Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/264

This page has not been proofread.


coutura
229


(MdR); b) Ai cotanć de le mëis sunse incö? / Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? / Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); d) B. Cotant de lat dajela po? / A. Sie cope al dì. B. Cotant dö lat dassôla pô. A. Siö coppe al di. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); e) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); f) Heu cotanc che vëgn sëgn adalerch! Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
agg. Ⓜ cotanc, cotanta, cotantes
indica, con valore interrogativo, esclamativo e relativo, la quantità, come grandezza o misura (numero), estensione o durata (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) oh, cotán’ de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); e) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) O mi bun Rugero, tö ne te sas cotan me ch’al me fej al cör a la messëi acopé O mi bung Ruggèr, tou nè t’ sas cutang mē, ch’el mè fesc’ al cour a la messei accopè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

cotant (gad., fas., caz., bra., col., MdR) ↦ cotant.

cotánt (fod.) ↦ cotant.

cotel (fod.) ↦ cotal.

cotèl (fas.) ↦ cotal.

cotra (col.) ↦ coutra.

cotura (amp.) ↦ coutura.

couda (fas.) ↦ coda.

cougol Ⓔ trent. cógol (Elwert 1943:172), da connettere con ait. covolo, it. covo, covare ‹ CUBĀRE, REW 2351 (GsellMM) 6 1866 cougol (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. cougol caz. cougol
s.m. Ⓜ cougoi
profonda cavità di un monte o di una roccia (fas. DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ antro, caverna Ⓓ Höhle ◇ a) l disc Cianbolfin "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol." l diš Čanbolfin, "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol." BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

cougol (fas., caz.) ↦ cougol.

court Ⓔ COHORS (EWD 2, 367) 6 1858 cort (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. curt mar. curt Badia curt grd. chëurt fas. cort bra. cort fod. court amp. corte LD court
s.f. Ⓜ courtes
cortile di un edificio; aia di una casa rurale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cortile, corte Ⓓ Hof ◇ a) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) y ara ê respetada - finamai dai cians da ciacia tla curt e ella ē respettada - fingmai dai ciangs da ciaccea t’ la curt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
court dl ciastel (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corte del castello Ⓓ Burghof ◇ a) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

court (fod., LD) ↦ court.

coutra Ⓔ CULCITRA (EWD 2, 373) 6 1878 cutra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. cutra mar. cutra Badia cutra grd. chëutra fod. coutra col. cotra amp. coltra LD coutra
s.f. Ⓜ coutres
panno, drappo che serve per coprire (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ coperta, coltre Ⓓ Decke, Bettdecke ◇ a) Les rames de peció curî la porta desco na cutra vërda Les rames d’p’cceò curì la porta desco na cutra verda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) N gran palch forní de cutres y archi Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ cuerta.

coutra (fod., LD) ↦ coutra.

coutum Ⓔ *CULTUMEN (Lardschneider 1933:156) 6 1828 cotum (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
grd. chetum
s.m. sg.
concime di natura organica, derivante dall’insieme delle deiezioni solide e liquide degli animali domestici (grd. F 2002) Ⓘ letame Ⓓ Mist ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

coutura Ⓔ CULTŪRA (EWD 2, 345) 6 1763 coltura ‘stercoro’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. coltöra mar. coltöra Badia cultüra fas. coltura fod. coltura amp. cotura LD coutura
s.f. sg.
qualsiasi prodotto che, somministrato al terreno, ne aumenta la fertilità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ concime Ⓓ Dünger ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de ster-