o da altri (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compagno, uguale, simile Ⓓ ähnlich, gleich ◇ a) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

compagn (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ com-

pagn.

compagnament (fas., fod.) ↦ acompagnament.

compagnar (bra., moe.) ↦ acompagné.

compagnatif Ⓔ it. compagnativo 6 1878 compagnativa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106)
gad. compagnatif
agg. Ⓜ compagnatifs, compagnativa, compagnatives
che accompagna, segue, guida o assiste qualcuno (gad.) Ⓘ accompagnatore Ⓓ Begleit- ◇ a) Al passé chëra schira compagnativa pormez la fola n êl che scraiâ: Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n’ēle ch’scraiā: Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

compagnatif (gad., Badia) ↦ compagnatif.

compagné (fod.) ↦ acompagné.

compagnèr (fas., caz.) ↦ acompagné.

compagnia Ⓔ it. compagnia (EWD 2, 243) 6 1833 comp[a]gnia (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. compagnia mar. compagnia Badia compagnia grd. cumpania fas. compagnìa bra. compagnìa fod. compagnìa amp. conpagnia LD compagnia MdR compagnia
s.f. Ⓜ compagnies
1 rapporto di vicinanza o di conversazione ricercato sul piano affettivo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compagnia Ⓓ Gesellschaft ◇ a) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers; anzi söl consëi de Guelfo ál istës ordiné na gran ciacia, y á invié düc i ciavaliers a comparí Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri; anzi soul consei d’Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg’ i cavalieri a comparì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 gruppo di persone affini per gusti e temperamento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compagnia Ⓓ Gesellschaft, Gruppe ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); c) la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
3 schiera di armati al comando di un capitano (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ compagnia Ⓓ Kompanie ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
en compagnia (amp.) Ⓘ in compagnia Ⓓ zusammen mit ◇ a) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’ as lourà Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) E dai outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

compagnia (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ compa-

gnia.

compagnìa (fas., bra., fod.) ↦ compagnia.

compagno (col.) ↦ compagn.

compare (bra., col., amp.) ↦ compere.

comparí (gad., mar., Badia) ↦ comparì.