Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/259

This page has not been proofread.


corpet
224


in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

corpet (gad., mar., Badia, fas., bra., LD) ↦ corpet.

corpeto (fod.) ↦ corpet.

corpo (amp.) ↦ corp.

cort (fas., bra.) ↦ court.

cört (gad., mar.) ↦ curt.

corte (amp.) ↦ court.

cortejan Ⓔ it. cortigiano 6 1844 cortegian (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. corteján col. cortejan amp. cortejan
s.m.f. Ⓜ cortejans, cortejana, cortejanes
persona che sa insinuarsi con furberia e belle maniere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ manierato Ⓓ Lackaffe ◇ a) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

cortejan (col., amp.) ↦ cortejan.

corteján (fod.) ↦ cortejan.

cortel Ⓔ CULTELLUS (EWD 2, 283) 6 1763 cortel ‘cultrum’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cortel mar. cortel Badia curtel grd. curtel fas. cortel bra. cortel fod. cortel amp. cortel LD cortel
s.m. Ⓜ cortiei
arnese formato da una lama affilata inserita in un manico, usato come utensile per tagliare o anche come arma (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coltello Ⓓ Messer ◇ a) i ge n’à fat de ogni sort. In ùltima i l’à trat te n busc pien de cortìe. Cinch ore l’é stat ló mez mort i gin a fat dö ogni sôrt. In ultimô il a trat teun busch pien de cortiö. Tschinc ore lö stat lo mez môrt ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

cortel (gad., mar., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ cortel.

cortelada (bra., fod., amp.) ↦ corteleda.

corteleda Ⓔ deriv. di cortel (EWD 2, 283) 6 1864 curtlèda (VianUA, MutaNevic1864:197)
grd. curteleda fas. cortelèda bra. cortelada fod. cortelada amp. cortelada
s.f. Ⓜ corteledes
colpo o ferita di coltello (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ coltellata Ⓓ Messerstich ◇ a) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y che ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.).

cortelèda (fas.) ↦ corteleda.

cortina1 Ⓔ COHORTE + -ĪNA (EWD 2, 367) 6 1858 cortina (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. cortina mar. cortina Badia cortina grd. curtina fas. cortina fod. cortina amp. cortina LD cortina
s.f. Ⓜ cortines
area di terreno destinata a contenere i campi per la inumazione dei morti, i cinerari e gli ossari (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cimitero Ⓓ Friedhof ◇ a) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ʼl ciè DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

cortina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ cor-

tina1.

Cortina2 6 1860 Cortina (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. Cortina grd. Cortina amp. Cortina LD Cortina d’Ampezo
topon.
cittadina dolomitica, capoluogo dell’omonimo comune ladino nella provincia di belluno (gad. DLS 2002, grd. F 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cortina d’Ampezzo Ⓓ Cortina d’Ampezzo ◇ a) Ra śoentù da Cortina. Ra zoventù da Cortina. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Cortina (gad., grd., amp.) ↦ Cortina2.

Cortina d’Ampezo (LD) ↦ Cortina2.

corú (gad., mar.) ↦ colour.

corù (MdR) ↦ colour.

Corvara 6 1848 Corvara (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Corvara Badia Corvara grd. Curvea fas. Corvèra fod. Corvera amp. Corvara LD Corvara
topon.
paese e comune omonimo in alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Corvara Ⓓ Corvara ◇ a) da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. / Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. / Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Corvara (gad., Badia, amp., LD) ↦ Corvara.

Corvera (fod.) ↦ Corvara.

Corvèra (fas.) ↦ Corvara.

cos (fas., bra.) ↦ coscio.

cos (fod.) ↦ cossa.

cosa (fod.) ↦ cossa.

cösc (mar.) ↦ chest.

cosce (gad.) ↦ coscio.

coscì Ⓔ it. così ‹ ECCUM SIC 6 1631 Così (Anonim, Proclama1631-1991:157)
fas. coscì caz. coscì bra. coscì, scì moe. coscì, scì fod. coscì, cojì col. così amp. coscì
avv.
1 in questo modo (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ così Ⓓ so, auf diese Art und Weise ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ma no n é cojì / e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà