Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/292

This page has not been proofread.


damat
257


dalvers (gad., mar., bra.) ↦ delvers.

dalviert (fod.) ↦ davert.

dama Ⓔ it. dama / dt. Dame 6 1878 dama (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106)
gad. dama Badia dama grd. dama fas. dama fod. dama LD dama
s.f. Ⓜ dames
titolo accordato un tempo solo alle donne di altissimo rango, poi esteso a tutte le nobildonne (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dama Ⓓ Dame ◇ a) Val’ uma alzâ so fi en alt y i mostrâ la nobla dama Val uma alzā so fì inalt e i mostrā la nobil dama DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

dama (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ dama.

damac (gad.) ↦ damat.

damandà (amp.) ↦ damané.

damandé (grd.) ↦ damané.

damané Ⓔ DĒMANDĀRE (EWD 3, 20) 6 1807 damandè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. damané mar. damané Badia damanè grd. damandé fas. domanèr caz. domanèr bra. domanar moe. domanar fod. damané, domané col. domandà amp. damandà, domandà LD damané MdR damanè
v.tr. Ⓜ damana
1 domandare qualcosa a qualcuno per sapere, per venire informato, per avere spiegazioni e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiedere, domandare Ⓓ fragen ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) E l’à chiamà un di famees, e l’à domanà, che che l’é chest. E l’a cglamá un dei famées, e l’à domaná, chèche l’è chest. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Y canch’ai continuâ da le damané, al é lové sö, y á dit ad ëi E chan ch’ai continuava d’ ‘l damané, al é lové sü, e ha dit ad ai HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Scé, và mo damana l’ostì da La Ila, cotan "santo" che iö sun. Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); e) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) e l’à ciamà un servidor e i à domandà, cie che vorea dì sta roba e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) e và damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa e va dampra, ‘l clama ‘n fameìs, e ‘l domana ci che i fess a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.)
2 esprimere il desiderio di ottenere qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domandare, chiedere Ⓓ erbitten ◇ a) à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungé la vita a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l Cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); d) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ ël ves damanass por fomena? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) Che se calche poron sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); f) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); g) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) Perché no i l’à domanà a piovan / avendone troà un più bon / De chel che no é Sepon / Per chest El li à duc touc per man. Perche no i la domana a Piovan / avendone troa un piu bong / De chel che no e Sepon / Perchest El li ha dutc [touc] per man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); i) mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 domandare come prezzo o compenso (MdR) Ⓘ chiedere Ⓓ verlangen ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra; mo degügn n’â gran vöia de le comprè, perćì ch’ël damanava plü tost tröp. Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra; mó degügn n’â graǹ veuja de le comprè, perçhi ch’ël damanava plü tost treup. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
damané do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere, informarsi Ⓓ nachfragen ◇ a) nesciugn no ge saea dir vèlch de chela jent che el domanèa dò nešugn no ğe saea dir valk de kela ʒ̉ent, ke el domanea dò BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ damané

fora (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interrogare Ⓓ ausfragen, befragen ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); b) Ela la l domana fora de dut Ela la l domana fora de dut BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

damané (gad., mar., fod., LD) ↦ damané.

damanè (Badia, MdR) ↦ damané.

damat Ⓔ comp. di da + mat (EWD 4, 355) 6 1828 da mat (Plo-