Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/299

This page has not been proofread.


daurì
264


pö ma por tera, cotan de beles erbes á davert sö i edli de corú Ciarede pouma pur terra, cutan d’belles erbes à davert sou i oudl’i d’curù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); d) y por sodesfá ai dejiders dla jënt, án davert sö la letaia e pur soddesfà ai desideri d’la jent, àng davērt sou la lettaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia) ◆

ne daurì bocia (MdR) Ⓘ non aprire bocca Ⓓ nicht den Mund aufmachen ◇ a) Ël ne dëura mai la boćia, ch’a spëises d’atri Ël ne dëúra mai la boçhia, ch’a spëises d’atri. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

daurì (LD, MdR) ↦ daurì.

daussei Ⓔ AUSĀRE (EWD 1, 82) x dassei (D- + infinito) (GselMM) 6 1833 alse 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. alsé mar. alsé Badia alsè grd. daussëi amp. ousà LD daussei MdR alsè
verbo modale Ⓜ daussa, dausson, daussù
avere il diritto, la facoltà o il motivo di, essere autorizzato a fare qualcosa (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ potere Ⓓ dürfen ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Mo desëin, despò ch’ël é vegnü sö chisc pićià mortai, pêl insciö ch’an n’alse plü fà nia. Mó desëiǹ, despò ch’ël é vegnü seu quiŝ piçhià mortai, pèl insceu ch’aǹ n’alse plü fà nia. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR).

daussei (LD) ↦ daussei.

daussëi (grd.) ↦ daussei.

davagn Ⓔ deriv. di davagné (EWD 3, 29) 6 1852 vadagn (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. davagn mar. davagn Badia davagn, vadagn grd. davani, vadani fas. vadagn fod. davagn, vadagn amp. guadain, guadagn LD davagn
s.m. Ⓜ davagns
l’utile che viene dall’esercizio di un mestiere, di una professione, di un’industria, da un qualsiasi impiego di capitale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guadagno, profitto Ⓓ Verdienst, Gewinn ◇ a) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn, / Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn, / Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el… Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el… Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) porater n om zënza religiun y cosciënza, en manira, che so proprio davagn i varô plü che döt le rest pur at’r ‘ng om zenza religiung e coscienza, in maniera, che so proprio vadagn’ i varō ploucche dutt ‘l rest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

davagn (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ davagn.

davagné Ⓔ nordit. vadagnar ‹  germ. *waidanjan (EWD 3, 28) 6 1813 vadaniova 3 imperf. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. davagné mar. davagné Badia davagné, vadagné grd. davanië, vadanië fas. vadagnèr caz. vadagnèr bra. vadagnar moe. vadagnar fod. davagné, vadagné amp. vadagnà, guadagnà LD davagné MdR vadagné
v.tr. Ⓜ davagna
1 trarre da un lavoro o da un’attività un compenso o un profitto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guadagnare Ⓓ verdienen ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè ’Na óta, che questa fomena s’â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); d) Canche te es na pera stenta che no te ès più polenta / te es pa soula vadagnèr e saon pa che volon magnèr. Canche tiez na pera stenta che no ti az più polenta / tiez po zoula vadagnè e zaon po che volon magnè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.)
2 essere degno di avere, ottenere, ricevere e simile, in senso positivo o negativo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ meritare Ⓓ verdienen ◇ a) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof, a i scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof, a i scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
3 superare, battere l’avversario in uno scontro armato, una contesa verbale o una competizione pacifica (gad., grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD, MdR) Ⓘ vincere Ⓓ gewinnen, siegen ◇ a) E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. / Chi à pa vadagné (guadagné) ? E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ‘na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. / Chi ha pa vadagné (guadagné) ? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi, önn che l’â pordüda, y l’ater, co la davagnâ. ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei, ’ŋ che l’â perdùda, y l’ater, che la vadagnava. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.)
4 riuscire a conquistare; accattivarsi (gad., fod.) Ⓘ guadagnare, conquistare Ⓓ gewinnen, erobern ◇ a) al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion, él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion, erre sozzedù che na nobil